Divendres 23 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL DEL CORREDOR MEDITERRANI
Ma José Ripoll

Actualitzat a 31/12/2004

Continuen les demandes en favor d'un corredor mediterrani ferroviari. Es crea l'associació per a la Promoció de l'Eix Ferroviari de Mercaderies Rin-Roine-Mediterrani Occidental (Ferrmed) que promou la construcció d'una xarxa de ferrocarril exclusiva per a mercaderies d'ample internacional amb la finalitat d'evitar el col·lapse del comerç provocat per la saturació de les vies de transport actuals.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006, 2008, 2010, 2011

El corredor mediterrani s’ha consolidat amb el pas del temps com un espai intens de fluxos de viatgers i mercaderies paral·lel a la costa, des d’Andalusia fins a França, que creua el País Valencià i Catalunya, incloent-hi les Balears. En aquest eix tenen lloc el 42% de les exportacions de l’Estat espanyol i el 39% de les importacions. En concret, el 66% i el 87% dels productes exportats per València i Catalunya, respectivament, viatgen per carretera segons dades presentades en la segona edició del col·loqui: «Alacant/València: la vertebració del País Valencià a L’ARC MEDITERRANI», celebrat el 8 de maig a la ciutat d’Alacant.

Aquest és un dels principals arguments pel qual des de la segona meitat del segle XX les cambres de comerç i altres entitats del llevant espanyol reclamen a les administracions el reforçament de les infraestructures de transport del corredor mediterrani.

Els posicionaments de les forces polítiques
El Pla d'infraestructures i transport 2000-2007 del Ministeri de Foment elaborat pel Govern del Partit Popular, que tenia com a objectiu reforçar l'estructura radial de la xarxa ferroviària, programava per a l'eix mediterrani un corredor de dues velocitats, deixant el tram Tarragona-Castelló amb un ample ibèric i de menor velocitat.

Després del canvi de govern, la nova ministra de Foment, Magdalena Álvarez (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), va anunciar, l'abril de 2004, la seva voluntat d'acabar amb l'estructura radial de les infraestructures espanyoles i de substituir-la per una estructura en forma de malla. Per a aconseguir aquests objectius va assegurar que es realitzaria el Pla estratègic d'infraestructures i transports (PEIT). La proposta de PEIT es presentà al Consell de Ministres el 23 de desembre de 2004 i hi figurava com a acció urgent la connexió mitjançant alta velocitat de Madrid amb València i Barcelona i també el traçat d'ample europeu de tot l'itinerari entre Alacant i Barcelona, que incloïa duplicacions de via en els trams La Encina-Alacant i València-Castelló. Continuava, però, sense concretar-se la connexió amb el FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT AL CAMP DE TARRAGONA.

El més d'abril, el grup de Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya va presentar una proposició no de llei perquè el Govern català negociés amb els governs de l'Estat i la Generalitat Valenciana la construcció de la línia d'alta velocitat entre el País Valencià i Catalunya. La proposició, defensada per Josep Rull a la Comissió de Política Territorial del 27 de maig de 2004, va ser desestimada pels grups del PSC, ERC i ICV. El mes de maig el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, afirmava que «els eixos que uneixen València, Catalunya, el sud de França, Múrcia i Almeria són primaris, no de segona categoria» i que tenia previst reunir-se amb el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, per tractar la qüestió. També durant el mes de maig, el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Francesc Pons, assegurava que «cal treballar amb Catalunya per l'arc mediterrani i per a tenir presència a Europa».

Es crea l'associació Ferrmed
El 5 d'agost de 2004 es va crear, amb seu a Brussel·les, l'associació Promoció de l'Eix Ferroviari Rin-Roine-Mediterrani occidental (Ferrmed). L' associació, formada per un ampli grup d'institucions i empreses entre les quals hi ha els principals ports de Catalunya, País Valencià i Andalusia, cambres de comerç, col·legis professionals, universitats i patronals, tenia l'objectiu de promoure la construcció d'un eix ferroviari exclusiu de mercaderies en el corredor mediterrani, des del port d'Algesires fins a Metz (al nord de França). El projecte tindria un pressupost de 70.000 milions d'euros i suposava habilitar 2.200 km de via doble, d'ample internacional, per a trens especials de fins a 1.500 metres de llarg i 4.000 tones de pes. La iniciativa podria arribar a estalviar el trànsit de fins a 25.000 camions a les carreteres europees. Segons va afirmar Joan Amorós, secretari general de Ferrmed, «o es fa l'eix Ferrmed, o les regions afectades patiran dificultats per al progrés econòmic futur, que dependrà de la capacitat de ser pols logístics de primer ordre». El projecte fou presentat al novembre a la seu de l'Autoritat Portuària de la badia d'Algesires per Jacint Seguí, president de l'associació.

L'objectiu de Ferrmed és divulgar l'existència de l'associació, presentar el projecte a les institucions i captar nous membres. En el pla d'actuacions, Ferrmed preveu elaborar un estudi argumental i també estudis de caràcter tècnic i econòmic sobre la proposta d'eix.

Després de la presentació del PEIT el mes de desembre, es va iniciar un procés de consulta amb els diferents ministeris, comunitats autònomes i agents socials. A partir del gener de 2005 s'espera debatre l'esmentat Pla en la Conferència Sectorial sobre Transports, en la qual es reuneixen la ministra i els consellers de la matèria de les diferents comunitats autònomes, i al març s'espera que tingui lloc el període d'exposició pública i presentació d'al·legacions.

Més informació
www.cambrabcn.es/Catalan/Economia/documents/perspectiva.pdf
www.mfom.es
www.ferrmed.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati