Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. SEGRIÀ I GARRIGUES
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. SEGRIÀ I GARRIGUES Mapa: Montse Ferrés
Marta Sánchez
Actualitzat a 31/12/2005

Els problemes de seguretat juntament amb els endarreriments per part dels fabricants pel que fa al lliurament de trens preparats amb els nous equips de senyalització continuen retardant l'augment de la velocitat promesa, fins als 300 km/h, i apareixen greuges comparatius d'àmbit tarifari amb altres línies d'alta velocitat de l'Estat espanyol, més barates i amb més bones prestacions de temps de viatge. D'altra banda, el Govern de l'Estat aprova les primeres obres del Pla especial de l'estació de Lleida i s'avança la construcció de la línia Lleida-Tarragona, amb la connexió de la catenària en diversos trams.

Antecedents 2003, 2004, 2004

Articles posteriors 2006

Durant l’any 2004, la velocitat de la línia Madrid-Lleida, projectada per assolir els 350 km/h, no va superar els 200 km/h a causa de problemes detectats en els sistemes de seguretat i de les deficiències que presentava algun tram de la línia. D’altra banda, es va avançar en la definició dels projectes de soterrament de les vies a Lleida i els previstos al voltant de l’estació (TRANSFORMACIÓ URBANA DE L’ESTACIÓ DE LLEIDA). Pel que feia al tram Lleida-Tarragona, la Unió de Pagesos (UP) va presentar queixes pel retard del pagament de les expropiacions.

Les primeres valoracions de l’impacte del FAV a Lleida parlaven d’una arribada a mig gas, i tant Renfe com les institucions lleidatanes confiaven que durant el 2005 augmentaria el nombre de passatgers.

L'augment de la velocitat, condicionat pels problemes de seguretat
A començament d’any Víctor Morlán, secretari d’Estat d’Infraestructres, va anunciar que el sistema de senyalització i seguretat ERTMS ja estava instal·lat a tot el corredor d’alta velocitat entre Madrid i Lleida i que se n’estaven finalitzant les proves. Magdalena Álvarez, ministra de Foment, va anunciar que a l’estiu es podria circular a 250 km/h gràcies al pas del sistema Asfa a l’ERTMS. L’augment gradual de la velocitat fins a arribar als 300 km/h tindria lloc el segon semestre de 2005.

Però un primer informe de l’auditoria externa de la línia, encarregada pel Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GIF) el juny del 2004, va detectar viaductes esquerdats, riscos de despreniments als talussos i túnels amb revestiment deficient. A més, el sistema de senyalització registrava un nivell d’avaries que impedia posar-lo en marxa l’estiu de 2005.Segons l’informe tècnic seria necessària una despesa d’uns 75 MEUR i confirmava que el traçat actual impossibilitava assolir els 350 km/h.

Foment es va comprometre a canviar un dels elements de seguretat de la línia del FAV. Però a final de setembre encara no es podia circular a 250 km/h a causa del retard en el subministrament i muntatge dels equips de senyalització de la nova tecnologia ERTMS nivell 1 que havien de tenir els nous trens. Al novembre, l’objectiu del Govern de l’Estat era que els trens arribessin als 250 km/h abans que entrés en funcionament el tram Lleida-Tarragona.

Reclamacions per rebaixar el preu dels bitllets
Com a conseqüència dels nous retards en l’augment de la velocitat, el grup parlamentari d’Esquerra Republicana (ERC) al Congrés va demanar al març que es revisessin les tarifes ferroviàries del FAV Madrid-Lleida.

L’afer es va revifar amb la inauguració del FAV Madrid-Toledo, amb abonaments i tarifes inferiors a les del Madrid-Lleida. El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó, amb el suport de la Unió de Consumidors de Lleida i de les principals institucions locals, va anunciar queixes oficials al Ministeri de Foment i a Renfe. Renfe va replicar que no abaixaria els preus i que les tarifes només serien equiparables a les de Toledo quan es posés en marxa una flota d’AVE regionals similar a la de Madrid-Toledo.

Davant d’aquesta resposta, el grup parlamentari d’ERC va presentar una proposta no de llei al Congrés dels Diputats en què instava el Govern a rebaixar, a partir de l’1 de gener, el preu del bitllet i a implantar abonaments de descompte. La Comissió de Foment del Congrés dels Diputats va aprovar-la amb el suport de tots els grups excepte el Partit Popular (PP) i, a final de novembre, el Senat va aprovar la moció del Grup Mixt.

A final de desembre, el Consell d’Administració de Renfe va aprovar una reducció de preus d’entre un 7 i un 16%, inferiors als reclamats, aplicables fins que la velocitat arribés als 250 km/h.

L'impacte del FAV a Lleida
A l’abril es va introduir un nou tren regional a la línia Lleida-Saragossa, segons un conveni entre Renfe i la Diputació General d’Aragó per millorar les comunicacions ferroviàries, amb la perspectiva de la celebració de l’Expo de Saragossa 2008. A la vegada, aquesta iniciativa permetia impulsar accions de promoció turística de Lleida.

L’Empresa Municipal d’Urbanisme va donar llum verd a la reparcel·lació de 100.000 m2 del Pla de l’estació, on s’havien de construir dos ponts elevats, l’estació d’autobusos i un gratacels de vint-i-tres plantes. L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) va acordar licitar a l’estiu el contracte d’obres del cobriment d’una part de les vies de l’Estació de Lleida per un valor de 9,2 MEUR i va concretar un termini d’execució de divuit mesos.

A l’octubre el Govern de l’Estat va adjudicar les dues primeres obres del Pla especial de l'estació, que afectava 14,33 ha del centre de la ciutat. El projecte preveia un nou edifici per a l’estació i un nou pont sobre el riu Segre, entre altres coses.

FAV Lleida-Tarragona
El mes d’abril es va arribar a un acord sobre les expropiacions per a les obres del FAV de Lleida. Un mes i mig després, el sindicat d’UP va demanar compensacions per les destrosses fetes en arbres i finques per part de la companyia Fecsa-Endesa durant les obres entre Torres de Segre i Montagut.

Al mateix temps l’Adif activava la catenària entre Alcarràs i les Borges Blanques i dos mesos després connectava l’electricitat de la catenària entre Lleida i l’Espluga de Francolí. Paral·lelament, Foment continuava amb la reconstrucció dels tres túnels del FAV al seu pas per Montblanc i la Riba i preveia connectar un nou tram de la catenària quan s’acabessin aquestes obres.

Al setembre Renfe va introduir dos nous combois diaris amb la intenció de prepararse per l’entrada en servei de l’estació del FAV de Perafort (Tarragona), inicialment prevista per al 2006.

El mes de novembre, els expropiats per les obres del FAV de Lleida, representats per l’UP, van presentar una nova reclamació per escrit a l’Adif per tal de poder cobrar els interessos dels primers sis mesos de demora de les indemnitzacions per les expropiacions del FAV entre Lleida i Barcelona.

Perspectives de futur
A final de desembre es preveia que el tram Lleida-Puigverd de Lleida entraria en servei entre gener i febrer de 2006, coincidint amb la posada en funcionament de nous trens d’alta velocitat al corredor, que tindrien l’intercanviador de via a Puigverd. El tram entre Puigvert de Lleida i Perafort es preveia que entrés en servei durant el 2006.

Segons Àngel Ros, alcalde de Lleida (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), les obres per cobrir les vies del tren començarien entre el 10 i el 15 de gener. D’altra banda, el president de l’Adif va garantir que les obres del complex Vialia, que establia l’edificació d’un centre comercial i habitatges, començarien el 2006.

Més informació
www.adif.es
www.mfom.es
www.altavelocidad.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada