Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT, TRAM DELS TÚNELS DE LA RIBA I MONTBLANC
Traçat previst del FAV al seu pas per Catalunya, tram dels túnels de La Riba i Montblanc. Mapa: Montse Ferrés
David Mongil
Actualitzat a 31/12/2003

Continuen les obres de construcció del tram del Ferrocarril d’alta velocitat (FAV) que passarà pel Camp de Tarragona. Diversos problemes de tipus geològic i tècnic alenteixen la construcció dels túnels de la Riba i de Montblanc. El Ministeri de Foment assegura, no obstant, que les incidències no suposaran cap retard en el calendari previst d’inauguració del tram.

Un dels principals projectes que es van definir en matèria d’infraestructures els darrers anys a Europa va ser la proposta de creació d’una xarxa ferroviària d’alta velocitat d'àmbit transeuropeu. El traçat d'aquest corredor avança parcialment, en passar per Catalunya, pel Camp de Tarragona (format per les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès, el Priorat, la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Baix Camp). El FAV avançaria en direcció nord-oest sud-est des de Lleida fins a Tarragona i després seguiria en direcció sud-oest nord-est cap a Vilafranca del Penedès (a la comarca de l‘Alt Penedès, al sud-est de la província de Barcelona).

Tan aviat com es va conèixer el traçat de la infraestructura, els municipis del Camp de Tarragona van mostrar el seu desacord en determinats aspectes. El desembre del 1999, una sèrie de municipis de les comarques del Priorat, la Conca de Barberà i l‘Alt Camp van signar el Manifest de Poblet reclamant una reducció de l’impacte territorial de la nova infraestructura.

Els municipis que van signar el Manifest van decidir en primer lloc dificultar al màxim la construcció del FAV, amb la intenció que el Ministeri de Foment escoltés les seves reclamacions, entre les quals hi havia l’adopció de mesures per a minimitzar l‘impacte ambiental del projecte, un augment de les compensacions econòmiques i millores dels accessos dels municipis pels quals passava el FAV. Finalment es va arribar a un acord amb el Ministeri de Foment que va facilitar l’inici de les obres.

Incidències en la construcció dels túnels
Durant la primavera del 2002, el traçat del FAV al pas per la Conca de Barberà i l’Alt Camp havia sofert diversos problemes relacionats amb els túnels localitzats als municipis de la Riba (al sector més meridional de l‘Alt Camp, al nord-est del municipi de Valls) i de Montblanc on fortes precipitacions hi havien provocat esllavissades que van tapar una de les boques del túnel de la Riba.

En aquest mateix indret, a la primeria de març del 2003, es van percebre moviments de terra que es van interpretar com un toc d’alarma sobre les condicions de seguretat de l’obra.

El Gestor de Infrastructuras Ferroviarias (GIF) va assegurar que el problema no era de gravetat extrema i que en aprofundir en els estudis geològics i geotècnics havien descobert l’existència de materials expansius, motiu que els havia fet prendre la decisió de construir túnels de més profunditat i de reforçar-los i consolidar-los amb ferro i formigó.

L’ alcalde de la Riba va respondre dient que des del Govern central ningú no l’havia informat d’aquells contratemps, però que, no obstant això, mantenia plena confiança en el Ministeri de Foment i en els tècnics responsables del projecte. Per la se-va banda, el Col·legi de Geòlegs de Catalunya, a través del seu president, Carles Hellín, va destacar la complexitat dels treballs del subtram de la Riba i va afirmar que els responsables de les obres estaven actuant correctament, tot i reconèixer que caldria dedicar més fons als estudis geològics previs al disseny i al desenvolupament d’infraestructures.

Malgrat les mesures adoptades, els problemes van persistir, tant al túnel de la Riba com al de Montblanc. Es va detectar l’aparició d’esquerdes al sostre, als laterals i al sòl del túnel i també sots i ondulacions als mateixos llocs i a l’estructura fèrria sobre la qual havia de circular el FAV. En resposta a aquest fet, el Consell de Ministres va autoritzar la licitació de les obres de reforç dels polèmics túnels amb un pressupost de més de 80 milions d’euros. Davant l’acció de les argiles expansives que, en entrar en contacte amb la humitat i l’oxigen, provocaven un desplaçament de les estructures que hi feia esquerdes i forats, finalment la decisió adoptada va ser construir una estructura de formigó armat o de ferro en forma de tub que envoltés els túnels i els aïllés dels possibles moviments.

El ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, va assegurar que en cap cas aquests treballs suposarien un retard en l’execució del tram. Així mateix, el ministre va responsabilitzar l’Ajuntament de Montblanc de la gravetat dels problemes detectats als túnels, ja que, anteriorment, el consistori (aleshores governat per Esquerra Republicana de Catalunya) havia entorpit els sondeigs precintant les màquines que estaven desenvolupant les tasques prèvies de prospecció geotècnica, motiu que havia provocat la reducció del nombre i de la qualitat de les anàlisis. Per la seva part, Carles Carreras, aleshores l'alcalde de Montblanc (Convergència i Unió), va atribuir les declaracions del ministre a la necessitat d’espolsar-se els problemes del damunt i va explicar que l’anterior consistori només havia precintat una de les màquines que estava fent els sondeigs perquè el Ministeri de Foment no havia cursat la preceptiva autorització municipal per a portar a terme els treballs. Carreras considerava, doncs, que les deficiències que s'havien observat als túnels no es podien atribuir a l’Ajuntament i molt menys d'una manera exclusiva.

Més informació
www.mfom.es
www.gencat.net
www.riba.altanet.org
www.colgeocat.org
www.aena.es
www.altavelocidad.org
www.tranvia.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Camp, Conca de Barberà
Fotogaleria relacionada