Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT, TRAÇAT A L'AEROPORT DE BARCELONA
Traçat previst del FAV i la seva connexió amb l’aeroport al seu pas pel Prat de Llobregat. Mapa: Montse Ferrés
David Mongil
Actualitzat a 31/12/2003

Després de llargues negociacions, el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments del Prat de Llobregat i de Barcelona acorden el traçat definitiu del Ferrocarril d’Alta Velocitat al seu pas pel Prat de Llobregat i la connexió amb l’aeroport de Barcelona.

Articles posteriors 2004, 2005, 2006, 2007

El novembre del 2001, el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya van signar un acord que definia que l’entrada del FAV al municipi de Barcelona es materializaria a través del municipi del Prat de Llobregat, situat al sud-est de la capital provincial, amb l’objectiu de connectar el FAV amb L’AEROPORT DE BARCELONA, situat en aquest terme municipal. D’aquesta manera, el Govern central renunciava a l’antiga pretensió de fer passar el traçat per Cornellà de Llobregat.

Igualment, tant la Generalitat com els Ajuntaments de Barcelona i el Prat de Llobregat havien renunciat a situar l’estació del FAV dins del recinte de l’aeroport a canvi que estigués lligada a un mitjà de transport ràpid, amb alta freqüència de pas i sense aturades, és a dir, a un servei de llançadora.

El 20 de desembre de 2002 es va rectificar aquest acord i es va decidir que el FAV circularia pel municipi del Prat de Llobregat, en la línia principal de la qual s’ubicaria una estació intermodal amb llançadora a l’aeroport. En aquesta estació es va determinar que no només s’aturarien els trens d’alta velocitat i de llarg recorregut, sinó també els trens de velocitat alta Euromed, els ferrocarrils regionals, els trens de RODALIES DE RENFE, les línies 1 i 9 DEL METRO i els autobusos, junt amb la llançadora que hauria d’unir les terminals de l’aeroport amb l’estació de ferrocarril.

Creació d’una comissió tècnica tripartita per a decidir el traçat
Al llarg del 2003 van tenir lloc un seguit de converses i negociacions entre les diferents administracions implicades per a determinar el tipus de llançadora que calia, la ubicació exacta i el model de finançament. Amb aquest objectiu es va crear una comissió tècnica tripartita (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya i municipis afectats) que es va reunir per primer cop el 10 de gener de 2003.

En aquesta reunió l’Ajuntament del Prat i la Generalitat de Catalunya van optar per localitzar l’estació intermodal on actualment hi ha l'estació de rodalies de RENFE (a la banda més septentrional del continu urbà) en la mesura que no comprometés els plans d’expansió urbana del municipi, que passaven per la futura urbanització dels antics terrenys industrials de La Seda de Barcelona, que limitaven al nord amb la línia fèrria tradicional.

El Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’associació Amics del Prat compartien aquesta opció sempre que es garantís el soterrament de la línia al llarg de tot el nucli urbà. No obstant això, l‘Ajuntament de Barcelona considerava que l’estació s’havia de localitzar a la zona de Mas Blau (a l’extrem sud-oriental del continu urbà i més propera als terrenys de l‘aeroport), fet que, segons l’Ajuntament barceloní, dotaria l’estació d’un caràcter comarcal i vertebrador del territori.

Pel que fa al finançament d’aquestes infraestructures, es va acordar que, de la mateixa manera que la Generalitat de Catalunya havia assumit el pagament de l’anella disgregada, estaria disposada a afrontar el cost de l’estació i de la llançadora.

Quant a la modalitat de la llançadora es plantejaven dues opcions. Una, materialitzada en un sistema de combois similar al de l’aeroport Charles de Gaulle de París, la qual no era gaire ben vista pels experts, i una altra que feria servir la prolongació de la futura línia 9 del Metro (projectada al llarg de tot el municipi en direcció nord-est sud-oest) fins connectar amb l’aeroport. La Generalitat no veia amb bons ulls aquesta darrera opció, ja que, a parer seu, aquesta funció la podia desenvolupar la xarxa de rodalies de RENFE, aspecte amb què l’Ajuntament del Prat estava d’acord sempre que el traçat fos soterrat.

En qualsevol cas, la qüestió del soterrament de la línia i de la ubicació de la macroestació quedaven supeditades als informes mediambientals respecte a l’impacte que podien generar aquestes infraestructures sobre l’aqüífer del Llobregat.

Comença a concretar-se el traçat, però continua la polèmica pel soterrament de les vies
Després de les primeres reunions tècniques, a la darreria de gener es van començar a prendre les primeres decisions. D’una banda es va arribar a un principi d’acord pel qual l’estació intermodal es localitzaria en l’actual estació de rodalies de RENFE, a la vegada que s’establia que fossin precisament els trens de rodalies de la línia de Manresa i Terrassa els que actuarien com a llançadores entre aquesta i l’aeroport de Barcelona.

No obstant això, el debat sobre el soterrament de les vies i la manera com havien de travessar el Llobregat va deixar en punt mort el Pacte del FAV fins passada la primavera. El posicionament de l’Ajuntament del Prat era taxatiu quant al soterrament de totes les vies al pas pel nucli urbà (atès que el municipi ja tenia un trànsit ferroviari molt dens per la condició singular de porta d’accés a Barcelona), però el Ministeri de Foment era contrari a la possibilitat de soterrar les vies per sota del riu Llobregat per l’elevat cost econòmic i la greu agressió ambiental a què donaria lloc l'actuació. Per la seva banda, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Generalitat de Catalunya es mostraven prudents i sol·licitaven flexibilitat per arribar a un acord, mentre que la plataforma ciutadana Ciutadans pel Canvi (CPC) anunciava mobilitzacions si el Ministeri no soterrava les vies.

Així, per una banda, el 25 de maig es va arribar a un acord definitiu sobre la localització i la tipologia de l’estació intermodal als terrenys de l’estació de rodalies de RENFE al Prat i part del solar de La Seda, (a la zona d’expansió urbana de la ciutat) i també sobre les característiques que hauria de tenir la llançadora (que finalment rodejaria el nucli urbà, se'n soterraria bona part del traçat, disposaria de trens propis i admetria els de rodalies). No obstant això, no es va assolir el consens necessari quant a la manera en què el FAV passaria el Llobregat. El Ministeri de Foment va rebutjar les diferents alternatives que li van proposar les institucions i entitats catalanes, ja que totes comportaven el soterrament de les vies per sota del riu.

L’acord definitiu
Finalment, el 25 de juliol de 2003 es va rubricar el conveni definitiu sobre el traçat del FAV al pas pel Prat de Llobregat, signat pel Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments del Baix Llobregat. L’ acord assenyalava que el Llobregat finalment es passaria amb un pont, tal com havia defensat el Ministeri de Foment. Les entitats catalanes van decidir no exercir més pressió sobre aquest tema tant pels arguments econòmics i ambientals que esgrimia el Ministeri com per evitar retards en l’execució de l’obra. El Govern central va accedir, però, a soterrar totes les vies del ferrocarril al pas pel nucli urbà del Prat.

Inici de les obres
El 22 de novembre de 2003 el secretari d’Estat d’Infraestructures va col·locar la primera pedra d’un dels elements estructurals de l’estació intermodal, l’edifici poli-funcional, que hauria de formar part del futur Parc de Serveis Aeronàutics, un centre de 4.537 m2 format per quatre zones diferenciades dedicades a serveis dels operadors portuaris, que es preveia que seria operatiu al principi del 2005.

Més informació
www.mfom.es
www.gencat.net
www.aj-elprat.es
www.elbaixllobregat.net
www.pelcanvi.org
www.altavelocidad.org
www.tranvia.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati