Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA
FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA Mapa: Montse Ferrés
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2005

L'Eix Transversal Ferroviari (ETF) és una proposta del Govern de Catalunya per al futur transport de mercaderies i passatgers. El tren unirà a velocitat alta Lleida amb Girona en un horitzó d'entre quinze i vint anys. Després de la presentació pública del projecte el juliol de 2005, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat aconsegueix que el Ministeri de Foment l'incorpori al seu Pla estratègic d'infraestrucures i transport (PEIT) i l'inclou al Pla d'infraestructures del transport (PIT) de Catalunya, 2006-2026. També inicia una consulta institucional amb les administracions afectades pel futur pas de l'ETF i el procés de licitació dels estudis informatius i d'impacte ambiental dels trams Lleida-Cervera, Igualada-Manresa-Castellbisbal i Vic-Girona.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2010

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya va continuar els treballs relacionats amb el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF). El juliol de 2005, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, varen presentar a la societat catalana el projecte sobre el qual treballarà el Govern. Aquest ferrocarril, previst en a l’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, ha estat incorporat al PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT (PIT) DE CATALUNYA 2006-2026, que emmarca el futur tren transversal en la política ferroviària del Govern. Segons els documents, els objectius que es volen assolir amb el nou tren seran: millorar la comunicació transversal de les ciutats situades a la Catalunya central i captar part del trànsit de mercaderies que circula per la xarxa viària.

Un projecte ferroviari per a mercaderies i passatgers
El recorregut del tren anirà des de Lleida cap a Cervera, seguirà en direcció a Igualada i enfilarà cap a Manresa, des d’on sortirà un ramal que anirà al port de Barcelona. De Manresa continuarà cap a Vic, cap a l’aeroport de Girona i finalment cap a Girona. La longitud total, amb els accessos a les diferents ciutats, serà de 360 km. L’import estimat de la inversió està per sobre dels 6.000 MEUR, fet que significarà un cost per quilòmetre de 18 MEUR.

La línia serà d’ample internacional i hi circularan trens de passatgers i de mercaderies. Quant al transport de mercaderies, el disseny del projecte permetrà que els trens circulin entre els 100 i els 120 km/h i evitarà que els combois entrin als municipis. Les terminals de càrrega estaran ubicades als afores de Tàrrega, Igualada, Manresa i Vic, mentre que les dues estacions gironines facilitaran l’accés de mercaderies des de les àrees logístiques i industrials properes. Els trens que hi circularan arribaran a la frontera francesa gràcies a la connexió d’aquesta nova línia amb la d’alta velocitat a l’alçada de l’aeroport de Girona. A partir d’aquí, els combois continuaran el seu viatge cap a Europa a través del futur túnel de la Jonquera.

Des de Manresa, el traçat anirà cap a Martorell per connectar amb les línies ferroviàries del corredor prelitoral i el port de Barcelona. De les dues connexions PORTUARIES anunciades en el projecte inicial, la de TARRAGONA I la de BARCELONA, l’ETF facilitarà la sortida de mercaderies per una connexió ferroviària d’ample europeu al port de la capital catalana. En la presentació del projecte, va quedar descartada l’opció per Puigcerdà-la Tor de Querol. Els diferents estudis tècnics assenyalaven que el traçat per sota la collada de Toses seria poc adequat i molt costós per a aquest tipus de transport.

Quant al transport regional de viatgers, els trens podran circular entre 160 i 250 km/h i les estacions seran a Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i a l’AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA. L’accés a l’interior de les ciutats es farà per via única per tal de minimitzar l’impacte d’aquesta infraestructura. Un dels objectius previst en el projecte és facilitar l’intercanvi de passatgers des de l’ETF amb les línies de rodalies existents, és a dir, amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Igualada i Manresa i amb RENFE a Manresa i Vic. També es podrà enllaçar amb els serveis del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV)  a Lleida, a l’aeroport de Girona, on es preveu una nova estació intermodal, i a Girona ciutat.

Tot i que bona part del trajecte serà nou, el tram entre Mollerussa i Cervera aprofitarà part de l’actual traçat del corredor FERROVIARI ENTRE LLEIDA I MANRESA. El projecte de l’ETF preveu l’entrada dels trens fins a les futures estacions de passatgers per la traça d’aquesta línia, que s’haurà de remodelar per ajustar-la a les prestacions del nou servei ferroviari. Això suposarà buscar una solució que faci compatible el funcionament de les dues infraestructures. Per aquest motiu, el DPTOP ha proposat l’estudi d’un servei de tipus tramvia entre Lleida i Cervera que asseguri la mobilitat interna de la línia Lleida-Manresa i que mantingui el servei entre poblacions.

El recorregut presentat de l’ETF va desestimar Olot, ciutat que s’havia inclòs en el projecte inicial. Segons l’alcalde d’Olot, la decisió va ser motivada pel fort impacte que suposaria aquesta infraestructura al seu pas per la Garrotxa. Tanmateix, representants polítics i agents econòmics garrotxins van manifestar el seu desacord amb aquest canvi, al qual s’ha afegit la ciutat de Figueres, interessada a tenir una connexió ferroviària amb la capital de la Garrotxa.

Finançament i concreció de trajecte
En la presentació del projecte de l’ETF no es va fer esment de com es finançarà l’obra. El president de la Generalitat va manifestar que s’estudiaria el finançament amb fons europeus i diners del Govern central. El conseller Joaquim Nadal va remarcar que l’execució d’una nova infraestructura ferroviària encaixa amb les polítiques de transport de mercaderies que potencia la Unió Europea (UE). Aquestes polítiques tenen com a objectiu que el tren augmenti la seva participació en relació amb el transport per carretera, fet que, a parer seu, pot ajudar a aconseguir part del finançament necessari per al nou tren.

L’estiu de 2005, el projecte ferroviari defensat pel Govern català va ser admès com una al·legació al PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCURES I TRANSPORT (PEIT) del Ministeri de Foment, que va incorporar aquest traçat com a “corredor en estudi” en l’aprovació definitiva del seu document estratègic. El desembre de 2005 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT (PIT) DE CATALUNYA 2006-2026 i en l’annex d’actuacions que l’acompanya tampoc no es va concretar el repartiment dels 6.000 MEUR estimats com a cost inicial entre les administracions amb competències sectorials.

A la tardor de 2005, el DPTOP va iniciar el procés d’informació institucional del document d’Objectius i propòsits del pla director urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari. Aquesta consulta prèvia amb els ajuntaments afectats pel nou traçat està prevista en la tramitació dels plans directors urbanístics de la nova Llei d’urbanisme i permet que les administracions expressin la seva opinió en forma d’al·legacions al Departament.

El mes de novembre, el mateix Departament va anunciar l’inici del procés de licitació dels estudis informatius i d’impacte ambiental dels tres trams amb què s’ha dividit el recorregut: Lleida-Cervera, Igualada-Manresa- Castellbisbal i Vic-Girona. L’import dels estudis era de 4 MEUR, s’havien d’haver adjudicat el primer trimestre de 2006 i estar redactats en el termini d’un any.

Primeres reaccions territorials
La presentació de l’ETF va ser ben rebuda per les comarques per on ha de circular el futur tren. En general, totes varen valorar positivament el fet d’acollir una infraestructura ferroviària que millorarà les comunicacions transversals de Catalunya. Tanmateix, alguns municipis o consells comarcals varen fer algunes consideracions puntuals.

Al Bages, Santpedor i Sant Fruitós del Bages van manifestar que esperaven que el traçat definitiu respectés els entorns naturals dels municipis afectats, ja que són nombroses les infraestructures que travessen la comarca o que estan projectades, entre elles el futur desdoblament de la carretera C-25, l’EIX TRANSVERSAL. Per la seva banda, l’alcalde de Manresa, Jordi Valls (Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal, PSC-PM), va recordar la necessitat de millorar l’actual servei ferroviari entre Manresa, Terrassa i Barcelona.

Al Ripollès, la valoració de l’ETF sobre les comunicacions comarcals va ser divergent. L’ interès immediat en temes ferroviaris se centra en la línia entre Barcelona i la Tor de Querol. En aquest sentit es va expressar l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), i la plataforma el Ripollès existeix! que varen recordar i reclamar les promeses d’inversió de l’anterior ministre de Foment per millorar aquesta línia.

A l’Anoia, l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí (Entesa per Igualada), va valorar positivament que el municipi hagi estat inclòs en el recorregut de l’ETF, igual que Dora Ramon (PSC-PM), alcaldessa de Martorell. Al Baix Llobregat, va ser l’alcalde d’Esparreguera, Xavier Sitjà (Iniciativa per Catalunya Verds-Entesa pel Progrés Municipal, ICV-EM) qui va manifestar la seva decepció quan va conèixer el traçat. L’opció Igualada-Manresa deixava el seu municipi sense connexió ferroviària directe amb Martorell.

Al Pla d’Urgell, els municipis de Fondarella, Miralcamp, Torregrossa i Mollerussa van considerar que el traçat proposat n’afectarà l‘expansió municipal i que, a més, hi destruirà camps de conreu. L’octubre de 2005, el ple del Consell Comarcal, Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i els ajuntaments afectats varen redactar i presentar les al·legacions als traçats de l’ETF i a la proposta de tren tramvia pel tram Lleida-Cervera al DPTOP.

Els estudis encarregats, juntament amb la informació urbanística municipal i les opinions expressades en les al·legacions hauran de servir de base per a la futura redacció del pla director. En aquest document, que ha d’elaborar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, es concretaran el traçat i les reserves de sòl necessàries per a l’execució de les obres.

Més informació
www.gencat.net/ptop
www.fomento.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati