Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GESTIÓ DEL RIU LA TORDERA. MILLORA AMBIENTAL
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

La conca del riu Tordera presenta en una superfície molt limitada una gran diversitat d'usos antròpics. Aquest fet suposa que de manera tradicional la seva gestió hagi tingut dificultats tant a nivell d'impactes en els recursos hídrics com per a garantir-ne l'abastament. El 2007 es realitza, en el marc de la implementació de la Directiva marc de l'aigua, un procés participatiu per a determinar les mesures que haurà d'incloure el Pla de gestió de conca que cal aprovar abans del 2009. Al llarg del 2007 aspectes com la sequera o les reiterades aturades de la dessaladora de Blanes esdevenen els principals punts crítics.

La conca de la Tordera té una superfície de 876 km2 i forma part de la demarcació hidrogràfica de les conques internes de Catalunya (CIC). Geogràficament se situa entre el massís del Montseny i els del Montnegre i el Corredor i ocupa les depressions del Vallès i la Selva. Administrativament forma part de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, i una petita porció d'Osona. El seu curs principal, de només 61 km, neix al vessant sud-oriental del Montseny i avança per la plana de Palautordera fins a arribar a la Depressió Prelitoral. Posteriorment, gira a l'esquerra i enfila per aquesta plana tot resseguint un dels eixos d'infraestructures més importants del Principat. Aquest fet suposa que quedi encaixat entre línies ferroviàries, carreteres, autopistes i polígons industrials i logístics. A l'alçada d'Hostalric, després de l'aiguabarreig amb els seus dos principals afluents ―rieres d'Arbúcies i de Santa Coloma― torna a girar en aquest cas a la dreta fins que desemboca al mar al municipi de Blanes. Del darrer tram ―una zona d'importància agrícola i turística―, en destaquen zones humides de gran valor així com el delta que forma a la desembocadura. Tanmateix, la manca de definició dels usos d'aquest espai i el fet que el riu estigui sec bona part de l'any el deixen en una situació molt difícil.

El desenvolupament industrial, bàsicament indústria química i farmacèutica, en el tram comprès entre Sant Celoni i Hostalric va suposar un greu impacte sobre la qualitat biològica del riu. Tanmateix, el pla de sanejament impulsat a partir de la dècada dels noranta ha millorat de manera significativa la situació del riu. Segons dades de l'Observatori de la Tordera ―iniciativa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i diverses administracions de la Conca―* , entre el 1996 i el 2005 el nombre d'estacions de mostreig amb qualitat biològica bona o molt bona passa del 50 al 90%. És especialment significatiu el cas de les estacions situades aigües avall de Sant Celoni que recuperen els seus nivells de manera espectacular després de la instal•lació del tractament biològic a la depuradora de Sant Celoni l'any 2001.

Una gestió integral per a la conca
La gestió de la conca ha presentat greus dificultats a causa de la diversitat i magnitud de les pressions humanes en un àmbit de dimensions reduïdes. Aquest fet suposa que el 2003 es dictin per primera vegada al Principat edictes de sobreexplotació d'aqüífers, que es construeixi a Blanes la primera dessalinitzadora del país i que s'aprovi el pagament d'una taxa a tots els usuaris ―inclosos els agricultors― per tal de sufragar el cost de l'aigua dessalada. Per tal de gestionar aquesta situació s'havia de crear una comunitat d'usuaris ―un organisme que agrupés administracions, industrials, pagesos i sector turístic―, però les desavinences sobre la taxa per l'aigua dessalada així com l'àmbit d'actuació van provocar que fracassés.

Tanmateix, un nou intent per a avançar cap a la gestió integral de l'aigua ―sumant-hi altres agents com els veïns, investigadors o ambientalistes― es presentava amb la implementació d'una normativa europea: la Directiva marc de l'aigua (DMA). En aquest sentit, l'any 2009 calia aprovar els plans de gestió de conca, instruments clau per a assolir el principal objectiu de la Directiva: el bon estat ecològic de totes les masses d'aigua el 2015. Una de les obligacions marcades a la DMA era que els plans de conca s'elaboressin amb “la participació activa dels agents implicats”. Per a assolir-ho, per a cada conca es van dissenyar processos participatius entre el 2006 i el 2009 amb què adreçar propostes a l'ACA. Posteriorment, aquests espais de trobada esdevindran els consells de conca, organismes permanents encarregats de vetllar per la gestió sostenible de l'aigua.

La Tordera va ser una de les primeres conques a fer aquest procés participatiu entre el setembre de 2007 i el febrer de 2008. Primerament es van realitzar dues sessions informatives en les quals es va presentar el document sobre pressions i impactes (IMPRESS). En aquests actes hi van assistir 96 persones representants d'una seixantena d'entitats, administracions o empreses. Posteriorment es van realitzar quatre tallers sectorials sobre aquest text; vuit tallers de propostes en temes com la contaminació, els cabals, l'estalvi i la qualitat biològica, i finalment, una sessió de retorn prevista per al febrer de 2008. L'IMPRESS marcava com a principals pressions les alteracions morfològiques dels marges fluvials, la contaminació d'origen industrial, les extraccions en el cabal superficial, la presència d'espècies invasores així com les deficiències en el sistema de sanejament. Les desenes de propostes rebudes per tal d'incorporar-se al Pla de gestió s'havien de classificar després del procés en quatre apartats: en execució, a estudiar, pròpies de competències d'altres administracions i descartades.

Millores en un context negatiu

L'any 2007 s'iniciava amb la persistència de la greu SEQUERA. Aquest fet suposava que per primera vegada en els deu anys de seguiment del riu per part de l'Observatori es detectés l'assecament hivernal del tram de Palautordera. En conseqüència, espècies bioindicadores com la merla d'aigua van veure la seva àrea de colonització limitada al tram superior de la Tordera.

En aquest context negatiu, el mes d'abril s'inauguraven els aiguamolls de les Llobateres. Es tractava d'un projecte iniciat el 1998 d'explotació i restauració d'una gravera situada entre Sant Celoni i Hostalric. El nou espai, a banda de ser un punt amb una elevada biodiversitat, esdevenia una bassa de laminació per tal de mitigar els efectes de les torderades ―denominació local per les “avingudes”―. En el projecte hi van participar l'ACA, l'empresa d'extraccions Sefel, l'Ajuntament de Sant Celoni, la consultora Egam i l'Observatori de la Tordera. Es tractava, segons Martí Boada, naturalista i director de l'Observatori d’“un acte de desgreuge” amb el riu.

El 15 de juliol es va realitzar arreu d'Europa i de Catalunya la jornada “mulla't als rius”. Es tractava de fer un clam comú a favor de la nova cultura de l'aigua a partir de l'acció simbòlica del bany. Tanmateix, en el conjunt del Principat, de les tretze accions a tan sols tres els participants es van poder banyar a causa de la manca de cabal o de garanties sanitàries. En el cas de la Tordera, membres d'entitats veïnals i ambientalistes es van reunir a la desembocadura amb una pancarta que es preguntava on era l'aigua, ja que bona part de l'any el riu no arriba al mar. Així mateix van criticar una planificació territorial “que ens fa créixer i ens pot dur fins a la saturació”, tal com explicava el portaveu dels concentrats Josep Sauleda. Cal tenir en compte que l'aqüífer de la Baixa Tordera era la font d'abastament exclusiva per a catorze municipis de l'Alt Maresme** i la Costa Brava Sud*** fins a la posada en funcionament de la dessaladora de Blanes l'any 2003.

En aquest sentit, el mes de novembre s'aprovava la interconnexió de bona part d'aquesta àrea ―la compresa entre els municipis de Canet i Santa Susanna― amb la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Les obres, amb un cost de 20 MEUR finançats amb fons europeus, van rebre les crítiques d'entitats com l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, ja que “suposava augmentar la pressió sobre el Ter encara més”.

Problemes a la dessaladora
Un dels problemes per a l'abastament en aquesta àrea eren les afectacions al funcionament de la dessaladora a causa dels temporals de llevant. En aquest sentit, les tempestes afectaven el transformador de la planta així com les canonades dels pous que capten l'aigua marina. Aquest fet havia succeït l'octubre de 2006 i es va repetir a començament d'abril de l'any 2007. Després de l'incident, Sergi Bonamusa, coordinador de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, va explicar “que no havia de suposar cap greu problema ja que mentre estigués fora de servei s'abastaria els municipis amb els pous dels aqüífers de la Tordera”. Tanmateix, recordava que es tractava d'una situació que no es podia allargar sine die, ja que es tractava d'un aqüífer encara molt sensible a grans extraccions. Tanmateix, la situació va ser pitjor el mes de juliol. Un altre temporal va afectar la dessaladora, que va restar sense funcionament dos mesos, justament quan el consum és més gran, amb una població estacional aproximada de 450.000 persones. El regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (Partit Popular, PP), declarava que les obres d'abril “no havien estat correctes”. En aquest sentit, considerava que els tubs de captació s'havien situat en una posició en la qual reben l'impacte directe de les onades. Així mateix, lamentava que la situació del transformador era massa propera al mar, fet que provocava que resultés afectat a cada temporal.

L'ACA va decidir dragar 180.000 m3 del delta per tal de crear una platja a la zona del transformador que el protegís. Aquesta actuació va finalitzar el 12 de novembre i va costar 1,5 MEUR. Tanmateix, el resultat va ser un fracàs ja que el 23 de novembre, després de tres dies de fort temporal, dues terceres parts d'aquest arenal artificial havien desaparegut.

El 19 de desembre, el regidor d'Urbanisme de Blanes, Carles Gibert (Convergència i Unió, CiU), va anunciar en el ple municipal que l'ACA s'havia compromès a treure el transformador de la punta de la Tordera. El conjunt de forces polítiques blanenques van aprovar una moció per a demanar aquest trasllat. L'endemà, però, des de l'administració hidràulica, es desmentia la notícia i s'anunciava que no es faria cap actuació abans de duplicar la capacitat de la planta de 10 a 20 hm3. La licitació d'aquestes obres es preveia que seria efectiva al llarg del primer trimestre de 2008.

Més informació
natura-tordera.blogspot.com
www.acaparticipacio.cat
www.blanes.cat
www.observatoririutordera.org
www.santceloni.cat

* Els ajuntaments de Sant Celoni, Arbúcies i Hostalric i el Consell Comarcal de la Selva.

** Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Santa Susanna.

*** Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Selva, Vallès Oriental
Fotogaleria relacionada