Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL LÍNIA VIC-PUIGCERDÀ
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

Continuen les queixes d’usuaris i administracions pel funcionament de la línia ferroviària Vic-Puigcerdà. El Ministeri de Foment inicia les obres de millora a la línia i anuncia l’aprovació d’un pla d’inversions.

Articles posteriors 2004, 2005

La línia ferroviària Vic-Puigcerdà, pertanyent a la xarxa de trens de rodalies de RENFE, travessa les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Ripollès, Osona, i la Cerdanya fins a arribar a la Tor de Querol a l’Alta Cerdanya. La línia es va inaugurar al principi del segle XX i des d’aleshores no s’hi havien realitzat inversions importants, tot i que aquests darrers anys hi ha hagut millores i nous condicionaments en determinats trams.

El 1999 es signa el conveni per dur a terme les obres
El 24 de juny de 1999 el Ministeri de Foment, RENFE i l’Ajuntament de Vic van signar a Madrid un conveni per realitzar obres i millores a la línia amb un pressupost estimat de 5.000 milions de pessetes. L’ aportació econòmica prevista fou de 3.700 milions de pessetes per part del Ministeri de Foment, 1.000 milions de pessetes per part de l’Ajuntament de Vic i 300 milions de pessetes en la valoració dels terrenys que RENFE aportava a les obres. Les obres, que van suposar el soterrament de la línia al pas per la ciutat, van finalitzar el 2003. A més també es van posar en marxa obres per a millorar les estacions de Manlleu i Torelló, a banda de les millores parcials del tram que passa per Osona.

Els incidents a la línia fan augmentar la demanda de més inversions
Durant els anys següents a la signatura d’aquest conveni, di-verses esllavissades, avaries i descarrilaments van provocar que el malestar general pel funcionament de la línia Vic-Puigcerdà anés en augment. Al principi del mes de març del 2003 hi va haver una esllavissada a Sant Quirze de Besora (Osona) que va provocar el tall de la via durant més de sis dies entre aquesta població i Puigcerdà. Fets com aquest units a al-tres despreniments de terra al Figaró i a talls per l’avaria d’una màquina de manteniment a la via van fer que els alcaldes de les poblacions afectades, els presidents del consells comarcals i de la Diputació de Girona es posessin d’acord per reclamar una reunió amb el ministre de Foment per tractar el futur de la línia.

El Consell Comarcal del Ripollès, amb l’acord previ del d’Osona i el de la Cerdanya, va aprovar una moció on es demanaven actuacions urgents a la línia i que les administracions fessin els passos adients perquè fos inclosa al Llibre Blanc de les Comunicacions de la Unió Europea. En concret es demanava al Govern central que proposés la línia ferroviària BarcelonaPuigcerdà-la Tor de Querol-Tolosa-París entre les prioritats previstes al Llibre Blanc del Transport. La proposta es presenta-va com una alternativa a l’estat actual de saturació d’altres corredors internacionals viaris i ferroviaris per al transport de mercaderies a gran escala.

A la darreria de març, des del Parlament de Catalunya es va aprovar una proposició no de llei destacant la necessitat de potenciar i millorar la línia i de convertir-la a ample europeu, proposta que es va recollir al Llibre Blanc de les Comunicacions de la Unió Europea. Tot i aquesta preocupació, des de la Comissió Europea es constatava que hi havia enllaços amb més prioritat que el de la línia ferroviària Vic-Puigcerdà.

La Generalitat de Catalunya va sol·licitar la transferència de competències en matèria ferroviària de les línies de rodalies i regionals de RENFE. El Govern central, però, no estava del tot d’acord amb aquest punt, tot i que obria la possibilitat que la Generalitat hi invertís per millorar-la i que s'encetés una gestió compartida. D’altra banda, els ens locals afectats pel pas de la línia van demanar a la Generalitat que liderés els compromisos que es van dissenyar des de Foment perquè es comprometessin a elaborar un pla amb calendari.

La plataforma ciutadana Renfe Espavila’t i el col·lectiu Ripollès Existeix van presentar un informe davant de la Unió Europea denunciant el mal estat en què es trobava el servei. Altres col·lectius com l’Associació de Víctimes de Renfe de Vic van manifestar també el seu desacord per la situació de la línia, indignats per la mala qualitat del servei, la manca de seguretat i puntualitat i el mal estat de les vies i de les infraestructures en general.

Després de la reunió que va tenir lloc entre els alcaldes dels municipis d’Osona, el Ripollès i la Cerdanya per on passa la línia ferroviària i el ministre de Foment, es va començar a concretar la inversió econòmica i a establir un calendari de reunions.

Els alcaldes i els presidents dels consells comarcals afectats van aprovar un manifest on s’insistia en l’actual perill de la línia i es denunciava el baix ritme d’inversions per part del Govern central que, segons els signants, havia contribuït al deteriorament.

El nou compromís del Ministeri de Foment
En aquest sentit, el Ministeri de Foment es va comprometre a invertir un total de 322,57 milions d’euros en el marc del Pla d’Infraestructures del Transport 2000-07 (PIT) per modernitzar la línia Ferroviària Barcelona-Vic-Puigcerdà. Del total del pressupost, estava previst destinar 267,57 milions d’euros a millorar la línia, a canviarne la instal·lació elèctrica, a remodelar-ne les estacions, a incrementar-ne les mesures de seguretat, a eliminar-ne els passos a nivell i a adaptar-ne les travesses per poder-les transformar en vies d’ample europeu.

Els 55 milions d’euros restants s’havien de destinar a substituir i renovar els trens. Tanmateix, RENFE i el Ministeri de Foment van aprovar un pla d’actuacions urgents, dins del PIT, per valor de 4,2 milions d’euros, que s’afegien a les obres ja previstes a la línia, amb l’objectiu de restablir la seguretat de la línia, reduir el temps dels viatges i augmentar la freqüència de trens. Concretament es preveia invertir 1,5 milions d’euros en la rehabilitació de la via entre Ripoll i Alp, 1 milió d’euros en l’adequació de les estacions i les andanes entre Vic i Puigcerdà, 968.000 euros per rehabilitar la via entre les Franqueses i la Garriga i 650.000 euros més pel mateix concepte fins a Montcada i Reixac, amb un termini d’execució de deu a dotze mesos. També es preveia fer-hi una segona inversió de 141 milions al llarg del mateix període. A banda d’aquestes inversions, totes encara-des a la transformació de la via a l’ample europeu, hi havia unes actuacions programades en el tram de Puigcerdà referents al tractament d’edificis i equipaments de les estacions i a les renovacions de la via, electrificació i instal·lacions de seguretat.

La Generalitat i els alcaldes dels municipis afectats ja van reivindicar al principi del mes d’abril i després d’una reunió dels alcaldes amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Felip Puig, la necessitat d’aquest pla de xoc.

Segons el ministre de Foment, un cop finalitzada la inversió, el temps del trajecte es reduiria un 25% i es preveia un increment de viatgers que passaria dels 8 milions del 2002 a uns 20 milions l’any 2015. Les millores proposades també preveien augmentar la flota amb vint-i-dos trens més per dia i reduir el temps de trajecte entre Ripoll i Puigcerdà, Ripoll i Vic i entre Vic i Puigcerdà. En aquest sentit, un dels objectius proposats pels alcaldes i els presidents dels consells comarcals, inclòs en el manifest signat a Toses, destacava la necessitat de renovar la via entre el tram Ripoll-Puigcerdà, de manera que la distància es reduís a 55 minuts en el trajecte de 50 quilòmetres que separa les dues poblacions en comptes dels 80 minuts actuals. Referent al tram Vic-Ripoll, reivindicaven l’allargament del servei de rodalies fins a Ripoll, que ara només arriba fins a Vic, i també la reducció del temps de trajecte, a banda d’incorporarhi més combois. Pel que fa al tram Barcelona-Vic, demanaven el desdoblament de la via per possibilitar l’augment de velocitat fins a 80 km/h i reduir el temps de viatge dels 70 minuts actuals a 50 minuts.

Altres millores previstes eren la creació, tal com es va acceptar des de Foment, d’una comissió de seguiment amb representació de totes les administracions (ajuntaments i consells comarcals, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Foment) que incidís en el fet de com i quan invertir en la millora de la línia i que vetllés per fer el seguiment de les obres programades, tal com demanaven els municipis i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Més informació
www.renfe.es
www.mfom.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati