Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR
FERROCARRIL LLEIDA - LA POBLA DE SEGUR Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarés
Actualitzat a 31/12/2005

El primer de gener de 2005 es fa efectiu el traspàs a la Generalitat de Catalunya de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur i es posa fi a gairebé vint anys de reivindicacions. Quatre mesos després s'inicien les obres de reforma integral de la línia, que es trobava en un estat de conservació deficient. En acabar l'any es fan públics alguns ambiciosos projectes de prolongació d'aquest eix ferroviari. La data d'acabament de les obres es preveu per a la primavera de 2006.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

La línia de ferrocarril entre Lleida i la Pobla de Segur, inaugurada l’any 1953, formava part d’un eix ferroviari internacional impulsat pel Govern espanyol que havia d’arribar fins a la localitat francesa de Saint Girons mitjançant un túnel pirinenc, però aquest només va ser executat fins a la Pobla de Segur. Des d’aleshores, la línia va restar en funcionament sense rebre gairebé actuacions de manteniment ni de millora, amb la qual cosa els darrers anys presentava nombroses deficiències. Per desplaçar-se de Lleida a la Pobla es requerien dues hores i deu minuts, gairebé el doble que en cotxe, i era la línia que menys passatgers tenia de tot Catalunya (uns cent setze mil anuals).

Aquesta situació de deteriorament del servei, l’escàs ús que es feia de la línia i el baix rendiment econòmic que comportava van conduir a la Generalitat de Catalunya a demanar-ne el traspàs de la titularitat el 1985. La reivindicació es mantingué al llarg de vint anys, i no fou fins a l’any 2004 que el Ministeri de Foment hi accedí finalment. El 30 de desembre es va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE) el Reial decret sobre el traspàs de la línia a la Generalitat.

Amb l’acord al qual s’havia arribat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) passava a ser el nou propietari i gestor de la línia, mentre que encomanava a RENFE la prestació del servei ferroviari fins al 31 de desembre de 2007.

Les reaccions dels alcaldes
Tot just tres dies després d’haver fet efectiu el traspàs, el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP), Joaquim Nadal i Farreras (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), anunciava que la Generalitat invertiria inicialment entre 25 i 30 MEUR per millorar la línia. Tot i això, Nadal demanava un marge de confiança als usuaris abans que no es comencés a percebre’n la injecció econòmica. Segons el conseller, les inversions i millores més visibles arribarien el 2007.

L’alcalde de la Pobla de Segur, Lluís Bellera Juanmartí (ERC), va destacar que les millores al tren suposarien un impuls per a tota la zona, tot i que va advertir sobre la necessitat d’augmentar la freqüència de pas dels trens, passant de tres a sis combois diaris en els dos sentits, i de reduir el temps de recorregut del trajecte a una hora i vint minuts.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros i Domingo (PSC), manifestava el seu desig que el nou tren consolidés la “realitat metropolitana” de Lleida, potenciant les comunicacions de rodalies amb Balaguer i altres poblacions. Aquesta reivindicació era compartida també per l’alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà i Barril (PSC).

Estudi d'usuaris de la línia
El 8 de gener, FGC feia públiques les dades obtingudes en un estudi sobre els usuaris de la línia, encarregat amb l’objectiu de definir les actuacions que calia realitzar-hi per millorar i potenciar el servei. Entre les conclusions de l’estudi destacava que els estudiants, bàsicament de la Universitat de Lleida (UdL), eren els principals usuaris i que representaven entorn del 25,4% del total de viatgers.

L’estudi especificava que en el tram entre Lleida i Balaguer predominava la mobilitat obligada, per estudis i feina, principalment, i que era el tram amb més usuaris (60% dels viatges), mentre que la demanda disminuïa significativament en el tram de Balaguer a la Pobla de Segur, tram en el qual predominava la mobilitat no obligada, principalment per motius turístics. En tots els trams de la línia, però, l’estudi detectava una quota de mercat baixa i subratllava la necessitat de captar més usuaris.

A partir dels resultats obtinguts, proposava un seguit de mesures per captar més viatgers. Entre les principals per al tram Lleida- Balaguer, hi havia incrementar l’oferta i millorar les correspondències a Lleida, establir nous horaris adaptats a les necessitats de la demanda obligada i reduir el temps de viatge; i, per al tram Balaguer-la Pobla de Segur, millorar els temps de viatge fins fer-los competitius amb el vehicle privat. També plantejava compatibilitzar el servei públic del tren amb els usos turístics, per la qual cosa recomanava realitzar un pla de promoció turística per definir com caldria captar aquest segment de la demanda.

El projecte d'inversions
El 23 de febrer el delegat territorial del Govern a Lleida, Jaume Gilabert i Torruella (ERC), i el president de FGC, Joan Torres i Carol, van presentar un projecte d’inversió de 77 MEUR en cinc anys per a la reforma integral de la línia.

La primera actuació suposaria una inversió de 19 MEUR. Les obres començarien al juny i obligarien a tancar el servei entre Balaguer i la Pobla durant sis mesos, fet que obligaria a fer el transport de passatgers per carretera per bé que es mantindria operatiu el tram entre Lleida i Balaguer. L’actuació consistiria a renovar els carrils i a implantar noves travesses de formigó.

Feta aquesta primera reforma, FGC anunciava una inversió addicional de fins a 58 MEUR per completar les millores amb reformes d’andanes i estacions, senyalització, enllumenat de túnels, reforçament de talussos i ponts i posada en marxa d’una nova oferta comercial. Aquest segon paquet d’obres es perllongaria fins al 2008.

El 17 d’abril el president de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (PSC), presidia a Balaguer la presentació dels terminis del Pla de renovació integral de la línia i confirmava les declaracions fetes per Joan Torres.

Les obres
El 18 de juny, FGC anunciava l’adjudicació de les obres de renovació de via en el tram Balaguer-la Pobla de Segur a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) COMSA Empresa Constructora/Guinovart&Oshsa, per un import de 16,9 MEUR. En els treballs, també hi seria present l’empresa lleidatana Benito Arnoe Hijos, i s’estava estudiant la possible col·laboració amb el Col·legi de Topògrafs de Lleida.

A mitjan juliol van començar les obres i a començament d’octubre Jaume Gilabert anunciava l’inici de la col·locació de les noves vies. Va explicar que cada dia es renovarien entre 700 i 800 m de línia i que les obres es clourien a final d’any, tal com estava previst.

Possible prolongació fins a França
Gilabert també va fer públic que la Generalitat es plantejava allargar el tren de la Pobla de Segur per enllaçar els usuaris del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT amb les pistes d’esquí andorranes. El projecte, que es plantejava a llarg termini, permetria millorar la rendibilitat de la línia i augmentar el nombre de viatgers.

Un informe elaborat per la Ponència d’Estudi sobre les Comunicacions i el Desenvolupament dels Pirineus i aprovat per unanimitat a final de novembre a la Comissió de Foment del Senat recomanava a l’Executiu espanyol estudiar la prolongació de la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a França.

Paral·lelament, el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín i Valls (CiU), es reunia a la capital del Segrià amb el secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal i Farreras (PSC). A la trobada van parlar de la necessitat d’impulsar un estudi per mirar de perllongar la línia de la Pobla de Segur. Gavín va explicar que l’objectiu de l’estudi era veure si seria viable una prolongació de la línia i en quina direcció. Afirmà que, en principi, la Diputació de Lleida pretenia fer arribar el tren a poblacions turístiques com Sort o Llavorsí, però que caldria també analitzar altres opcions, com la connexió transpirinenca amb Tolosa o una línia fins a Andorra.

El ferrocarril de la Pobla i el PITC
El 8 de desembre el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, presentava el PLA D’INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026, en el qual es preveia invertir en actuacions de millora de la línia Lleida-la Pobla de Segur, però no es pensava a fer-ne una ampliació. Pocs dies més tard, el cap de govern d’Andorra, Albert Pintat Santolària (Partit Lliberal d’Andorra, PLA), criticava aquest pla per no incloure cap nova infraestructura ferroviària als Pirineus i no posar de manifest “una voluntat política, a curt termini” per millorar les línies ja existents, com la de Puigcerdà i la de la Pobla de Segur. Pintat considerava que les inversions previstes al Pla continuaven potenciant l’àrea metropolitana en detriment del Pirineu, i destacava que una inversió més alta a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya beneficiaria les comunicacions entre Catalunya i Andorra. Pintat declarava també que, malgrat tot, el seu govern continuaria treballant amb la Generalitat per rectificar aquesta situació i aconseguir més inversions al Pirineu.

A mitjan desembre el conseller Nadal va reconèixer que les obres no finalitzarien en el termini previst, a final de l’any 2005, sinó que s’allargarien fins a la primavera següent. Només tres dies després, el Govern de la Generalitat aprovava una inversió de 60 MEUR destinats a la segona fase de les reformes, que completarien les obres ja iniciades.

Més informació
www.trenscat.com/pobla
www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/autogovern/transferencies/acords/2004/2398_2004.jsp
www.altpirineu.com
www.diputaciolleida.es
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pitc.jsp
PRIETO, Ll. Y ENGUIX, Joan Carles. El transpirenaico del Noguera Pallaresa y el ferrocarril Lleida-Teruel-Baeza. Ed. Monografías del ferrocarril. Madrid, 1994
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati