Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL LLEIDA-MANRESA
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2005

Amb l'entrada en funcionament del sistema de control automàtic de circulació de trens entre Lleida i Manresa, RENFE preveu suprimir el personal de les estacions. Els ajuntaments afectats mostren la seva preocupació per la possible degradació d'aquests espais. La Plataforma en Defensa del Tren Lleida-Manresa va organitzar un acte reivindicatiu a Madrid per demanar més inversions en la línia, tot i que els representants del partit al Govern de la Generalitat eren més partidaris de la negociació parlamentària. El Ministeri de Foment aprova noves inversions de millora de la línia.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

El Ferrocarril entre Manresa i Lleida es va inaugurar l’any 1860. Passats els anys, aquesta infraestructura es troba en un important estat de degradació a causa de la falta d’inversió de les darreres dècades.

Així mateix, a final de l’any 2004 es va posar en funcionament el sistema de control automatitzat de la circulació de trens, a Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Tàrrega i Cervera, fet que va comportar la progressiva retirada del personal operador de RENFE a les estacions. A l’estació de Tàrrega, l’únic operari que hi treballava havia de ser traslladat, conjuntament amb el personal de Mollerussa, a altres destins.

Les reaccions al control automatitzat de les estacions
Els ajuntaments afectats i la Diputació de Lleida van manifestar que la decisió de RENFE d’automatitzar i retirar el personal encarregat del manteniment diari de les estacions d’aquesta línia afavoriria la degradació d’aquests espais.

Com a protesta per l’estat general d’aquesta línia d’FFCC i per la retirada del personal, la Plataforma en Defensa del Ferrocarril de les Terres de Lleida va organitzar, per al dia 27 de gener de 2005, un viatge reivindicatiu a Madrid amb l’objectiu d’entrevistar-se amb la ministra de Foment, Magdalena Alvárez Arza (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), i denunciar la degradació creixent de la línia, que podria anar a més si se’n retirava el personal operari.

Aquesta Plataforma, amb gairebé deu anys d’història, va ser inicialment impulsada pels sindicats UGT i CC.OO que anaven en contra de la intenció del Govern de l’Estat espanyol de reduir o tancar el servei ferroviari tant de la línia de FERROCARRIL LA POBLA DE SEGUR-LLEIDA com de la Lleida-Manresa. La iniciativa dels sindicats, independent de cap partit, va trobar un primer aixopluc institucional en la Diputació de Lleida. Amb el temps, els ajuntaments dels municipis per on passa la línia Lleida-Manresa es van anar afegint a la iniciativa, a més dels consells comarcals. També es va afegir a les reivindicacions de la Plataforma la Cambra de Comerç de Lleida i el Consorci Viari de la Catalunya Central.

Del viatge reivindicatiu, però, se’n van desmarcar els representants dels partits del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya), ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i ICV (Iniciativa per Catalunya-Verds) de la Plataforma. Es tractava de l’alcalde de Lleida Àngel Ros i Domingo (PSC), del diputat al Congrés Jordi Ramon Torres (ERC) i de la diputada provincial Mercè Riuvadulla i Gràcia (ICV). Aquests volien donar preferència a la negociació parlamentària per damunt dels actes reivindicatius, entenent que era una estratègia més eficient per aconseguir millores a la línia, atesa la conjuntura política que feia que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) formés part del Govern de l’Estat espanyol. Per a ells, la millor mostra d’això era la inclusió d’una partida de 5,6 MEUR en els Pressupostos generals de l’Estat per al 2005, aprovats el 27 de desembre de 2004, per invertir en millores a la línia, tot gràcies a la negociació parlamentària.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida i també president de la Plataforma en Defensa del Tren Lleida- Manresa, Isidre Gavín i Valls (Convergència i Unió, CiU), veia l’actitud dels representats d’aquests partits com un acte partidista en defensa el Govern de l’Estat. Segons Gavín, quan anteriorment el Partit Popular (PP) era al govern de l’Estat espanyol, aquests mateixos partits sí que havien donat suport al conjunt dels actes reivindicatius.

Aquesta diferència d’estratègies va iniciar una crisi en la Plataforma que va enfrontar principalment el president de la Diputació i de la Plataforma, Isidre Gavín i Valls (CiU), amb els representants dels partits PSC, ICV i ERC. Davant de l’enfrontament intern, els sindicats fundadors de la Plataforma, UGT (Unió General de Treballadors) i Comissions Obreres (CC.OO), van publicar una nota de premsa, pocs dies abans de la realització del viatge reivindicatiu, en la qual proposaven un ajornament fins a resoldre les diferències. Segons els sindicats, s’estava aprofitant la Plataforma i el seu viatge per fer una confrontació partidista amb la finalitat d’anar més enllà del fi mateix de la Plataforma. Segons els dos sindicats, una font de força de la Plataforma era que canalitzava la unitat entre els diferents agents, una unitat trencada i que calia recuperar abans de seguir amb les diferents accions reivindicatives. A tot això, el 26 de gener, en declaracions fetes a la premsa, la diputada provincial Mercè Rivadulla (ICV) va demanar la dimissió del president de la plataforma, Isidre Gavín, per acabar amb la politització de la Plataforma i proposava els sindicats com els millors candidats a la presidència.

No obstant les discrepàncies en el si de la Plataforma, el viatge es va fer. Segons Gavín, no es podia suspendre únicament perquè tres dels trenta membres no hi estiguessin d’acord.

Així, el 27 de gener, vint-i-vuit components de la Plataforma van viatjar a Madrid. Entre altres, van ser-hi presents la majoria dels alcaldes d’ajuntaments afectats, representants de la Cambra de Comerç de Lleida i de consells comarcals, però no els diputats del PSC, ERC i ICV, ni l’alcalde de Tàrrega Joan Amezaga i Solé (Grup Municipal d’Associació d’Independents Nacionalistes i Progressistes, AIPN), ni cap representant dels sindicats. L’acte va finalitzar amb el lliurament d’un manifest reivindicatiu de la Plataforma al registre del Ministeri de Foment. La comitiva, però, no va ser rebuda per cap representant del Ministeri, fet que Gavín va qualificar de deplorable.

El manifest lliurat sol·licitava la inversió de capital per arranjar totalment la línia, especialment el tram Cervera-Manresa, i demanava, a més, un conveni marc entre els ajuntaments i l’empresa RENFE per mantenir obertes les estacions de la línia i en bones condicions els terrenys adjacents propietat de la companyia ferroviària. També exigia que s’obrís una línia de diàleg amb el territori i per a això acordava una reunió amb tots els agents interessats. Igualment, demanava que s’elaborés un estudi de viabilitat i mobilitat, amb l’objectiu de definir el futur model d’explotació òptim de la línia i els possibles traspassos de competències de la línia Lleida-Manresa-Barcelona.

Pel que fa l’estudi, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) es va comprometre, el mateix dia del viatge, a realitzar- lo.

Solucions
El mes de gener de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal i Farreras (PSC) va proposar la formació d’una empresa mixta de RENFE amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb l’objectiu de gestionar el servei de rodalies en la línia Lleida-Manresa. A més, també es va manifestar la intenció de negociar amb el Ministeri de Foment per tal d’aconseguir la gestió compartida de la infraestructura. Es tractaria d’una fórmula més viable que no pas la totalitat del traspàs, atès que aquesta línia es troba inclosa en la Red Ferroviaria de Interés General, depenent del Ministeri de Foment.

També al gener, el delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert i Torruella (ERC), va afirmar que un cop culminat el traspàs de competències de la línia de FERROCARRIL LA POBLA DE SEGUR-LLEIDA es van iniciar un seguit de converses amb RENFE per tal determinar la viabilitat del traspàs total de la gestió.

Per altra banda, pel que fa a la retirada del personal operador de les estacions, alguns ajuntaments han optat per resoldre el tema mitjançant acords amb RENFE per gestionar les instal·lacions. És el cas de l’Ajuntament de Tàrrega, que a principi de febrer va arribar a un acord amb RENFE pel que serà usufructuari de l’estació i dels 6.200 m2 limítrofs, propietat de l’operador. L’Ajuntament gestionarà i mantindrà les instal·lacions i les aprofitarà per potenciar i dinamitzar aquest espai de la ciutat, a més de construir-hi un aparcament dissuasiu.

Pel que fa al Ministeri de Foment, l’abril de 2005 el Consell de Ministres va autoritzar un pressupost per a licitacions de prop de 19 MEUR destinats a realitzar obres de millores en el tram entre Cervera i Calaf. Es tracta, en aquest cas, de la rehabilitació de l’electrificació, de la renovació de travesses i de la reparació del túnel de l’Aigua, entre altres actuacions. A més, al novembre, el Ministeri de Foment també va licitar, per 272.000 €, la redacció del projecte constructiu del tram entre Calaf i Manresa, destinat igualment a la realització d’actuacions de conservació i millora de la infraestructura. Es tracta de dues accions emmarcades en el PLAN ESTRATÉGICO DE INFRAESTRUCTURAS Y TRANSPORTES 2005- 2020 (PEIT), que va ser aprovat pel Govern espanyol el 13 de juliol de 2005.

Pel que fa al futur d’aquesta línia, el DPTOP preveu convertir-lo en tren tramvia un cop entri en funcionament el FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA. Es tracta d’una modalitat híbrida entre el tramvia (per a recorreguts urbans) i el ferrocarril (per a recorreguts interurbans), capaç d’adaptar el traçat i la velocitat a l’entorn per on avança. Aquest sistema s’implantaria tot aprofitant aquest vell traçat entre Lleida i Cervera i parant a totes les poblacions intermèdies. La prolongació d’aquest servei fins a Calaf i Manresa també es podria considerar.

Per a un termini més pròxim, es preveu l’execució i l’acabament de les obres de millora del Ministeri de Foment, primer al tram entre Cervera i Calaf, que es podrien acabar a final de 2007, atès que el termini d’execució és de vint-i-set mesos, i posteriorment, un cop enllestit el projecte constructiu, es faria la licitació de les obres de millora per al tram de Calaf a Manresa. També s’espera que es realitzin més signatures de més convenis d’usdefruit entre RENFE i els ajuntaments per on passa la línia que permetin recuperar els espais de les estacions i evitar-ne l’abandonament.

Més informació
www.ugtcatalunya.org
www.diputaciolleida.es
Ley 39/2003, de 17 de noviembre, del Sector Ferroviario.
Ley 2/2004, de 27 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2005
Plan Estratégico de Infraestructuras y Transporte (PEIT) 2005-2020. Ministerio de Fomento. Madrid, 2005.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada