Divendres 19 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT, TRAM FIGUERES-PERPINYÀ
Traçat previst del FAV al seu pas per Catalunya, tram Figueres-Perpinyà. Mapa: Montse Ferrés
David Mongil
Actualitzat a 31/12/2003

Al llarg del 2003 s'han adjudicat les obres per a la construcció del Ferrocarril d’alta velocitat (FAV) entre Figueres i Perpinyà. La construcció de la línia, que finalment es preveu que estarà llesta el 2009, suposarà la connexió per alta velocitat ferroviària de la Península Ibèrica amb Europa.


Articles posteriors 2004

Un dels principals projectes que es van definir en matèria d’infraestructures els darrers anys a Europa va ser la proposta de creació d’una xarxa ferroviària d’alta velocitat d'àmbit transeuropeu. Un dels eixos considerats prioritaris dins d’aquest sistema havia de ser la línia Madrid-Barcelona-Perpinyà-Montpeller, que connectaria la Península Ibèrica amb l’interior del continent.

El darrer tram d’aquest eix ferroviari seria el que uniria el municipi de Figueres (capital de la comarca de l'Alt Empordà al nord de la província de Girona), amb Perpinyà (al sud de la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló) en direcció nord-sud travessant el Pirineu pel pas fronterer de la Jonquera. Aquest tram havia de suposar la materializació d‘un nou corredor de connexió ferroviària amb França, ja que fins al moment la connexió amb Perpinyà s‘establia per Portbou, a l’extrem nordoriental de la frontera.

El govern francès no considera prioritària la connexió amb la península
La línia requeria una coordinació i una acció conjunta entre els governs espanyol i francès. Tanmateix, mentre que per al primer la infraestructura constituïa un element prioritari en matèria de comunicació, en el cas francès, malgrat reconeixer-ne la importància i la necessitat, el desenvolupament de l’eix ferroviari se subordinava a la posada en funcionament d’altres traçats i a l’existència de recursos que poguessin fer front a l’elevada inversió necessària.

En relació amb aquestes qüestions, a mitjan mes de març es va manifestar, tant per part dels consells regionals del sud de França (Midi-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló) com des del Ministeri de Foment espanyol i la Generalitat de Catalunya, la preocupació pel fet que des de París es donés preferència a la connexió d’alta velocitat ferroviària entre Burdeus i la capital francesa en lloc del traçat que, passant per Montpeller i Perpinyà, hauria d’unir la capital francesa amb la Península Ibèrica.

Aquest sentiment estava motivat per la decisió adoptada pel Govern francès de retardar l‘obertura de la línia de Nimes a Montpeller fins al 2010. Tanmateix el Govern francès també va mostrar la seva intenció d’ajornar l’inici de les obres que haurien d’enllaçar Figueres amb Perpinyà al·legant la manca de recursos econòmics per afrontar la inversió requerida (si bé es presentaven alternatives com la possibilitat que la Unió Europea (UE) assumís una part del pressupost).

Aquesta situació determinava que el dia en què s’obrís la línia Figueres-Perpinyà i el ferrocarril espanyol connectés amb l’ample de via europeu hi hauria un tram, entre Perpinyà i Montpeller, en què el tren no podria assolir l’alta velocitat sinó que circularia a velocitat convencional per les vies preexistents.

Les respostes polítiques a aquesta decisió no van trigar a arribar. El Parlament de Catalunya va reclamar a mitjan mes d’abril –amb els vots favorables de Convergencia i Unió (CiU), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Partit Popular (PP)– que el FAV arribés a la frontera i que s’acceleressin els tràmits perquè la connexió amb l’ample de via europeu fos operativa abans del 2007.

Desavinences amb l’empresa constructora
A aquesta situació es va afegir el fet que a mitjan mes d’abril els governs espanyol i francès suspenguessin les converses amb Euroferro (la unió temporal d’empreses entre Dragados i Bouygues), la societat encarregada de construir el tram del FAV que havia d’unir Figueres i Perpinyà.

El motiu de la disputa era la sol·licitud, per part de l’empresa, d’una sèrie de garanties de viabilitat econòmica de l’explotació de la infraestructura. Novament, institucions i administracions catalanes com el Departament de Política Territorial i Obres Públiques o el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya van mostrar la seva preocupació pel trencament de les negociacions.

Surt a concurs la construcció del tram
Malgrat tot, el 8 de maig el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la nova licitació de la concessió per a desenvolupar el tram en qüestió –pressupostat en 714 milions d’euros i amb una longitud de 45 km.

Es van presentar quatre propostes a aquest concurs: la presentada per la Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per Ferrovial Concesión, Vinci Concesión, Ferrovial-Agroman i Vinci Construcción; la presentada per l’agrupació Ferromed (Réseau Fer de France, Setec, Ineco i GIF); la presentada per la UTE formada per Acciona, Necso, Entrecanales Cubiertas, FCC Construcción, Itinere, Bouygues, D.V. Construcción i D.Y. P. Tragemet, i la presentda per l’agrupació TP Ferro, integrada per sis empreses.

Malgrat la posada en marxa del procés d’adjudicació, les reivindicacions dels diferents agents polítics i socials van continuar. El PSC i l’Entesa Catalana de Progrés assenyalaven la discriminació que suposava per a Catalunya el fet que el túnel que s’havia de construir s'hagués de finançar amb fons privats, quan la resta de la xarxa ferroviària d’alta velocitat de l’Estat espanyol es finançava amb fons públics. Per la seva part, alguns dels ajuntaments de les localitats franceses afectades pel projecte, amb el recolzament de la Generalitat de Catalunya, van anunciar mobilitzacions amb l’objectiu de pressionar el Govern francès perquè accelerés, no només la construcció del tram que hauria d’unir Figueres amb Perpinyà, sinó la prolongació de la línia fins a París.

Adjudicació de les obres
Finalment, a la darreria de l’any 2003, els estats francès i espanyol van adjudicar les obres del tram Figueres-Perpinyà, per un valor de 952 milions d’euros, al grup constituït per les societats ACS, Dragados i Eiffage, preveient la rúbrica definitiva del contracte per al gener del 2004. Amb un termini d’execució estimatiu de seixanta mesos a partir de la signatura del contracte, tots dos governs esperaven que la connexió per alta velocitat ferroviària entre l’estat francès i l’estat espanyol estigués acabada l’any 2009.

L’ acord establia una subvenció de 540 milions d’euros, un 56,7% del cost total de l’obra. Aquest ajut financer estava estretament relacionat amb la decisió de la Comissió Europea (CE) de seleccionar cinquanta-sis obres d’interès europeu a les quals donaria prioritat financera i entre les quals es trobava la connexió per alta velocitat ferroviària entre Espanya i França.

El ministre de transports francès, Gilles de Robien, assegurava a la darreria d’any que la concessió de l’obra tindria lloc abans del 2004 i que la circumval·lació de la línia entre Nimes i Montpeller que hauria d’enllaçar amb la ciutat de Perpinyà estaria enllestida l’any 2011.

Per altra banda, l’arribada de l’alta velocitat ferroviària va generar inquietuds entre els diferents municipis afectats. En aquest sentit, a començament del 2003, i més concretament al final del mes de gener, els municipis de Lleida, Girona, Figueres i Perpinyà van acordar desenvolupar conjuntament el projecte Avaluació de l’impacte socioeconòmic del tren d’alta velocitat en l’espai transfronterer, inclòs en el programa Interreg III de la Unió Europea. Amb aquest instrument es pretenia construir una plataforma permanent d’intercanvi d’experiències i coneixements per a planificar i afrontar l’impacte de l’arribada de la línia d’alta velocitat en aquestes ciutats i els seus àmbits territorials.

Més informació
www.mfom.es
www.gencat.net
www.figueresciutat.com
www.perpignan.fr
www.vilafant.com
www.cambrescat.es
www.cambra.gi
www.altavelocidad.org
www.tranvia.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati