Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL LLOBREGAT-ANOIA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007


Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya vol posar en funcionament un sistema de metro comarcal a la línia del Baix Llobregat, Anoia i Bages. El sistema suposa un increment de la freqüència de pas en tots els recorreguts que millorarà notablement la connexió entre Barcelona i Martorell però penalitzarà els viatgers amb un allargament del temps de trajecte, ja que els trens pararan a pràcticament totes les estacions de Martorell en avall. Aquest fet és especialment lamentat des de la comarca de l’Anoia on una part del seu teixit social està molesta, a més, pel fet que no prospera el projecte de soterrament de la via quan passa per alguns municipis de la comarca.

L’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestiona, entre altres, els serveis viaris entre Barcelona, Martorell i des d’aquí, per dos corredors diferents, cap a Igualada i Manresa. Aquesta línia va ser assumida per FGC en els traspassos de competències de l’Estat cap a la Generalitat de l’any 1978, és d’ample mètric i funciona des de final del segle XIX. L’evolució urbana de les comarques del Baix Llobregat, l’Anoia i el Bages, així com la modernització i adequació de la línia han comportat canvis progressius en el servei ferroviari amb l’objectiu final d’assolir unes freqüències de pas entre Barcelona i Martorell equiparables a les d’un metro i d’incrementar els serveis a partir de Martorell fins a Manresa o Igualada.

Actuacions per a aconseguir millorar el servei ferroviari
L’any 2007 es va acabar tot el desdoblament de la via entre Barcelona i Martorell del qual només faltava el desdoblament, soterrament i inauguració de la nova estació del municipi de Pallejà. El fet que hi hagués doble via en tots els trams del recorregut i que s’haguessin suprimit tots els passos a nivell del Baix Llobregat hauria de possibilitar que els trens es poguessin creuar en qualsevol punt del recorregut i per tant es podria incrementar la freqüència horària dels combois.

El mes de maig es va inaugurar una nova estació intermodal d’FGC a Martorell, la Central, que havia d’actuar com a intercanviador amb els serveis ferroviaris de Rodalies de RENFE. Aquesta estació estava situada al barri de Can Carreres, entre les estacions de Martorell-vila i Martorell-enllaç, prop de la carretera de Piera i a dos minuts a peu de l’estació de RENFE. En el futur es preveia que la connexió entre ambdues estacions es faria a través d’un vestíbul comú que facilitaria el trànsit de passatgers, però l’execució d’aquesta obra quedava condicionada a la remodelació que RENFE havia d’efectuar a l’estació de la seva línia i que encara no havia començat.

La nova estació d’FGC tenia una superfície de 950m2, disposava d’una andana central i única de 8 m d’ample i 130 de llarg i havia costat prop de 2,6 MEUR. Les obres pendents d’acabament estaven relacionades amb el condicionament de l’entorn exterior i amb la finalització del pàrquing per a 116 places. El pressupost adjudicat era d’11,4 MEUR.

Des de Martorell cap a Manresa ja s’havia acabat el desdoblament entre Abrera i Olesa de Montserrat i quedava pendent acabar el tram Martorell-Abrera, els treballs del qual es preveien tancar el primer trimestre del 2008. De Martorell cap a l’Anoia, s’estaven fent desdoblaments puntuals a Capellades i Vilanova del Camí per a permetre l’encreuament dels trens i poder augmentar la freqüència de pas.

La proposta de Metro del Baix Llobregat i del metro comarcal
La línia Llobregat-Anoia tenia una freqüència mitjana de pas entre Barcelona i Martorell d’un tren cada set minuts i mig en hora punta, és a dir, des de la posada en funcionament del servei fins a dos quarts de nou del matí, i de deu minuts en hora vall. De Martorell en amunt hi havia dos trens cada hora i sentit fins a Olesa i un cada hora cap a Igualada i Manresa.

FGC volia equiparar els serveis ferroviaris entre Barcelona i Martorell als del metro. Això volia dir que la població usuària de la línia del Baix Llobregat entre les dues poblacions esmentades tindria un tren cada tres minuts fins a Sant Boi del Llobregat, i fins a Martorell n’hi hauria un cada cinc minuts en hora punta i un cada vuit minuts en hora vall.

Des de Martorell es preveia un increment de freqüència cap a Igualada i Manresa de tal manera que aquestes ciutats quedessin servides per un tren cada vint minuts en hora punta. Aquests trens, quan travessarien el Baix Llobregat no pararien a tres de les estacions del recorregut (Santa Coloma de Cervelló, la Colònia Güell i Martorell Vila). A les hores vall un dels trens arribaria directe a Barcelona, un altre arribaria fins a Martorell, on els viatgers haurien de transbordar per a continuar el trajecte i on es preveia un temps d’espera de quatre minuts, mentre que el tercer tren deixaria de prestar servei.

Aquestes millores en l’augment de freqüència van ser contestades especialment pel diari Regió 7 així com pel president del Consell Comarcal de l’Anoia, Xavier Boquete (Convergència i Unió, CiU), que van fer evident el seu malestar ja que, malgrat totes les reformes, el viatge entre Igualada i Barcelona havia incrementat nou minuts, amb un temps de recorregut proper als noranta minuts, fet que al seu parer el feia poc competitiu i propiciava la utilització alternativa del transport per carretera. Mentre no funcionava el sistema de metro comarcal, els trens d’Igualada i Manresa es comportaven com a semidirectes des de Martorell fins a Barcelona i no s’aturaven a tretze estacions d’aquest recorregut, però quan s’activés el projecte de metro en el tram del Baix Llobregat el nombre de combois en circulació augmentaria, amb la consegüent saturació de vies, i impediria que els trens procedents d’Igualada o Manresa actuessin com a semidirectes. Oriol Juncadella, director d’Operacions d’FGC, opinava que l’augment de freqüència a un tren cada vint minuts era un guany important en relació amb el servei que hi havia fins llavors, que era d’un tren cada hora, suposava triplicar la freqüència i millorar de manera molt destacable el servei en les relacions comarcals, tot i que reconeixia la impossibilitat de millorar la velocitat comercial, ja que per a les relacions Anoia-Barcelona el temps de recorregut augmentaria uns nou minuts.

Aquest ritme en les noves freqüències de pas havia de començar a final de novembre del 2007, però FGC va haver d’ajornar sense data la posada en marxa del metro comarcal ja que les obres del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT havien perjudicat el túnel de la Gornal, entre les estacions de l’Hospitalet i Europa Fira. El 20 d’octubre es van desplaçar els murs d’aquest túnel, el servei ferroviari va quedar interromput i sis trens van quedar en el tram plaça Espanya-Europa|Fira, tram en el qual van poder seguir donant servei.

La immobilització d’aquests combois i la interrupció del servei ferroviari en aquest tram del recorregut va impedir posar en marxa en condicions adequades el metro del Baix Llobregat i els metros comarcals, malgrat que totes les obres de condicionament estaven acabades i es disposava del parc mòbil necessari per al seu funcionament.

La problemàtica dels passos a nivell entre Martorell i Igualada
Entre aquests dos municipis encara quedaven tres passos a nivell: el de Masquefa, el d’Igualada i el de Vallbona d’Anoia. Entre el 2002 i el 2007 s’hi havien produït diversos atropellaments tant per imprudència dels qui els travessaven, és el cas d’Igualada, com per una avaria en el subministrament elèctric de control de les barreres, el cas de Vallbona. A més de problemes de seguretat, els veïns es queixaven pels problemes que generava la mobilitat de vehicles en els diferents barris dels municipis.

Les previsions de la Generalitat eren posar en marxa els nous serveis ferroviaris comarcals amb el manteniment dels passos a nivell degudament adequats per a minimitzar l’impacte de l’increment de freqüències.

A Masquefa, FGC estava construint dos passos alternatius, un per a vianants i un altre per a vehicles, amb l’objectiu de suprimir el pas a nivell del carrer Montserrat. Un cop acabades les obres, no hi va haver acord polític amb l’Ajuntament i es va decidir mantenir el pas a nivell del carrer Montserrat en funcionament ja que al consistori, governat per Xavier Boquete, no li interessava tant el tancament del pas a nivell com aconseguir el soterrament de la via. El manteniment d’aquest pas a nivell va servir perquè FGC instal•lés un nou sistema de senyalització que permetria reduir el temps d’espera de les baixades de barrera a un minut i quinze segons i que, un cop comprovada l’eficàcia de la mesura, s’instal•laria a la resta de passos a nivell.

En el de Vallbona, l’alcalde Romà Casanovas (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) havia dit, abans que perdés l’alcaldia en les eleccions del mes de maig, que el seu municipi estava a l’espera que el pas a nivell es transformés en un encreuament amb semàfors i andanes, segons l’havien informat des de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat.

La permanència del pas a nivell del carrer Montserrat d’Igualada era més contestat per la societat local. Els veïns del barri del Sant Crist defensaven la supressió d’aquest pas a favor del soterrament de la via, ja que a parer seu les baixades de barrera, a més de ser considerades insegures per als vianants, impedien la circulació fluïda dels prop de 10.000 vehicles que diàriament el travessaven. Aquesta opció a favor del soterrament també era defensada per tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament d’Igualada, que havien aprovat diverses mocions en aquest sentit en els plens municipals.

Per tal de donar més ressò a la demanda de soterrament, els veïns del barri del Sant Crist van crear una coordinadora que va començar a recollir signatures a favor d’aquesta proposta que, segons l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí (PSC), estava estudiant-se des de l’any 1999 sense haver-se pogut concretar. Els alcaldes de Masquefa, Xavier Boquete, i de Vallbona, Romà Casanovas, també van expressar la seva posició a favor del soterrament mentre que a Igualada més de 8.000 persones signaven el manifest de la coordinadora.

Cal dir, però, que a final d’any l’alcalde d’Igualada manifestava que la seva posició sobre aquest tema podria canviar, sempre que el ple ho ratifiqués, si s’aconseguia traslladar l’estació d’Igualada a un altre lloc, com les antigues piscines de la Torre Requesens, i sempre que es complissin tres condicions: que el nou traçat de la via no trenqués cap barri de la ciutat, que s’evités el pas dels trens a tocar de l’escola Gabriel Castellà i que deixés d’interrompre’s el trànsit a l’avinguda Montserrat.

Les previsions per a acabar les obres de reparació del túnel de la Gornal i per poder implantar el metro comarcal se situaven per al primer trimestre del 2008.

Més informació

www.fgc.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada