Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR
Ferrocarril Lleida-la Pobla de Segur Mapa:Montse Ferrés
Albert Barrientos
Actualitzat a 31/12/2006

El juny de 2006 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya enllesteix la renovació més important de la línia pirenaica entre Lleida i la Pobla de Segur des que fou inaugurada, amb l’objectiu de fer-hi augmentar el nombre d’usuaris i de millorar-ne el servei. Aquest increment es deixa notar pocs mesos després gràcies a l’augment de seguretat dels combois, fet que possibilita que rodin a una velocitat superior, i així el tram de Lleida-Balaguer es converteix en un autèntic tren de rodalies interurbà.


Antecedents 2004, 2005

La connexió entre la plana de Lleida i els Pirineus prové d’un projecte estatal que s’inicià el 1909 i que finalitzà el tram entre Lleida i Balaguer l’1 de febrer de 1924. La contesa civil i els afers polítics posteriors van fer que la nova Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE) assumís la construcció entre el 30 de juny de 1941 i el 21 de juliol de 1949 de la prolongació de la via des de Balaguer fins a Cellers, i més tard d’aquesta població fins a Tremp, tram que s’inaugurà el 8 de setembre de 1950, assolint l’últim tram entre la capital trempolina i la Pobla de Segur el 13 de novembre de 1951, tot i que el projecte preveia allargar la línia fins arribar a la riba pirenaica francesa a Saint Girons (l’Arièja) per enllaçar els dos vessants.

Anys més tard, el 30 de setembre de 1984 la línia era altament deficitària i l’Estat l’hauria clausurat si la Generalitat de Catalunya i la Diputació Provincial de Lleida no se n’haguessin fet càrrec a través d’un conveni anual amb RENFE, firmat el 21 de gener de 1985. A partir d’aquest moment es va veure la necessitat que la infraestructura es gestionés des de Catalunya si es volia que fos operativa i eficaç, de manera que es van iniciar unes llargues negociacions que han portat al traspàs definitiu i a la cessió definitiva de la línia, l’1 de gener de 2005, a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Renovació integral
Les obres per a renovar la via, ponts, túnels, talussos i per a fer la reforma d’estacions i baixadors en el tram Balaguer-la Pobla de Segur, pressupostades en uns 60 MEUR, es van iniciar el 18 de juliol de 2005. Des d’aquest mateix dia van iniciar el trajecte set trens per dia i sentit entre Lleida i Balaguer i es va posar en circulació un servei d’autobús que arribava a Sort, més enllà de la mateixa línia fèrria. Aquesta idea d’allargar la línia, com originalment estava pensada (travessant el Pirineu), la va fer seva el president d’FGC, Joan Torres, quan en unes manifestacions fetes el gener de 2006 considerava la possibilitat de prolongar-la fins a Sort, la Seu d’Urgell i Andorra, tot i que sense assegurar cap data ni la viabilitat del projecte.

Aprofitant aquestes importants obres de remodelació, els diversos ajuntaments i entitats locals de la zona afectada han anat veient les possibilitats socials i econòmiques d’aquesta infraestructura, i, com a exemple, el mes de febrer, l’ajuntament de Tremp va sol•licitar a FGC rehabilitar l’edifici de l’estació per obrir-lo al públic, després d’haver estat vint anys tancat, i poder instal•lar-hi una zona per als usuaris del tren i l’autobús a la planta baixa i un bar a la primera planta. Segons un conveni de les mateixes característiques, FGC i l’Ajuntament de Balaguer van arribar a un acord el mateix mes de febrer per a soterrar 1.200 m de via i l’estació mateixa i per a eliminar els passos a nivell a la població i deixar, així, un gran espai lliure per a edificar i expandir la ciutat cap als terrenys de l’antiga paperera Inpacsa, que d’altra manera hauria estat impossible, tal com ho assenyalà el seu alcalde Miquel Aguilà.

A final de febrer es va acabar la renovació total de les vies i dels 62 km que separen la capital de la Noguera i la Pobla de Segur. En els treballs es van invertir 17 MEUR, i aquests van permetre substituir les velles travesses de fusta per unes de formigó que no es poden deformar i que permeten més seguretat, més bon assentament i alhora una reducció del temps de viatge d’uns vint minuts amb uns costos de manteniment molt més baixos.

Una via que s’allarga
Ernest Maragall, secretari del Govern de la Generalitat, va confirmar el 23 de març a Talarn, davant de diversos representants del Govern al Pirineu, que el tram en obres entre Balaguer i la Pobla de Segur es reobriria al juny, tot i que la previsió inicial era acabar les obres al gener com a màxim, i que les inversions continuarien els dos anys següents per convertir la línia en un focus d’atracció turística per al Pirineu. El secretari també va afirmar que tot i ser un projecte complex el Govern no desestimava prolongar la línia fins a la Seu, o allargar la via de Puigcerdà i després fer-la arribar a Andorra. En un sentit similar es manifestaven els presidents dels consells comarcals del Pallars Sobirà i Jussà a final de març, en demanar que tan bon punt s’haguessin acabat les obres ferroviàries, es pogués mantenir el servei d’autobús i que aquest s’allargués fins a Esterri d’Àneu, amb la intenció de millorar la mobilitat dels residents i els turistes. El Govern es va comprometre a valorar la proposta.

L’obertura definitiva
A mitjan maig, acabades les obres de millora de les vies, es van realitzar les proves d’assentament de la via amb els primers combois remodelats de la sèrie 592.2, 593 i 596 aportats per RENFE, segons un conveni signat amb FGC per tres anys, a través del qual RENFE executarà l’explotació del transport ferroviari, el manteniment i la gestió de la circulació.

Finalment, i després de tants anys de voler-ho, s’arribava a la data de reobertura de la línia, que es va celebrar amb un acte inaugural presidit pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el diumenge 4 de juny de 2006. En el mateix acte, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, confirmà l’interès del Govern de prolongar la línia fins a Sort i la Seu d’Urgell fins a connectar amb Andorra, i en el mateix sentit ho reafirmava Joan Torres, president d’FGC, el qual, a més, ho demanaria en les al•legacions al PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA, 2006-2026 (PITC), ja que això ampliaria les possibilitats d’una zona que rep milers de turistes i que també disposa de moltes possibilitats per al trànsit de mercaderies.

Així, la línia ferroviària entre Lleida i la Pobla de Segur es va reobrir, de manera que ara set trens recorren la distància entre la capital del Segrià i Balaguer i tres combois més realitzen la remodelada ruta fins a la Pobla, a partir de la qual es mantindrà el servei d’autobusos fins a Sort. Amb tot això, doncs, la línia ha esdevingut un veritable tren de rodalies, s’ha retallat el temps de recorregut en uns vint-i-cinc minuts i es disposa d’uns vagons més còmodes que poden arribar als 70 km de mitjana de velocitat, gràcies a la seguretat del ferm renovat.

El Govern, atesos aquests resultat, i tenint en compte el nombre de passatgers que es registrava al tram entre Lleida i Balaguer, que en deu mesos havia incrementat un 7,6%, ha pensat a ampliar serveis i freqüències i a crear un tren semiràpid que només s’aturi a Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur. Durant els propers cinc anys, FGC hi invertirà 77 MEUR per tal de completar la millora dels quaranta-un túnels, trenta-un ponts i disset estacions per què passa la línia, i també inclourà la cobertura de telefonia mòbil, el seguiment de combois per GPS i la supressió de passos a nivell, a més de la compra de nous trens. Tot plegat, però, podria no ser suficient per fer que la línia fos viable, i la prolongació de la línia fins Andorra o la seva utilització per al transport de mercaderies podrien acabar sent dues vies possibles.

Més informació
www.trenscat.com/pobla
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame