Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL DEL CORREDOR MEDITERRANI
Anna Borrell

Actualitzat a 31/12/2005

El corredor ferroviari mediterrani no s'incorpora al Pla estratègic d'infraestructures i transports (PEIT) tot i que creix el nombre de col·lectius que el demanen. Paral·lelament es fa públic un estudi de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC) que preveu la saturació del corredor d'infraestructures entre Tarragona i Barcelona per a l'any 2015 com a conseqüència de l'augment del transport combinat (tren i carretera) i situa València com el tercer nus de transport amb més creixement d'Europa, amb una previsió de creixement del 166% durant la pròxima dècada.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006, 2008, 2010, 2011

L’eix paral·lel a la costa des d’Algesires fins al sud de França, anomenat corredor mediterrani, absorbeix més del 50% de les exportacions de tot l’Estat, la major part de les quals provenen de Catalunya i del País Valencià. Per aquest corredor, hi circula també el principal nombre de turistes estrangers que visiten l’Estat espanyol o de magribins residents a Europa que van i vénen del nord d’Àfrica, i per tot això és un dels eixos amb més trànsit de persones i mercaderies de tot l’Estat.

Per a alguns col·lectius del País Valencià i de Catalunya, les infraestructures ferroviàries existents en aquest corredor són insuficients per fer front a aquesta demanda, i des de fa anys reclamen a les administracions que es reforci aquest eix.

El PEIT continua sense incloure l'alta velocitat al tram Castelló-Tarragona
El mes de desembre de 2004 es presentava al Consell de Ministres el PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT (PEIT) 2000–2007 del Ministeri de Foment, i el 21 de febrer de 2005 va sortir a informació pública. Aquest Pla proposava que el tram ferroviari entre València i Castelló fos d’alta velocitat i que disposés de quatre vies, com el de Tarragona- Barcelona, per bé que el tram Castelló- Tarragona en tindria només una, de trànsit mixt de passatgers i mercaderies. El PEIT proposava, per tant, que la connexió d’alta velocitat entre Catalunya i el País Valencià es fes per Madrid, seguint un esquema radial.

Així, doncs, el PEIT deixava les coses tal com les havia deixades l’anterior Govern del Partit Popular (PP). I a partir d’aquest moment s’iniciava el període de presentació d’al·legacions.

Les al·legacions demanen l'alta velocitat per a tot el corredor mediterrani
Les al·legacions presentades al PEIT amb l’objectiu d’implantar l’ample de via europeu i l’alta velocitat a tot el corredor mediterrani es basaven en el fet que és una de les línies comercialment més rendibles i també més sobrecarregades d’Espanya.

Entre les al·legacions en aquesta línia, cal destacar les que va presentar a mitjan mes de maig la Generalitat Valenciana, a les quals se sumaren la patronal autonòmica Cierval i la Fundació ProAVE (també valenciana), i també les que va presentar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). El Ministeri de Foment va acceptar d’estudiar-les totes.

A final de juny, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el conseller d’Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana, José Ramón García Antón, es van reunir per fer un front comú, i també hi van incloure l’adequació de la CARRETERA N-340 amb un nou tram paral·lel a L’AUTOVIA A-7.

L’associació per a la Promoció de l’Eix Ferroviari de Mercaderies Rin-Roine-Mediterrani Occidental (Ferrmed) [2004:94], creada l’agost de 2004, continuava mantenint que si no se solucionaven aviat les diferències de disseny d’aquest corredor, esdevindria impossible un tràfic fluid entre el nord i el sud d’Europa.

Tanmateix, el mes de juny, les empreses que aspiraven a treballar com a noves operadores ferroviàries de mercaderies, conjuntament amb el Centro Euromediterráneo de Cooperación Empresarial (CEOE), apostaven pel corredor que passava per Madrid, seguint l’estratègia comercial d’aprofitar trams de vies fèrries convencionals amb senzilles operacions d’adaptació i basant-se en la teoria que les mercaderies no cal vincular-les necessàriament a l’alta velocitat ferroviària, ja que el temps de viatge no és crucial en aquest sector.

Paral·lelament a aquestes al·legacions, un estudi del grup de Transport Combinat de la UIC posava de manifest la previsió de la congestió del corredor mediterrani el 2015 i parlava de València com del tercer nus de transports amb més creixement d’Europa. En el mateix sentit, des de la Universitat de València, els professors Josep Vicent Boira i Gregorio Martín advertien d’aquest risc de saturació, i, des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), els professors Mateu Turró i Carles Vergara situaven les infraestructures de la Comunitat Valenciana en les últimes posicions en el context de la Unió Europea (UE).

L'alta velocitat del corredor ferroviari mediterrani es proposa en el PEIT presentat al juliol
Finalment el 19 de juliol es va presentar el document definitiu del PEIT 2005-2020 sense incloure l’alta velocitat entre Castelló i Tarragona. Tanmateix, projectava executar aquest tram en un futur. El mes de novembre Foment anunciava que pressupostava 36 MEUR per al nou corredor mediterrani ferroviari, que haurien de permetre enllaçar-lo amb el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) a l’estació del Camp de Tarragona, a la Secuita.

S’acabava l’any amb la crítica de García Antón, conseller d’Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana, per la manca de resposta a les al·legacions presentades i amb l’anunci del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, de potenciar l’eix mediterrani dins del marc del PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA DEL 2006 AL 2026.

Més informació
www.ferrmed.com
www.levante-emv.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada