Dimarts 23 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL LLEIDA-MANRESA
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2004

La Plataforma en Defensa del Tren Lleida-Manresa continua reclamant al Ministeri de Foment millores i més inversions per a aquesta línia de ferrocarril. El Govern de la Generalitat també reclama més inversions a la línia i es planteja la possibilitat de demanar-ne el traspàs de la gestió. Les inversions finalment anunciades per Foment queden lluny de les peticions tant de la Plataforma com del Govern català.


Articles posteriors 2005, 2007

Inaugurat l'any 1860, el tren Manresa-Lleida, que passa per Mollerussa, Tàrrega i Cervera entre altres poblacions, s'ha mantingut en servei sense gairebé inversions de millora i modernització i ha esdevingut una de les línies més obsoletes i degradades de la xarxa ferroviària catalana. Amb una única via molt envellida i en mal estat de conservació, el temps necessari per a completar el trajecte és de gairebé tres hores i en alguns trams la velocitat dels convois s'ha de reduir fins a 20 o fins i tot 10 km/h. La línia compta amb cinc trens i uns mil passatgers diaris.

Amb l'objectiu de denunciar la manca d'inversions a la línia es va crear la Plataforma en Defensa del Tren Lleida-Manresa, entitat que agrupa la Diputació de Lleida, els ajuntaments dels municipis per on passa el tren, les cambres de comerç i els sindicats, que han liderat les reivindicacions i les negociacions per a la millora de la línia en els darrers anys.

Un nou impuls a una vella reivindicació
Les inversions previstes a la línia pel pla d'infraestructures elaborat pel govern del Partit Popular, engegat l'any 2003, havien estat considerades del tot insuficients per la Plataforma, que confiava que el canvi de govern a l'Estat, després de les eleccions del mes de març, permetés tornar a emprendre negociacions per a millorar la infraestructura ferroviària. A mitjan abril de 2004, els membres de la Plataforma es van reunir per reclamar una trobada amb el nou responsable del Ministeri de Foment. Entre les actuacions més urgents que reclamava la plataforma hi havia la supressió dels passos a nivell, el manteniment dels baixadors i millores a les vies per a augmentar la velocitat dels convois. També van proposar de-manar al Govern l'elaboració d'un estudi per a millorar la connectivitat amb el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT A LLEIDA.

Continuen les queixes de la Plataforma
En iniciar-se el mes de setembre es va fer pública la decisió de RENFE de suprimir el servei de personal a les estacions de Mollerussa i Tàrrega, i poc després també a les de Cervera i Bell-lloc. La decisió suposava que ja no quedaria a la línia cap estació en funcionament amb personal i totes ho farien amb màquines expenedores. La Plataforma va anunciar el seu desacord amb la decisió i va expressar la seva indignació perquè RENFE havia trencat l'acord de no prendre decisions unilaterals que poguessin afectar la qualitat i la regularitat del servei.

El fet va motivar una nova reunió de la Plataforma a Mollerussa en la qual van reiterar la seva voluntat de reunir-se amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per a clarificar les actuacions previstes a la línia. Com que fins al moment la Plataforma no havia obtingut cap resposta del Ministeri de Foment, van amenaçar de convocar accions de protesta a partir de l'octubre si no s'atenien les seves demandes. Així ho va manifestar el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín (Convergència i Unió), que deia sentir-se molt molest pel "menyspreu" de Foment i denunciava que "només tenim notícies que fan referència a la minimització de la línia i no en sabem res de la potenciació".

Negociacions amb Foment
A final del mateix més de setembre s'estava negociant a Madrid l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, els primers del nou govern presidit per Rodríguez Zapatero (Partit Socialista Obrer Espanyol), i tant els partits polítics catalans com el Govern mateix de la Generalitat ho van aprofitar per posar damunt la taula diverses qüestions en matèria d'infraestructures a Catalunya. En aquest sentit, el Govern català va sol·licitar una inversió de 125 milions d'euros per a la millora del corredor ferroviari Lleida-Manresa, una de les majors partides econòmiques exigides pel Govern en aquests pressupostos. Finalment, el compromís de l'executiu central per a l'any 2005 va consistir a augmentar en un milió d'euros la partida per a una actuació urgent al tram entre Cervera i Calaf i en va aportar 600.000 més per a elaborar un estudi de la línia.

A mitjan novembre, la situació donava un altre tomb: d'una banda el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, van signar un conveni per a la supressió de vint-i-quatre passos a nivell a Catalunya, tres dels quals a la línia en qüestió. I pocs dies més tard, durant la inauguració d'una Jornada sobre Infraestructures a la Catalunya Central, organitzada a Manresa, el conseller Nadal va manifestar que el Govern de la Generalitat es plantejava demanar el traspàs de la línia a la Generalitat o bé una gestió compartida entre ambdues administracions un cop completat el traspàs del FERROCARRIL LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR.

Aquestes mesures van ser ben rebudes pels membres de la Plataforma, tot i que les consideraven insuficients.

En finalitzar l'any, les reclamacions de més inversions continuaven vigents i quedava plantejada la possibilitat d'un futur traspàs de la titularitat de la línia a la Generalitat.

Més informació
www.renfe.es
www.mobilitat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati