Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. SELVA, GIRONÈS I PLA DE L'ESTANY
FAV Selva-Girona Mapa:Montse Ferrés
Juli Valdunciel
Actualitzat a 31/12/2007

Continuen a bon ritme les obres del FAV a la comarca de la Selva i s’adjudiquen les obres del tram Sant Julià de Ramis-Pontós. Entre maig i juny el MIFO posa a licitació les obres al pas per l’àrea urbana de Girona. El regidor d’Urbanisme de Girona, Joan Pluma, anuncia a la Comissió Municipal de Seguiment del FAV que les obres de l’estació es duran a terme en dues fases per a rebaixar l’impacte circulatori. Al setembre s’adjudiquen les obres dels trams Mas Gri-carrer Joan Torró i de la primera fase de l’estació i al novembre s’inicia la signatura de les actes prèvies d’ocupació i expropiació. Un estudi sobre l’impacte del FAV a Girona recomana millorar els trens regionals.

Antecedents: 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009

L’eix ferroviari transfronterer d’alta velocitat Barcelona-Montpeller travessa les comarques de Girona abans d’arribar a la frontera francesa. Diversos trams del traçat han generat controvèrsia en els darrers anys: el pas per la plana de la Selva, un espai que juga el paper de connector entre les Guilleries i les Gavarres; el traçat al pas per l’àrea urbana de Girona, a causa de la composició geològica del subsòl, i la solució pel Pla de l’Estany, per l’afectació al paisatge.

L’avantprojecte del traçat del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) a les comarques de Girona, aprovat el 2001, preveia completar la connexió entre les ciutats de Barcelona i Girona l’any 2005. Tanmateix, els retards en la redacció dels projectes van anar endarrerint la data prevista. El 2004, el Ministeri de Foment (MIFO) va adjudicar les obres dels primers trams a la Selva i el Gironès i a final de 2005 va presentar l’estudi informatiu del traçat del FAV a l’àrea urbana de Girona. Aquest darrer preveia que les línies del FAV i el tren convencional entrarien pel sud de la ciutat en paral•lel i se soterrarien, a l’alçada de l’estació de mercaderies, fins a arribar a la nova estació intermodal, que s’ubicaria entre les places d’Espanya i d’Europa. A partir d’aquest punt les dues línies es bifurcarien: el tren convencional aniria soterrat per sota de l’actual viaducte —que seria enderrocat― fins a Pedret i el FAV seguiria soterrat cap al nord, per sota del parc de la Devesa, en direcció a Sarrià de Ter. En total, el traçat tindria 16,6 km, un cost de 670 MEUR i es preveia acabar-lo en 2009.

A final de 2006 el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va publicar la declaració d’impacte ambiental del traçat del FAV a l’àrea urbana de Girona. La declaració no preveia, tal com havia sol•licitat l’Ajuntament de Girona, perllongar els túnels a l’entrada de la ciutat, ni al sud, on s’adduïa la manca de motius ambientals que ho justifiquessin, ni al nord, a la zona de Pont Major, on s’argumentava la dificultat de l’obra a causa de geologia càrstica del terrenys. Tanmateix, el document assumia el compromís de restaurar la llera del riu Güell i d’instal•lar pantalles acústiques al llarg del traçat per a reduir el soroll. D’altra banda, uns mesos abans, els responsables de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) havien acordat d’introduir les millores de caràcter mediambiental proposades pel Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA) en els projectes d’obra al pas del FAV per la Selva i al tram Sant Julià de Ramis-Vilademuls, conegut com la variant del Pla de l’Estany.

Els avenços a la Selva i al nord de Girona
Durant el 2007 van continuar els moviments de terres, la construcció de talussos i la col•locació de plataformes als quatre trams de 27,2 km del FAV al pas per la comarca de la Selva. L’ADIF va anunciar que les obres estarien acabades segons el termini previst però que no es posarien les vies fins que no s’haguessin acabat els treballs fins a la frontera.

Pel que fa al traçat al nord de Girona, a final de gener es coneixia la notícia que l’ADIF havia adjudicat les obres dels tres trams de setze quilòmetres que hi ha entre Sant Julià de Ramis i Pontós per un import de 224,3 MEUR i un termini d’execució de vint mesos. El més destacat del projecte seria la construcció de l’anomenada variant del Pla de l'Estany en el tram Cornellà-Vilademuls, que inclouria tres viaductes i vuit quilòmetres de túnels per a minimitzar l’impacte paisatgístic. Malgrat això, continuava la negativa del MIFO a acceptar la proposta del Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA) per fer un corredor únic FAV-autopista AP-7 (AUTOPISTA AP-7) en el tram Vilademuls-Borrassà (FAV ALT EMPORDÀ).

S’inicia la licitació de les obres a Girona

Al gener, un grup de veïns de Pont Major (Girona) va manifestar, després d’una reunió amb el regidor d’Urbanisme, Joan Pluma (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), que els impediments geològics esgrimits pel MIFO per no allargar el túnel del tren convencional al pas pel barri eren una excusa per retallar el pressupost i van criticar la manca de suport del consistori a les seves reivindicacions. Joan Pluma va dir que els estudis geològics palesaven la complexitat del terreny i que l’Ajuntament no optaria per generar expectatives que fossin de difícil compliment.

Al març, Joan Pluma va anunciar a la Comissió Municipal de Seguiment del FAV, composta pels grups polítics i els tècnics del consistori, que la nova estació del FAV a Girona es construiria en diverses fases, a fi que es pogués garantir la connexió entre la plaça Europa —un dels nusos de comunicació més importants de la ciutat― i els vials del voltant (avinguda Emili Grahit, carrer de Santa Eugènia i passeig d'Olot) durant les obres. El complex de l’estació de Girona tindria 72.000 m² —2.000 m² dels quals destinats a usos comercials—, comprendria dos grans mòduls connectats per un gran vestíbul en superfície i afectaria el sector comprès entre el carrer Josep Maria Gironella (a la zona de la plaça d’Europa) i el carrer de Sant Eugènia. La primera fase inclouria l’obertura del traçat del FAV i la construcció del mòdul principal per a les estacions del FAV, de 53.200 m², i d’autobusos, de 13.300 m² i 29 dàrsenes. La segona abordaria la construcció del mòdul per al tren convencional i del vestíbul general en superfície.

A l’abril, el diputat de Convergència i Unió (CiU) al Congrés, Jordi Xuclà, va criticar el retard en la presentació del projecte constructiu del FAV al pas per Girona i va anunciar que sospitava que el MIFO tenia un pla per fer passar el FAV per la via convencional mentre no acabessin les obres. Al maig, el MIFO va posar a licitació les obres del primer tram al pas per la ciutat, concretament els 570 m que hi ha entre la rotonda de Mas Gri, a l’entrada pel sud, i el carrer Joan Torró. Aquest tram inclouria el soterrament entre pantalles de la via fins a endinsar-se en l’espai subterrani de la ciutat i la restauració de la llera del Güell. Unes setmanes més tard, el MIFO va posar a licitació la resta de trams del FAV al pas per l’àrea urbana de Girona: el tram Riudellots de la Selva-Mas Gri, de 8 km, i que, malgrat avançar principalment per sòl no urbanitzable, ha de resoldre la canalització del riu Güell i la remodelació de l’estació de mercaderies; la primera fase del tram de l’estació, de 3,64 km; i el tram amb túnels que va des de Fontajau fins a Sant Julià de Ramis, de 4,96 km. En total, les obres del FAV al pas per Girona es licitaven per un valor de 768 MEUR, fet que representava el preu per quilòmetre més car de tot el traçat entre Barcelona i la frontera (44 MEUR/km). Paral•lelament a l’obertura del concurs públic, però, el MIFO va anunciar que posposava la data d’arribada del FAV a Girona fins al 2012.

Al setembre l’ADIF va adjudicar les obres dels trams Mas Gri-carrer Joan Torró i primera fase de l’estació a la unió temporal d’empreses formada per FCC Construcción SA, Dragados SA, TECSA Empresa constructora SA i Copisa Constructora Pirenaica SA, per un valor de 278 MEUR i un termini d’execució de trenta mesos. L’obra implicava la construcció del tram soterrat entre pantalles Mas Gri-carrer Joan Torró de 570 m i dos túnels fets amb tuneladora de 1.300 m i 1.500 m, respectivament, corresponents al tram de l’estació.

L’estudi sobre l’impacte del FAV recomana millorar els trens regionals
Al novembre, l’Ajuntament de Girona va fer públic a través del seu web l’estudi, elaborat per l’Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT), El tren d'alta velocitat i la mobilitat quotidiana a l'àrea urbana de Girona realitzat en el marc del projecte Interreg III-A Avaluació de l’impacte socioeconòmic del TAV en l’espai transfronterer. L’estudi concloïa que Girona partia com una plaça de segon nivell respecte de Barcelona en el nou mapa l’alta velocitat, de manera que comminava els agents econòmics i socials a millorar l’oferta turística i de negocis per poder afiançar la ciutat com a nucli de referència. Pel que fa a la funcionalitat de l’estació, l’estudi recomanava l’establiment d’un sistema de trens regionals entre la ciutat i el seu entorn més immediat (la resta de nuclis del sistema urbà de Girona i el sistema costaner) per tal de facilitar l’accés a les instal•lacions i evitar els problemes circulatoris. Concretament, l’estudi proposava la creació de pàrquings dissuasoris a les estacions de Sils, Caldes de la Malavella i Celrà i la recuperació d’antics baixadors al llarg del traçat.

Signatura de les actes prèvies d’ocupació i expropiació

A final de juliol, el MIFO va publicar la relació de béns afectats per les obres en el tram Mas Gri-carrer Joan Torró: uns 38.800 m² de terreny de titularitat de l’Ajuntament i de diverses empreses industrials. Uns dies més tard, l’Ajuntament va presentar al•legacions demanant al MIFO que substituís les expropiacions per ocupacions temporals de terreny per tal de garantir la propietat municipal de les parcel•les. Paral•lelament, dues empreses de la zona, Metalco S.A. i Casellas, van presentar al•legacions al projecte perquè consideraven que les obres afectarien un espai necessari per a desenvolupar la seva activitat industrial.

Al novembre, el MIFO va iniciar els actes de signatura de les actes prèvies d’ocupació, pas informatiu previ a la signatura de les actes definitives, de la resta de trams licitats a la ciutat de Girona: en total 73.142 m². Joan Pluma va explicar que la major part del traçat a Girona es faria per mitjà de túnels, i que, per tant, es tractava principalment d’ocupacions temporals o afectacions de drets de pas més que no pas d’expropiacions. Les afectacions principals es produirien en el punt on la tuneladora s’introdueix al subsòl, a la zona industrial Mas Xirgu; al parc Central, ja que caldria excavar el complex de l’estació i això implicaria haver d’enderrocar una gasolinera per situar-hi provisionalment l’estació d’autobusos i l’afectació d’una part del pàrquing subterrani públic Marquina-Central; i, per últim, el lloc on ha de sortir la tuneladora a la superfície, a Fontajau. De fet, es calculava que el gruix de les expropiacions a Girona vindria més endavant, arran de la construcció dels túnels del tren convencional, ja que caldria enderrocar algunes naus industrials a la zona de Sant Narcís.

Al desembre, l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), va manifestar la seva oposició a la possible construcció d’un vial de mercaderies en els terrenys que hi ha reservats pel FAV paral•lels a l’Autopista AP-7 tal com recollia l’avantprojecte, presentat uns dies abans per la Generalitat, del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA i va anunciar que demanaria una reunió amb els representants del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Dos dies més tard, el diputat i portaveu de CiU, Oriol Pujol, va demanar a la Generalitat, després d’una reunió del partit per tractar les problemàtiques territorials de les comarques gironines, la creació d’un consorci format per l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament que vetllés pel desenvolupament de les obres tal com s’havia fet a Barcelona. D’altra banda, Pujol va reclamar de nou la construcció de l’estació del FAV a l’AEROPORT GIRONA-COSTA-BRAVA. Unes setmanes abans Joaquim Nadal havia anunciat que la solució per a coordinar les obres del FAV a Girona es basaria en un sistema de convenis i trobades puntuals de seguiment.

Després de la signatura de les actes prèvies d’expropiació dels trams licitats, tot indicava que les obres del FAV al pas per Girona, i, per tant, les primeres afectacions als serveis, començarien a principi de 2008. A partir d’aquest moment, arrencaria una llarga fase de treballs a la ciutat que clouria amb la construcció dels túnels del tren convencional, encara en fase de redacció del projecte constructiu.

Més informació
www.ajuntament.gi
www.eurotav.net
www.fomento.es
www.gencat.net/ptop
www.trengirona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame