Divendres 22 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL DE RODALIES. METRO DEL VALLÈS (SABADELL)
FR Metro del Vallès Mapa: Montse Ferrés
Maria Bonet
Actualitzat a 31/12/2007

L’any 2007 continua a l’agenda pública el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sabadell amb la construcció de quatre noves estacions al municipi que transformaran la xarxa actual en un metro urbà. Davant el projecte del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), l’associació Sabadell Cruïlla obre un debat mitjançant el disseny d’una proposta alternativa. La inversió total de l’obra és de 327 MEUR i es preveu una durada de quatre anys per a la seva execució i posada en funcionament .

Articles posteriors 2008, 2010, 2012, 2015

L’anomenat Metro del Vallès es posà en funcionament el 1996 a la línia Barcelona-Sabadell-Terrassa d’FGC amb bifurcació al municipi de Sant Cugat del Vallès. El Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI) aprovat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i la Generalitat l’abril del 2002, fixava com un dels objectius el perllongament de la línia d’FGC de l’estació de Sabadell Rambla a la plaça d’Espanya.

A principi de juliol del 2006 sortia a informació pública l’estudi informatiu del perllongament i, alhora, s’obria una oficina d’informació al ciutadà al municipi. Es preveia fer la corresponent licitació el mateix any i iniciar les obres a principi del 2007, però durant el període d’al•legacions sorgiren diferents punts a debat així com una proposta, elaborada per TT Territoris*, alternativa al traçat plantejat pel DPTOP.

Per a defensar aquesta darrera proposta sorgí l’associació ciutadana Sabadell Cruïlla. Formada per experts en el territori i ciutadans interessats en el perllongament d’FGC a la ciutat, pretenia promoure el debat per tal de generar opinió i arribar a traslladar els resultats obtinguts als representants polítics i l’administració general. Així, l’octubre del 2006 va presentar un model d’ordenació dels serveis ferroviaris a Sabadell contra el que considerava un enfocament excessiu com a metro urbà i que per tant no s’atenia completament a les necessitats de mobilitat dels ciutadans. L’entitat emfatitzava una visió més territorial i contraposava el que anomenava un model de ciutat reclosa a un model de ciutat oberta.

La proposta oficial

El projecte presentat pel DPTOP preveia construir uns 4,2 km de via nova amb quatre noves estacions al municipi. L’actual estació de la Rambla, on finalitza avui el recorregut de la línia S2, quedaria obsoleta i se’n construiria una de nova, a pocs metres, al passeig de la plaça Major. El traçat seguiria en direcció cap al nord de la ciutat fins a prop de l’Eix Macià, a la cruïlla del carrer de Pi i Margall amb els carrers de Borràs i de Papa Pius XI, on es construiria una altra estació. La parada següent, la de la plaça d’Espanya, es convertiria en un intercanviador entre la línia d’FGC i l’actual línia de rodalies de RENFE de Sant Vicenç de Calders a Manresa (C-4) i, finalment, al barri de Ca n’Oriac, sota al carrer d’Himàlaia i proper al Parc del Nord, se situaria el tram final del perllongament, el qual acolliria les cotxeres amb una capacitat per a vuit trens i la cua de maniobres.

Aquest darrer punt seria el lloc d’entrada de les tuneladores de 6,8 m de diàmetre que perforarien dos túnels de via única. Aquest sistema constructiu, utilitzat també en el perllongament del METRO DEL VALLÈS A TERRASSA, i el METRO DE LA LÍNIA 9 de Barcelona, permet disminuir l’efecte sobre la superfície i millorar la seguretat de l’obra.

Implicació de la societat: Sabadell Cruïlla

La proposta de Sabadell Cruïlla es basava en la bifurcació de la línia a l’actual estació de Sabadell-Estació amb un ramal cap al nord de la ciutat fins al barri de Ca n’Oriac i amb la possibilitat de perllongar-lo fins a Castellar del Vallès i un altre ramal cap a l’est fins al barri de Torre-romeu, deixant oberta una futura connexió amb Polinyà i Palau-solità i Plegamans per arribar finalment a Granollers.

Pel que fa el ramal nord, l’estació de l’Eix Macià la situava al Parc Catalunya al•legant la seva potència de centralitat local i regional, i apostava per l’intercanviador amb la RENFE a la plaça d’Espanya, de la mateixa manera que la proposta oficial. Pel que fa el ramal cap a l’est, l’estació del centre de la ciutat la desplaçava uns metres, al solar del Vapor Turull, per tal de no haver de tallar el trànsit al centre de la ciutat per un període de temps llarg que perjudicaria els comerços de la zona i les principals línies d’autobusos. L’entitat proposava també un intercanviador amb l’estació de RENFE Centre i la construcció d’un pont per sobre el riu Ripoll per arribar a Torre-romeu on se situaria una estació que permetria apropar el barri a la ciutat.

La proposta apuntava abaixar la cota del túnel de Sabadell-Estació fins a 5 m en el tram entre el carrer de Migdia i la parada de l’estació per tal d’evitar l’enderroc de quinze blocs d’habitatges i així poder soterrar la via, la qual representa avui en dia una important barrera física en el territori. Alhora, recomanava l’ús de la tuneladora en les parts de sota els edificis tal com deia l’estudi informatiu i proposava un mètode constructiu per pantalles i més en superfície per la realització dels dos ramals, compensant així el cost d’obra i ajustant-se al pressupost oficial. Contràriament al DPTOP, situaven les cotxeres i la cua de maniobres al Pla de la Bruguera a Castellar del Vallès.

Al mateix temps, Sabadell Cruïlla dibuixava un planejament més ambiciós en el qual es preveia un major nombre de punts intermodals amb la construcció d’un tramvia que completaria la xarxa de transport públic de la ciutat i que permetria una cobertura pràcticament total del municipi.

Principals punts a debat

A final de gener del 2007, passat el període d’al•legacions, el director general de Transports Terrestres, Manuel Villalante, modificava el projecte inicial i acceptava abaixar la cota del túnel de Sabadell Estació per tal d’evitar l’enderroc dels quinze blocs d’habitatges i, alhora, recuperar un espai per al ciutadà amb el soterrament d’aquesta estació. Amb la nova fondària de vies, Villarante deia que es deixava oberta la possibilitat de soterrar les vies fins a Sant Quirze del Vallès en un futur. Pel que fa el traçat, considerava que el marcat en l’estudi era el més adient per motius de demanda de mobilitat de la ciutat i sostenia que la proposta alternativa comportava una disminució de la freqüència de pas, un encariment i un endarreriment de l’obra.
Davant aquestes declaracions, Sabadell Cruïlla sol•licitava que es reconsiderés la resolució d’al•legacions, ja que segons el seu portaveu, l’arquitecte Manel Larrosa, no s’havia avaluat a fons la documentació aportada. Poques setmanes més tard, l’entitat modificava la seva proposta i admetia l’estació al passeig de la plaça Major però mantenia la necessitat de la bifurcació de la línia que la situava en aquesta estació, la connexió amb Castellar del Vallès, la inviabilitat de la construcció de les cotxeres al bosc de Can Deu i les importants afectacions a la trama urbana.

Tal com havia demanat en diverses ocasions Sabadell Cruïlla i els grups municipals de l’oposició**, el mes de setembre se celebrà un debat ciutadà al qual assistiren la Fundació Bosch i Cardellach***, l’Ajuntament de Sabadell representat per un membre de cada grup municipal, Manel Villalante, el sotsdirector de Transports Terrestres, David Prat, i la Federació d’Associacions de Veïns (FAV). Villalante va explicar que les obres de l’estació del passeig de la plaça Major es realitzarien per fases i mitjançant murs pantalla per tal de minimitzar l’afectació a la zona i de permetre la circulació de vehicles durant les obres, tal com havia demanat l’entitat ciutadana, i prometia mantenir la porta oberta per a introduir modificacions i solucions constructives perquè en un futur la línia pugui connectar amb Granollers i Castellar del Vallès. Tanmateix, afirmava que es tractava d'una obra a mitjà termini i que no entrava en el PDI 2001-2010, encara que s’acordà incloure-la al projecte de revisió d’aquest. Al mateix temps, els membres de la Generalitat van remarcar els diferents projectes en curs del PLA D’INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT DE CATALUNYA 2006-2026 que afecten la connexió ferroviària del Vallès. Amb tot, la Generalitat i el consistori deixaren entreveure la seva aposta per la línia del FERROCARRIL ORBITAL, el Pla director de la qual es preveia fer públic el primer semestre del 2008.

L’octubre del 2007 sortia a informació pública la licitació de les obres per 249 MEUR i el 20 de desembre s’adjudicaven les obres d’infraestructura a la Unió Temporal d’Empreses formada per Acciona Infraestructures, Comsa i Acsa, així com els treballs d’inspecció dels 1.471 edificis, a fi d’obtenir una fitxa amb la documentació de l’estat actual dels habitatges i locals i poder detectar-hi qualsevol dany posterior. Es preveia començar les obres del perllongament a principi del 2008 i l’entrada en funcionament del servei quatre anys més tard, amb uns 7 milions d’usuaris anuals.

Entretant, Sabadell Cruïlla continuava treballant i mantenia l’optimisme per tal d’arribar a nous acords i concretar les qüestions que considerava encara no resoltes.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/premsa/notes/2006/07.jsp
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/public/metro
www.fgc.cat
www.sabadellcruilla.org

* Territoris és una associació formada per experts en el territori creada amb l’objectiu de fomentar el debat i les propostes sobre temes territorials en l’àmbit del Vallès.


** Les forces polítiques de l’oposició eren: Entesa, ICV-EUiA, ERC, CIU i PP.


*** La Fundació Bosch i Cardellach és una institució amb seu a Sabadell dedicada a estudis locals i comarcals de diferents temàtiques. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada