Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. SELVA I GIRONÈS
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2004

El GIF adjudica la redacció del projecte i el control de les obres del traçat del ferrocarril d'alta velocitat de la majoria dels trams de les comarques de la Selva i Girona i manté com a data de finalització de la nova infraestructura l'any 2009.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006

L'eix ferroviari transfronterer d'alta velocitat Madrid-SaragossaBarcelona-Montpeller està previst que, abans d'arribar a la frontera francesa, travessi les comarques gironines de la Selva, i el Gironès fins a arribar a la comarca de l'Alt Empordà i continuar després des de Figueres fins a PERPINYÀ (França) i acabar a Montpeller. El traçat forma part del tren d'alta velocitat sud-Europa i permetrà connectar la xarxa espanyola d'alta velocitat amb la francesa i alhora amb la resta d'Europa.

El traçat de la nova infraestructura va produir un intens debat entre els agents socials, econòmics i polítics de les comarques de la Selva i el Gironès. Durant el 2004, el procés per a tirar endavant el projecte del FAV en aquestes comarques es trobava en diferents fases d'execució, segons els trams.

El recorregut del FAV a les comarques de la Selva i el Gironès començaria enllaçant des del sud la població de Massanes (la Selva) a Maçanet de la Selva i avançaria en direcció nord-est fins a enllaçar amb Sils, des d'on arribaria fins a Riudellots de la Selva. El recorregut continuaria en direcció a la ciutat de GIRONA , un dels trams més complicats pel fet de requerir l'execució d'uns túnels dins de la ciutat, i continuaria fins a Sant Julià de Ramis (Gironès). Des d'aquí continuaria el seu recorregut fins a arribar a FIGUERES i fins a Perpinyà, fins a enllaçar amb França.

Les adjudicacions
El Gestor d'Infraestructures Ferroviàries (GIF) va adjudicar, a final de juny, la redacció del projecte i el control de les obres de diversos trams del FAV quan passa per les comarques de la Selva i el Gironès.

El primer va ser el tram que va des de Massanes fins a Maçanet de la Selva, que es va adjudicar a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Sacyr, SAU, Cavosa i Scrinser, per 31,9 milions. El tram entre Maçanet i Sils es va adjudicar a la UTE Emérita de Obras i Constructora Hispànica, per 26,6 milions. El tram següent, des de Riudellots fins a l'estació de mercaderies de Girona, es va adjudicar a Prointec, amb un pressupost de 1,6 milions i des de l'estació fins a l'Hipercor es va adjudicar a Inocsa, per 2,2 milions. El tram entre l'Hipercor i l'estació central de Girona (zona de túnels en plataforma) es va adjudicar a la unió formada entre Ibèrica d'Estudis i Enginyeria i AEPO, per 5,7 milions.

A principi de setembre, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, es va reunir amb el secretari d'Infraestructures del Ministeri de Foment a Madrid, Víctor Morlán, i li va exposar la necessitat de soterrar, mitjançant un túnel, el pas del FAV entre els municipis de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. El Ministeri de Foment va respondre que el projecte final seria molt més exigent i estricte en l'aplicació de mesures de minimització de l'impacte ambiental. Narcís Casassa també va presentar al Ministeri de Foment les demandes que hi havia en matèria d'infraestructures comarcals: el possible desdoblament de L' A-2 PER L' AP7, la recepció de l'antiga N-II al municipi i nous accessos viaris a Medinyà (Gironès).

A final d'octubre, el GIF va adjudicar la redacció del projecte corresponent al tram entre Sant Julià de Ramis i Pontós per 2,8 milions d'euros i un termini d'execució de divuit mesos. El tram, de 16 km, comptaria amb cinc túnels i set viaductes. Alhora va licitar per a la redacció del projecte de construcció de la plataforma pel pas del FAV entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis un pressupost de 800.000 euros i un termini màxim d'execució, un cop adjudicat el projecte, de deu mesos.

La Diputació defineix la seva posició en relació amb els municipis afectats
A final de setembre, la Diputació de Girona va acordar donar suport a les al·legacions que van presentar els diferents municipis de les comarques gironines al projecte del FAV, que es van incloure en l'informe del traçat alternatiu que van proposar mitjançant el Centre d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA). Les propostes miraven, sobretot, de minimitzar l'impacte visual, ambiental i socioeconòmic de les obres de la construcció del FAV i, a més, de rebre compensacions infraestructurals per als municipis que estaven afectats per la línia ferroviària.

La Diputació també va aprovar assessorar conjuntament els ajuntaments afectats pel pas del FAV, per tal d'aconseguir que l'1% cultural que generessin les obres del FAV revertissin en positiu als seus municipis i per a coordinar les subvencions que se'n derivessin.

Els impactes ambientals de les obres de construcció del FAV
Durant el mes d'agost, diferents mitjans de comunicació locals es van fer ressò de la desaparició de la font de Frare al municipi de Ruidarenes. La font del Frare havia desaparegut definitivament després de la realització de les obres del FAV, ja que la pedra característica de la zona hi havia quedat enterrada. L' alcalde Joan Busquets i Sitjà (Convergència i Unió, CiU) va protestar per la desaparició de la font, que era un espai de passeig tradicional per als habitants i un lloc de gran valor simbòlic.

L'Associació de Defensa del Patrimoni de Riudarenes (ADEPAR), destinada a l'estudi i conservació dels amfibis i rèptils als estanys de Riudarenes, va alertar del perill que corrien els antics estanys de Riudarenes, que també havien quedat afectats pel pas del FAV. Els estanys de Riudarenes comprenien una àrea de 20 ha, situada a la comarca de la Selva, al municipi de Riudarenes.

Com a resposta la Fundació Emys, creada per l'associació ADEPAR, va projectar diferents accions per a la recuperació dels antics estanys de Riudarenes. Aquests projectes, que tenien el suport de l'Ajuntament de Riudarenes i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, tenien una marcada voluntat pedagògica, divulgativa i de recerca enfocada a obtenir una gestió i una custòdia millors del territori. Fins al moment se n'havien recuperat 1,5 ha.

La problemàtica dels àrids
A principi del 2003, l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) va alertar que si continuava el ritme d'extracció d'àrids que es portava en aquell moment, en quatre anys s'haurien exhaurit totes les reserves.

El Gremi d'Àrids de Catalunya va anunciar, entrat el mes d'abril, que a les comarques de Girona hi podria haver un retard en la construcció de les infraestructures previstes a causa del creixement de la demanda de material. El Gremi calculava que a partir de 2006 la demanda d'àrids podria superar l'oferta i fins i tot provocar endarreriments i problemes per acabar les obres si no s'autoritzaven més PEDRERES.

El mes d'abril, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat (DMAH), conscient de l'important volum d'obres previst per als propers anys (línia del FAV, EL TÚNEL DE BRACONS  i L'AUTOVIA A-2), es va mostrar disposat a iniciar converses amb el Gremi d'Àrids de Catalunya per a intentar establir noves pautes d'extracció.

L'impacte econòmic del FAV a les comarques gironines
El Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona i el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària van estar realitzant, des del segon semestre de l'any 2000, un estudi periòdic de preus de mercat de L'HABITATGE a la província de Girona. L'estudi presentat el 2004 mostrava que els preus continuaven creixent, tant els d'habitatge d'obra nova com els de segona mà. Segons el gerent del Gremi de Promotors, Josep Donés, l'increment tenia relació amb "la manca d'oferta que genera la falta de sòl que hi ha al mercat" i, a parer seu, l'arribada del FAV només seria un factor més. El preu dels habitatges havia augmentat tant a les zones pròximes al nou traçat d'alta velocitat, com en punts i ciutats més allunyades de la futura línia, com ara a Olot (la Garrotxa) i a Santa Coloma de Farners (la Selva) o a la franja litoral mateixa de la Costa Brava.

Mentrestant, en el projecte per als pressupostos generals de l'Estat per al 2005, estava prevista una inversió de 452 milions d'euros, 352 dels quals estaven destinats, a través del Gestor d'Infraestructures Ferroviàries (GIF), al projecte del FAV. De la inversió directa de l'Estat, la previsió era de 78 milions d'euros a les comarques gironines, si bé part de les inversions també es preveien de destinar per a la millora del ferrocarril RIPOLL-PUIGCERDÀ i per a redactar el traçat del TÚNEL DE TOSES .

A final del 2004, el GIF preveia tenir en un any tots els trams gironins del FAV en obres, a punt de començar o pendents de la finalització de la redacció dels projectes. Basant-se en el ritme d'obres i projectes, el GIF mantenia com a data de connexió amb la xarxa internacional l'any 2009, tal com havien pactat els governs espanyol i francès.

Més informació
www.mfom.es
www.gencat.net
www.vilafant.com
www.cambrescat.es
www.cambra.gi
www.altavelocidad.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati