Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR
FERROCARRIL LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR Mapa: Montse Ferrés
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

El mes d'octubre el Ministeri de Foment anuncia el traspàs a la Generalitat de Catalunya de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur. L'acord assolit posa fi a una llarga reivindicació de l'Administració catalana, i obre el debat sobre les actuacions que cal dur a terme per a garantir la rendibilitat econòmica i social del corredor ferroviari.


Articles posteriors 2005, 2006

L'any 1953 es va inaugurar la línia de ferrocarril Lleida-la Pobla de Segur. La línia formava part d'un corredor ferroviari internacional impulsat per les autoritats espanyoles, amb sortida a Lleida, passant per Balaguer fins a Sort i enllaçant cap a França. Al final, però , només es va executar fins a la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.

En l'actualitat per aquesta línia circulen tres trens regionals per sentit al dia i és la línia que menys passatgers té de tot Catalunya, uns 116.000 anuals, xifra que suposa una mitjana de 317 places ocupades diàriament. La línia, que no està electrificada i és de via única, presenta en l'actualitat nombroses deficiències com a conseqüència de la manca d'inversions i de manteniment.

Tot i aquest ús tan limitat i el consegüent escàs rendiment econòmic que ofereix la linia, els successius governs de la Generalitat de Catalunya, junt amb els partits polítics i els ajuntaments afectats han destacat contínuament la importància de la línia per a les poblacions on arriba i la necessitat de mantenir-la en bones condicions per tal que deixi de ser deficitària.

Actualment, per a desplaçar-se de Lleida a la Pobla en tren es requereixen dues hores i deu minuts per fer un recorregut de gairebé 100 km.

Un traspàs llargament reivindicat
Les reivindicacions del Govern de la Generalitat per a obtenir la titularitat de la línia es remunten al 1985. Desde la Generalitat es denunciava que durant tot aquest temps RENFE no havia invertit gens ni mica en la línia, fet que havia comportat un progressiu deteriorament del servei. La companyia ferroviària estatal fins i tot havia arribat a anunciar-ne el tancament, al·legant la poca rendibilitat de la línia, tot i que posteriorment es va fer enrere d'aquella decissió.

Durant els darrers quatre anys, els ajuts de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida han permès mantenir la línia en funcionament.

Les queixes pel mal estat de la infraestructura i les reclamacions de més inversions han continuat al llarg del 2004. En declaracions realitzades el mes d'octubre, Joan Torres, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), reconeixia que "el tren de la Pobla és un dot complicat, perquè la infraestructura està molt malament". També el delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert, qualificava de "prioritat" la millora de la línia, però alhora recordava que faria falta una gran inversió econòmica.

El traspàs de la línia
El mes de juny i poc després de reunir-se a Barcelona amb el president de la Generalitat, Pasqual Maragall (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), la ministra de Foment, Magdalena Álvarez (Partido Socialista Obrero Español), va anunciar la voluntat del Govern central de traspassar amb la màxima celeritat possible la línia al Govern de la Generalitat, i afegia que es reprendrien els treballs tècnics i jurídics necessaris perquè fos així.

A principi de setembre, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), declarava que el traspàs era una qüestió d'imminent execució i que podria fer-se efectiu abans de final d'any. Pocs dies després es reunia a Madrid la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, presidida pel ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, i el conseller de Relacions Institucionals de la Generalitat, Joan Saura (Iniciativa per Catalunya), que en roda de premsa conjunta van afirmar que el traspàs del tren de la Pobla es trobava en fase de ponència.

Entretant, les negociacions per a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat van fer emergir que el Govern central no preveia destinar-hi cap partida. La diputada socialista de Lleida al Congrés, Teresa Cunillera, assegurava que la manca d'aquesta dotació pressupostària era precisament la indicació del fet que es volia portar a terme el traspàs ràpidament. També des de la Generalitat, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, es manifestava en aquest mateix sentit.

El traspàs de la línia
Finalment, a mitjan octubre el Ministeri de Foment i el Govern de la Generalitat van anunciar un principi d'acord que comprometia el Govern central a traspassar la línia sense cobrar els 7 milions d'euros que exigia l'anterior govern de l'Estat presidit per José Maria Aznar (Partit Popular) com a compensació econòmica per la pèrdua d'aquest actiu. Aquest era el principal escull que en els darrers anys havia dificultat les negociacions. Com a contrapartida, el Govern autonòmic es comprometia a llogar a RENFE els combois necessaris per a prestar servei a la línia durant tres o quatre anys, fins que la Generalitat pogués disposar de les seves unitats. Posteriorment la infraestructura la gestionaria la companyia Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El traspàs s'hauria de fer plenament efectiu a principi de 2005.

Pel que fa als pressupostos estatals per a l'any 2005, finalment van incorporar una partida d'un milió d'euros per a la línia del tren de la Pobla, una xifra que en principi responia al compromís del Govern central de col·laborar amb el Govern de la Generalitat en el manteniment de la infraestructura un cop traspassada.

Entre el tren de rodalies i el tren turístic
Un cop es va fer públic l'anunci del traspàs, les reaccions no es van fer esperar. El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín (Convergència i Unió), va manifestar la seva satisfacció per l'acord assolit, alhora que opinava: "L' única finalitat del traspàs ha de ser convertir aquest tren en un mitjà de transport competitiu, amb uns horaris i unes connexions que ara no existeixen". Gavín va aprofitar per a recuperar un antic projecte plantejat per a fer rentable el tren de la Pobla que consisteix a allargar la línia fins a Esterri d'Àneu i fenr-la arribar fins a les portes del PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES i de les estacions d'esquí de Port Ainé, Espot i BAQUEIRA (fins aquesta última, pel vessant del Pallars).

La major part de declaracions coincidien a manifestar que l'objectiu prioritari i més fàcil d'assolir era, en una primera fase, consolidar un tren de rodalies eficaç entre Lleida i Balaguer. En aquest sentit, l'alcalde de la capital de la Noguera, Miquel Aguilà (PSC), manifestava el seu desig de tenir un tren cap a Lleida cada mitja hora o una hora i millorar la connexió de molts municipis del Segrià i la Noguera amb el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT MADRID-LLEIDA. Per la seva banda, Jaume Gilabert, delegat de la Generalitat a Lleida, també coincidia a dir que la prioritat immediata era posar en marxa un veritable tren de rodalies entre Lleida i Balaguer i afegia, sobre la connexió amb el Pirineu, que "cal plantejar-s'ho a llarg termini, atès que no podem oblidar que parlem d'una infraestructura que necessita molta inversió per ser pràctica i operativa".

En una jornada celebrada a la Universitat de Lleida el 17 de juny en homenatge al geògraf Joan Vilagrasa, el secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel.lo, manifestava que "a aquesta línia, s'hi ha de donar un tractament integral, malgrat que el tram entre Lleida i Balaguer sigui el que concentra més viatgers". Aquestes declaracions contrastaven amb les que, a mitjan setembre, feia el president de FGC, Joan Torres, segons el qual el Govern català només veuria rendible el tram de la línia entre Lleida i Balaguer i que la gestió de l'altre tram, entre Balaguer i la Pobla, podria ser cedida a operadors turístics: "De Lleida a Balaguer pot tenir una justificació en termes de rendibilitat comercial i social, però de Balaguer en amunt és difícil si no es caracteritza com un tren de tipus lúdic, sense competir amb la carretera en mobilitat obligada. I estaríem disposats a parlar amb operadors turístics privats per a compartir aquesta aventura".

A l'octubre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va ratificar aquesta intenció de reconvertir, en una primera fase, el tram de 27 km entre Lleida i Balaguer, cobrint el servei amb combois d'una freqüència de pas similar a la dels trens de rodalies. Respecte a la resta de la línia, s'insistia en la idea de donar-li un ús més turístic. La proposta de la Generalitat va provocar crítiques com la del geògraf Xavier Campillo, que el mes d'octubre advertia que aquest ús turístic no podia restar funcionalitat al servei. Aquestes opinions incidien en la necessitat de fomentar un accés ferroviari cap a les comarques pirinenques.

A final de novembre la totalitat d'alcaldes del Pallars Jussà van acordar en una reunió, demanar a la Generalitat que, tan bon punt assumís la titularitat de la línia, aquesta es convertís en un transport de viatgers àgil i ràpid i que s'estudiés la possibilitat de fer-la arribar fins a Esterri d'Àneu, alhora que s'inclogués aquest projecte en el Pla director d'infraestructures ferroviàries de Catalunya 2003-2025.

L'acord assolit pel Govern central i la Generalitat de Catalunya preveia culminar el traspàs a principi de gener de 2005. Abans de finalitzar l'any, es va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE) el Reial decret 2398/2004, de 30 de desembre, sobre traspàs a la Generalitat de Catalunya de la línia ferroviària de titularitat de l'Estat Lleida-la Pobla de Segur i de les funcions i serveis de l'Administració de l'Estat en matèria de transport per ferrocarril en relació amb la línia esmentada. Un cop publicat el decret s'esperava que la Generalitat es fes càrrec de la gestió de la línia al llarg del 2005.

Més informació
www.trenscat.com/pobla/estacions_ct.html
www10.gencat.net/gencat/AppJava/es/actualitat/50105lageneralitatassumeixlatitularitatdeltrenlleidapobladesegur.jsp
www.lleidatur.com/cat/rutapirineustren.html
www.tranvia.org
PRIETO, Ll. Y ENGUIX, Joan Carles. El transpirenaico del Noguera Pallaresa y el ferrocarril Lleida-Teruel-Baeza. Ed. Monografías del ferrocarril. Madrid, 1994
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati