Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. ALT EMPORDÀ
Ferrocarril d'Alta Velocitat. Alt Empordà Mapa: Montse Ferrés
Juli Valdunciel
Actualitzat a 31/12/2006

El Ministeri de Foment presenta el projecte de traçat del tren convencional per l’oest de Figueres i preveu que comparteixi la futura estació amb el FAV. Paral•lelament, l’Ajuntament de Figueres aprova la revisió del Pla de l’avinguda de la nova estació, però a final d’any la retira per manca de consens. Al juny, el Ministeri de Foment decideix allargar el viaducte del FAV al pas per Pont de Molins, tal com havien demanat l’Ajuntament i la plataforma Veïns de Pont de Molins, i renova el compromís d’inaugurar la línia entre Barcelona i Perpinyà el 2009. Al sud de la comarca, els municipis s’oposen a la solució oest del tram Vilademuls-Borrassà i inicien mobilitzacions.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2010

L’eix ferroviari transfronterer del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) Madrid-Saragossa-Barcelona-Montpeller travessa l’Alt Empordà abans d’arribar a la frontera francesa. El traçat es divideix en tres trams: el tram Vilademuls-Borrassà, al sud; el pas per l’àrea urbana de Figueres, que inclou la nova estació intermodal a l’oest de la ciutat, i el tram entre Llers i la Jonquera, que, a través de dos túnels de 8,3 km, travessa la frontera pel coll del Pertús i continua fins a Perpinyà.

A principi de 2005 la societat TP Ferro va començar a signar les actes d’expropiació del tram del FAV entre Llers i la Jonquera, i, el mes de juliol, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i el ministre francès de Transports, Equipaments, Turisme i Mar, Dominique Perben, van inaugurar oficialment les obres del primer túnel transpirinenc. Paral•lelament, TP Ferro va anunciar que renunciava a allargar el viaducte sobre el riu Muga al pas pel nucli urbà de Pont de Molins a causa de la composició càrstica del terreny i que optaria per construir-hi un talús. Això va generar les protestes dels veïns i, com a conseqüència, el Ministeri de Foment (MIFO) va encarregar un informe independent a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per decidir la solució més adient.

Mentrestant, el pas del FAV per l’àrea urbana de Figueres havia impulsat, tot i no tenir l’estudi informatiu aprovat, la redacció per part de l’Ajuntament d’un pla urbanístic per ordenar la zona de la futura estació. Tanmateix, després d’aprovar-lo inicialment l’Ajuntament de Figueres va haver de replantejar-lo a causa de la mobilització de l’Associació d’Afectats Avinguda Nova Estació de Figueres (ASAFANE). Finalment, al sud de la comarca, el tram Vilademuls-Borrassà es trobava en fase de redacció del projecte constructiu.

El Ministeri de Foment aprova el viaducte del FAV al pas per Pont de Molins
A final de gener, el portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) de Pont de Molins, Josep Fuentes, va acusar l’alcalde, Florenci Fernández (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), de no haver convocat encara la comissió de seguiment de les obres del FAV aprovada pel ple municipal l’octubre de 2005. A final d’abril, la plataforma Veïns de Pont de Molins, creada per aconseguir que es mantingués el viaducte inicialment previst al pas del FAV pel municipi, denunciava que l’empresa TP Ferro havia canalitzat el riu Muga a través d’uns tubs, per sobre dels quals circulaven els camions, i qüestionava el fet que les obres avancessin a falta de la resolució final sobre el traçat del MIFO.

Al juny, el secretari de mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Manel Nadal (PSC), es comprometia, després d’una reunió amb la plataforma Veïns de Pont de Molins, a demanar al MIFO que fes públic tan aviat com fos possible els resultats de l’informe encarregat a la UPC. Unes setmanes més tard, el Ministeri resolia que el FAV travessés el nucli urbà mitjançant un viaducte de 510 m, amb diverses mesures correctores, entre les quals hi hauria diversos sistemes de reforç i detectors que permetrien corregir qualsevol moviment que hi hagués en el subsòl. La solució es va acollir amb satisfacció al municipi: d’una banda, l’alcalde va anunciar que l’Ajuntament organitzaria una festa al setembre per celebra-ho; de l’altra, la portaveu de la plataforma Veïns de Pont de Molins, Montse Vallès, va manifestar que la plataforma havia assolit el seu objectiu.

El traçat al pas per l’àrea urbana de Figueres
A mitjan mes de març, tècnics del MIFO i de la Generalitat presentaven als ajuntaments de Vilafant i Figueres el projecte de variant del tren convencional a l’oest de la capital empordanesa. La nova línia, de 13 km, es desviaria de l’actual al terme municipal de Vilamalla, a l’altura del cinturó de ronda, continuaria en direcció oest, superant el riu Manol, a través d’un viaducte de 350 m de llargada, i avançaria cap al nord en trinxera, fins a coincidir, ja al terme de Vilafant, amb la línia del FAV. Des d’aquest punt, totes dues transcorrerien paral•leles durant 3 km fins al Puiggrau, on es construiria la nova estació intermodal del FAV i el tren convencional. Posteriorment les dues línies es bifurcarien: d’una banda, el FAV seguiria cap al nord fins a la Jonquera; de l’altra, el tren convencional giraria cap a l’est i es dirigiria cap a la zona de les hortes de Vilabertran fins a enllaçar amb la via actual. La nova línia no tenia calendari previst però Foment va apuntar que s’establiria un cop finalitzades les obres del FAV.

L’alcalde de Figueres, Joan Armangué, va destacar que el projecte confirmava definitivament la variant oest del tren convencional i que la nova estació intermodal seria equiparable, quant a dimensió, a les que hi ha a les capitals de província. L’alcalde de Vilafant, Paulí Fernández (CiU), va criticar el projecte assegurant que no incloïa cap dels plantejaments que havien fet l’Ajuntament per millorar el traçat, com ara el soterrament al seu pas pel nucli urbà del municipi.

A final de setembre es feia públic un conveni entre la Generalitat i el MIFO per desenvolupar trenta-una actuacions de millora de la xarxa de ferrocarril a Catalunya que incloïa el trasllat de la línia de tren convencional a l’oest de Figueres abans de 2012 i en calculava el cost en 120 MEUR. Joan Armangué va afirmar que una bona part del finançament de les obres es podria obtenir de les plusvàlues generades per l’alliberament de terrenys del traçat actual pel centre de la ciutat.

Mentrestant, l’Ajuntament de Figueres presentava la revisió del PLA DE TRANSFORMACIÓ URBANA DE L’AVINGUDA DE LA NOVA ESTACIÓ (FIGUERES). Les característiques del nou projecte eren una reducció de l’àmbit d’actuació de 105.000 m2 a 76.990 m2 i, quant al nombre d’habitatges, de 902 a 744. Malgrat això, l’associació de veïns afectats, ASAFANE, va demanar-ne la retirada al•legant que aquest no resolia dos aspectes bàsics: la ubicació de l’estació, pendent del projecte final del MIFO; i la construcció de la part de l’avinguda que afecta el terme de Vilafant. A final d’any, l’Ajuntament va decidir retirar el pla per manca de consens i seguir negociant individualment amb els propietaris

El túnel del Pertús i l’enllaç transfronterer amb França
Al maig, es coneixia la notícia que un grup de veïns del Pertús havien presentat una denúncia contra TP Ferro al tribunal de Montpeller pels sorolls de les obres de construcció del túnel del costat situat a l’Estat espanyol. Albert Chiscano, president de l’associació de defensa dels veïns afectats, va exposar que en començar les obres nombrosos veïns havien sentit tremolors i sorolls, i que a mesura que havien anat avançant aquests havien estat substituïts pels de les vagonetes que transporten el material i el personal. L’alcaldessa del Pertús, Michelle Ver-Nibet, assegurava que havia comunicat el problema als responsables de TP Ferro però la companyia li havia assegurat que no havien previst aquests impactes en els estudis previs i que es comprometien a evitar que el problema es reproduís un cop es posés en funcionament la línia.

Al juny es coneixia la notícia que les obres del tram transfronterer del FAV entre Figueres i Perpinyà s’havien desenvolupat en un 45%, especialment a la banda empordanesa, on la construcció de passos superiors i inferiors i falsos túnels estava gairebé enllestida, i la tuneladora del túnel del Pertús havia avançat 3,4 km. Unes setmanes més tard, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i el seu homòleg francès de Transports, Dominique Perben, van anunciar en una roda de premsa conjunta a París el compromís dels seus respectius governs perquè la línia internacional del FAV Perpinyà-Figueres entrés en servei el 2009. A més a més, el ministre francès va explicar que el seu Executiu començaria la construcció del tram del FAV entre Montpeller i Perpinyà el 2015 i que, mentrestant, invertiria 150 MEUR en la millora de la línia convencional, fet que permetria implantar, a partir de 2010, un nou servei que cobriria el trajecte entre París i Barcelona en cinc hores.

A l’octubre, el diari L’Indépendant de Perpinyà publicava les conclusions de l’estudi titulat Efectes de la mobilitat de l’AVE Perpinyà-Barcelona, realitzat per dos investigadors del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) en el marc del projecte Interreg-III-A “Avaluació de l’impacte socioeconòmic del tren d’alta velocitat en l’espai transfronterer”. L’estudi apuntava que si bé un 42% dels enquestats manifestaven no haver viatjat a Barcelona en els últims dos anys, un 95% afirmaven que hi anirien un cop posat en funcionament el FAV si el preu del bitllet era econòmic. Segons els autors, això demostrava que un cop inaugurada la línia Barcelona-Perpinyà, Perpinyà patiria una progressiva pèrdua de capacitat d’atracció comercial i turística en favor de la ciutat comtal.

El conflicte en el tram Vilademuls-Borrassà
A final de maig, els responsables de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) es van comprometre a introduir algunes de les millores de caràcter mediambiental en els projectes d’obra proposades pel Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA, l’ens impulsat per la Diputació de Girona per fomentar el desenvolupament sostenible als municipis de les comarques de Girona) a la plana de la Selva i en el tram Sant Julià de Ramis-Vilademuls. Per contra, l’ADIF no va acceptar la proposta de fer un corredor únic FAV-autopista AP-7 (AUTOPISTA AP-7 A LES COMARQUES DE GIRONA) al pas pel municipi de Bàscara i d’excavar un túnel entre els municipis de Pontós i Garrigàs per salvar els encreuaments entre l’N-II i l’AP-7 i reduir l’impacte ambiental. L’alcalde de Bàscara, Lluis Lloret (CiU), va criticar la solució del MIFO i va argumentar que en els tres anys que tardarien a fer-se les obres es podia modificar el traçat sense problemes.

A principi de juliol, els ajuntaments de Vilademuls, Bàscara, Pontós, Garrigàs i Borrassà presentaven a la Subdelegació del Govern a Girona un requeriment dirigit al Ministeri de Foment perquè estudiés la solució del corredor únic d’infraestructures al pas pels seus municipis. Paral•lelament, la plataforma Defensem el Territori, de Bàscara, tallava la carretera N-II al seu pas pel municipi durant un quart d’hora per fer un acte de protesta que va congregar setanta persones i els alcaldes dels municipis afectats i que va acabar amb la lectura d’un manifest, per part de l’actor Lluís Homar, de suport al canvi del traçat.

A principi d’octubre, Manel Nadal va comunicar als cinc alcaldes afectats que el canvi de traçat que reclamaven era molt difícil de realitzar perquè el projecte constructiu ja s’havia tret a subhasta, i per això els suggeria la possibilitat de negociar millores puntuals en el projecte. Els alcaldes varen ressaltar l'elevat impacte ambiental del projecte i van anunciar que presentarien un recurs contenciós administratiu per aturar-lo si Foment no s’avenia a negociar de manera imminent. Al desembre, el Ministeri de Foment publicava la llista d’afectats per les expropiacions del tram entre Vilademuls i Pontós, però els alcaldes de la zona van fer una crida, mitjançant reunions informatives i l’enviament de cartes, perquè els veïns afectats no donessin cap pas que pogués afectar l’estratègia dels consistoris per modificar el traçat.

Més informació
www.altavelocidad.org
www.eurotgv.net
www.fomento.es
www.gencat.net/ptop
www.salvem-emporda.org
www.pontdemolins.com
www.vialibre-ffe.com
www.figueresciutat.com
www.asafane.blocat.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame