Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GESTIÓ DE L'AIGUA TERMAL A CALDES DE MALAVELLA

Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El 31 d'octubre el Balneari Vichy Catalán talla el subministrament d'aigua a l'altre establiment termal de Caldes de Malavella, el Balneari Prats. El conflicte s'allarga sis dies fins que, gràcies a la mediació de la Generalitat, es torna a la situació prèvia. Tot plegat era fruit d'una sentència del Suprem que atorgava a Vichy la possibilitat de deixar sense aigua l'altre establiment. Un conveni de 1975 obligava a subministrar 36.000 litres de la font de la Mina ―propietat de Vichy― als descendents de la família Prats, fundadors de l'establiment. Tanmateix, el canvi en la propietat del balneari ―el 1987 passa a la família Quintana― havia deixat el conveni sense efecte.

El municipi de Caldes de Malavella (6.067 habitants el 2007) està situat a la plana de la Selva, a l'extrem nord de la Depressió Prelitoral. El substrat geològic del municipi propicia l'aparició de brolladors d'aigua del subsòl a una temperatura que oscil•la entre els 56 i els 60 ºC. L'aigua de pluja s'infiltra fins a 1.000 metres de fondària a través de les fractures de les roques granítiques. Al llarg del descens, a causa de l'intens gradient geotèrmic, l'aigua s'escalfa i dissol elements minerals de les roques. Posteriorment, es produeix una ràpida ascensió de l'aigua a través d'una falla situada al nord de la població i que, poc abans d'arribar a la superfície, es distribueix a través de fractures fins que aflora en fonts. Aquestes surgències es concentren en tres emplaçaments: el puig de les Ànimes, el turó de Sant Grau i el puig de les Moleres.

La utilització d'aquestes aigües es remunta als romans, i al llarg de la història els vilatans l'aprofitaven per a usos domèstics. Tanmateix no és fins a mitjan segle XIX que es desenvolupa el sector balneari i el d’embotellament d’aigua a la població, aprofitant el caràcter terapèutic de les aigües termals. En aquest sentit primerament es creen els establiments de les famílies Soler i Prats ―ambdues havien canalitzat part del cabal de la font de la Mina― i anys més tard Modest Furest funda Vichy Catalán, empresa que esdevé lider estatal en la comercialització d'aigua amb gas.

D'aquesta manera, diverses empreses embotelladores o dedicades al negoci termal van adquirir els terrenys on hi havia les fonts, les quals van deixar de ser un recurs municipal. Actualment tan sols resten tres surgències de propietat pública. En aquest sentit, i a diferència de la resta de recursos hídrics, no s'actua amb règim de concessió sinó de propietat.

Dues dècades de conflicte

L'any 1987 la família Quintana va passar a ser propietària del Balneari Prats, després d'haver-lo gestionat durant anys en règim de lloguer. Sobre aquest establiment existia un conveni pel qual l'empresa Malavella tenia un dret a tempteig en cas de venda. Vichy Catalán, que havia adquirit Malavella, va iniciar un procés legal ja que considerava que no havia pogut exercir-lo. Finalment, el 2004 el Tribunal Suprem va dictar sentència en la qual es donava la raó a la família Quintana, per bé que es concedia a l'altra part la possibilitat de tallar el subministrament d'aigua de la font de la Mina, ja que el terreny on era ubicada era propietat de Vichy Catalán. Aquesta decisió es basava en un conveni de l’any 1975 segons el qual s'acordava que els descendents de Prats sempre podrien gaudir de 36.000 litres diaris de la Mina. Amb la nova propietat ―els Quintana no tenien cap relació de parentiu amb els Prats―, el conveni quedava sense efecte.

Tanmateix, el conflicte restà latent fins al 31 d'octubre de 2007 quan s'efectuà el tall del subministrament. Rafel Quintana, gerent del Balneari Prats, va qualificar la situació “d'extrema gravetat” i esperava que l'aigua dels dipòsits permetés aguantar el pont de Tots Sants. Així mateix des de l'establiment afectat es recordava que mai no havien deixat de pagar per l'aigua i que la posició de Vichy només s'explicava per “les seves ànsies monopolitzadores”.

La situació no agradava al consistori de Caldes, ja que el possible tancament del Balneari Prats podia afectar la imatge de destinació turística balneària del municipi. En aquest sentit, l'alcalde Joan Colomer (Plataforma Independent per Caldes, PIC) explicava que l'Ajuntament estava actuant com a mitjancer.

La casualitat va fer que el mateix dia del tall, l'Ajuntament presentés un dictamen favorable a la implantació de nous centres termals i que defensés una major participació i control municipal del recurs. Segons Montserrat Vehí (PIC), regidora d'Aigua i Medi Ambient, no tenia cap sentit “que ignoressin els cabals d'aigua extrets per cada empresa”.

Sis dies sense subministrament
Dos dies després del tall la situació continuava encallada. L'Ajuntament de Caldes i la Direcció General d'Energia i Mines intentaven sense èxit actuar de mitjancers. En aquest sentit, mentre els propietaris del Balneari Prats reclamaven “seguretat” en la concessió de l'aigua ―per a un període mínim de vint anys― per tal de tirar endavant una ampliació del negoci, Vichy Catalán al•legava que una decisió com aquesta “podria comprometre les necessitats futures d'aigua”.

El dia 4 de novembre tres centenars de veïns de la població es van concentrar a la font de la Mina no només per demanar la fi del conflicte sinó per exigir l'ús públic de les aigües. En aquest sentit consideraven que s'havia de compatibilitzar els usos públics amb els drets de balnearis i embotelladors. Una de les accions més destacades va ser la de repartir aigua entre els assistents: “L'aigua és el signe d'identitat de Caldes i ens resistim a perdre-la”, va explicar Sergi Mir, portaveu dels concentrats.

Aquell mateix dia el Balneari Prats va esgotar les reserves d'aigua i Rafel Quintana va confirmar que en aquell moment només podrien oferir serveis d'hostaleria.

Resolució del conflicte
El 6 de novembre Vichy Catalán va trencar el seu silenci i va afirmar que “els propietaris de Prats tenien una postura victimista”, ja que des de 1987 coneixien la situació: “Sabien que es podien quedar o sense establiment balneari o sense aigua”.

Per altra banda, la Direcció General d'Energia i Mines va convocar totes dues parts a una reunió. Amb la presència del director general, Agustí Maure, i de l'alcalde de Caldes, quatre hores de reunió van servir per a firmar un acord que permetia tornar a la situació anterior a la crisi. En aquest sentit, el nou contracte mantenia el cabal ―36.000 litres diaris― durant un mínim de tres anys ―prorrogable anualment fins a l’any 2032―. Tanmateix, la quantitat es podria reduir a partir del desè any de contracte, tot i que la Direcció General d'Energia i Mines ho hauria d’aprovar. Altrament, tampoc no es modificava el preu de l’aigua sinó que s’oficialitzava. Durant tot aquest temps, Prats ingressava els diners a un compte corrent, ja que Vichy no els acceptava al•legant que la sentència de 2005 obligava a redactar un nou contracte i d'aquesta manera Prats evitava possibles demandes per impagament.

Per l'Ajuntament de Caldes la treva entre ambdós balnearis “era cabdal per a mantenir la personalitat de la vila termal” i perquè “la continuïtat dels dos establiments amplia una oferta turística que beneficia tothom”. Així mateix agraïa la tasca de mediació de la Direcció General d'Energia i Mines.

La mateixa tarda del dia 6, Vichy Catalán tornava a subministrar aigua al Balneari Prats però no va ser fins a l'endemà que es van restablir els serveis d'hidroteràpia. Segons va explicar el director de l'establiment, Rafael Quintana, havia calgut netejar la canonada que transporta l'aigua termal fins als dipòsits del balneari i eliminar els residus que s'hi havien acumulat durant els sis dies que no havien tingut subministrament.

Més informació
www.balneariovichycatalan.com
www.balneariprats.com
www.caldesdemalavella.cat
www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
La Selva
Fotogaleria relacionada