Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT, TRAÇAT A GIRONA
Traçat previst del FAV al seu pas per Catalunya, traçat a Girona.Mapa: Montse Ferrés
David Mongil
Actualitzat a 31/12/2003

L’anunci de l’arribada del Ferrocarril d’alta velocitat (FAV) a Girona provoca debats sobre el traçat de la nova infraestructura i sobre l’impacte econòmic que podria generar en l’economia de la ciutat.


Articles posteriors 2004

La ciutat de Girona és un dels punt neuràlgics, dins l'àmbit territorial català, de l’eix d’alta velocitat ferroviària transeuropeu Madrid-Barcelona-Perpinyà-Montepeller.

En un principi, el Ministeri de Foment havia previst que la connexió de Girona amb la ciutat de Barcelona mitjançant el FAV s’havia de produir l’any 2005; no obstant això, els retards de les obres van fer endarrerir aquesta data com a mínim fins el 2008.

Presentació del projecte
Segons el projecte del tram Vilobí d’Onyar-Sant Julià de Ramis, de 17,3 km, presentat l’octubre del 2002, el FAV passaria per sota de la ciutat, paral·lel a la línia convencional de tren que també quedaria soterrada. La principal novetat per a la ciutat seria el canvi de fesomia de Girona pel fet d'eliminar la filera de pilars que actualment divideix la ciutat de nord a sud i que serveix de suport al traçat ferroviari. Així mateix, la remodelació dels entorns de la plaça d’Espanya i del Parc Central, al costat de l‘actual estació de RENFE, també es preveia com una reforma significativa per a la ciutat.

El debat sobre el soterrament de les vies
El Ministeri de Foment considerava que un altre canvi important per a la ciutat es podria derivar de l’aprofitament urbanístic que alguns sectors farien del traçat, ja que contribuiria a alleugerir l’elevat cost de les obres de soterrament de les vies, si bé el consistori considerava que aquest aspecte no era ni quantitativament ni qualitativament tan important com el Govern central pretenia.

Junt amb aquestes qüestions, un nou punt de desacord va sorgir arran del tractament i recopilació de les al·legacions que es van presentar al projecte. Així, si des del Ministeri de Foment s’afirmava que s’havien presentat un total de trenta-una al·legacions, des de la Subdelegació del Govern es va afirmar que se n'havien recollit un total de dues mil tres-centes.

La majoria d’aquestes al·legacions reflectien l’oposició de part de la població al soterrament de les vies i a la consegüent construcció dels túnels previstos al projecte. Dues entitats, la plataforma cívica Cop al TAV i l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), van canalitzar les queixes dels descontents. Totes dues organitzacions qüestionaven que l‘obra pogués ser considerada d’interès general quan no s’havien realitzat els estudis de viabilitat econòmica respectius. Consideraven prioritari millorar i modernitzar la xarxa ferroviària convencional ja existent i creien que la nova infraestructura tindria un impacte ambiental excessiu.

El debat sobre l’impacte econòmic de l’arribada del FAV
L’ arribada del FAV a Girona va encetar un debat sobre les conseqüències econòmiques que l’arribada de l’alta velocitat podria representar per a la ciutat. D’una banda hi havia sectors de la societat gironina que confiaven que l’arribada del FAV dinamitzaria el teixit socioeconòmic de la ciutat. Aquesta idea es fonamentava, d’una banda, en l’increment esperat del nombre de visitants a la ciutat (amb la consegüent dinamització de les activitats relacionades amb el turisme, la hostaleria i el comerç) i, de l’altra, en la previsió d’un augment del nombre de residents a la ciutat, conseqüència de la reducció dels temps de connexió amb la ciutat de Barcelona que es calculava de trenta minuts. En aquests termes es manifestava, per exemple, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona.

També hi havia, però, opinions més escèptiques, com la de la Cambra de Comerç de Girona, que apuntava que aquesta probable dinamització i aquest desenvolupament econòmic no podien dependre exclusivament de l’arribada del FAV a la ciutat. En el mateix sentit es va expressar el geògraf de la Universitat de Girona, Jaume Feliu, que considerava que aquests possibles beneficis es derivarien més aviat de la dinà mica socioeconòmica prèvia que tingués el territori i del fet que hi hagués projectes estratègics d’optimització de les oportunitats, més que no pas de l’arribada del FAV a la ciutat.

Més informació
http://www.mfom.es
http://www.gencat.net
http://www.ajuntament.gi
http://www.ocuc.org
http://www.apigirona.com
http://www.cambra.gi
http://www.udg.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati