Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. GIRONA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2004

A final de juny s'ha adjudicat la redacció del projecte que ha de definir el pas del ferrocarril d'alta velocitat al tram que va des de Riudellots fins a l'estació de Girona. Les vies aniran soterrades al seu pas per la ciutat on sembla que finalment s'ubicarà l'estació, malgrat l'opinió de diversos sectors de la societat gironina partidaris de la seva localització a l'aeroport. Es confirma el 2008 com l'any d'arribada del ferrocarril d'alta velocitat a Girona

Antecedents 2003

El pas del ferrocarril d'alta velocitat (FAV) per la ciutat de Girona, al nord-est del territori català és un dels punts neuràlgics de l'eix d'alta velocitat ferroviària transeuropeu Madrid-Saragossa-Barcelona-Perpinyà-Montpeller.

Adjudicació del projecte
Segons l'avantprojecte del tram Viloví d'Onyar-Sant Julià de Ramis (17,3 km) presentat l'octubre de 2002, el FAV passaria soterrat per la ciutat de Girona, paral·lel a la línia de tren convencional, que també quedaria soterrada. L'obra suposaria la supressió dels pilars que actualment divideixen la ciutat de nord a sud i que serveixen com a suport al traçat ferrroviari. Durant el 2003 l'anunci de l'arribada del FAV a Girona va provocar un debat intens centrat en la necessitat de soterrar les vies i en l'impacte econòmic que podria generar en l'economia de la ciutat l'arribada del FAV.

A principi de febrer, el Gestor d'Infraestructures Ferroviàries (GIF) va convocar el concurs per a la redacció i direcció d'obres del tram comprès entre Riudellots i l'estació de Girona, diferenciant-hi tres trams: el de Riudellots-carrer Joan Torró, on se situaria la zona de l'estació de mercaderies, el tram de Joan Torró-Hipercor i finalment el tram d'Hipercor-estació central de Girona, que era la zona de túnels en plataforma. El pressupost de licitació era de 12,77 milions d'euros, dels quals el més car era el tram subterrani per les obres dels túnels urbans i l'estació de Girona, amb un valor de 8 milions d'euros. El termini d'execució de les obres era de tres anys. Va quedar pendent de convocatòria l'últim tram entre l'estació central i Sant Julià de Ramis.

La construcció dels túnels que haurien de travessar la ciutat, es faria mitjançant dos sistemes diferents. Des de l'estació de mercaderies fins a la del centre de la ciutat, es volia utilitzar el sistema de pantalles: buidant el terreny de terra per excavar el forat on posteriorment es construirien les pantalles i el túnel en forma d'U i tot seguit es taparia de nou el terreny. En canvi, des de l'estació del centre fins a Sarrià de Ter (Gironès) i des de l'estació fins al Pont Major, s'utilitzarien tuneladores que perforarien el subsòl a un ritme de 15 m diaris. Les estacions -mercaderies i estació central de la ciutat de Girona- estarien construïdes en el subsòl de la ciutat, a una profunditat de 20 m. Des del sud, el FAV entraria en un túnel que començaria a 1.300 m de l'estació i presentaria una longitut total de 4.360 m.

A final de juny, el Gestor d'Infraestructures Ferroviàries va adjudicar la redacció del projecte i control de les obres que havia de definir el pas del FAV al tram que va des de Riudellots fins a l'estació de Girona. En el tram Riudellots de la Selva-estació de mercaderies a Prointec, la inversió prevista era d'1,6 milions d'euros; des del tram de mercaderies fins a Hipercor, el tram estava adjudicat a l'empresa Incosa per 2,2 milions d'euros. Des d'Hipercor a l'estació central de Girona, les obres estaven adjudicades a la unió entre Ibèrica d'Estudis i Enginyeria i AEPO per 5,7 milions d'euros. I l'adjudicació des de l'estació fins al nord de la ciutat encara estava pendent, tot i que en aquest tram s'havien de construir dos túnels.

A final d'octubre, el GIF va adjudicar la redacció del projecte corresponent al tram entre Sant Julià de Ramis i Pontós, de 16 km, per 2,8 milions d'euros i un termini d'execució de divuit mesos que comptaria amb cinc túnels i set viaductes. També va licitar un pressupost de 800.000 euros per a la redacció del projecte de construcció de la plataforma pel pas del FAV entre Sarrià de Ter (Gironès) i Sant Julià de Ramis (Gironès) i un termini màxim d'execució, un cop adjudicat el projecte, de deu mesos.

El debat sobre la ubicació de l'estació i la connexió amb l'aeroport
Un dels debats generats entorn de l'arribada del FAV a la ciutat de Girona va ser la ubicació de l'estació. L'Ajuntament de Girona proposava fer una estació soterrada al centre de la ciutat. Per contra, el president de la Diputació de Girona, Carles Páramo (Convergència i Unió, CiU), proposava ubicar l'estació a l'AEROPORT DE GIRONA pel volum d'usuaris que atrauria procedents d'arreu de les comarques gironines, de la Península i de la resta d'Europa. La idea de Páramo era connectar l'estació amb el centre de la ciutat amb una llançadora a través de la via convencional.

En la mateixa línia, Convergènica i Unió (CiU) i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona trobaven imprescindible l'arribada del FAV a l'aeroport, ja que el consideraven un element bàsic de desenvolupament de les comunicacions. També el delegat del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) a Girona, Gabriel Jover (ICV), donava suport a aquesta proposta, argumentant que així s'evitaria el col·lapse viari a la ciutat. Per últim, el sector econòmic i turístic gironí, encapçalat per la Federació d'Hostaleria de les Comarques Gironines (FHCG), l'Associació Costa Brava Centre, la Cambra de Comerç de Girona, diferents alcaldes de municipis de la costa i empresaris turístics, també consideraven imprescindible que la xarxa del FAV a la demarcació de Girona estigués connectada amb l'aeroport.

La Cambra de Comerç de Girona, valorant les dues propostes sobre l'emplaçament de l'estació del FAV, va considerar la necessitat de realitzar un estudi basat en les necessitats econòmiques i socials de la regió, per tal de definir-ne els usos i l'emplaçament més correcte per a la nova estació.

A principi d'agost, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va afegir un nou punt al debat, defensant que el centre de la ciutat hauria de tenir una estació intermodal, pensada tant per al ferrocarril com per a les línies d'autobusos no urbanes. Així, a la superfície quedaria un únic edifici, que permetria tenir endreçats els autobusos i alhora guanyar un nou espai per a la ciutat. Aquesta transformació aniria seguida de la posterior remodelació dels entorns de la plaça d'Espanya i del Parc Central, al costat de l'estació de RENFE. Segons l'alcaldessa, d'aquesta manera es dotaria la ciutat d'equipaments al servei d'una mobilitat col·lectiva sostenible i una correcta connexió amb la trama existent, que l'Ajuntament hauria d'impulsar a través d'un pla especial del sistema ferroviari.

El mateix mes el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va proposar la creació d'un consorci, format per l'Administració estatal, l'autonòmica i la local i la companyia RENFE, per tal de definir els usos i els continguts d'aquesta estació subterrània intermodal.

L'Ajuntament de Girona es va comprometre, un cop s'haguessin concretat tot els detalls sobre l'obra, a crear una oficina municipal per a informar tots els ciutadans sobre les obres del FAV a la ciutat i per a garantir un servei tècnic d'atenció a les possibles reclamacions de les persones afectades.

Mentrestant, a principi de setembre l'empresa Sondeos, Estructuras i Geotecnia, contractada pel Ministeri de Foment i especialitzada en geotècnia, va començar a realitzar prospeccions al subsòl de la capital gironina. Els resultats obtinguts s'havien de fer servir per a la redacció del projecte bàsic. Feia dos anys, ja s'havien fet prospeccions per a redactar l'estudi geològic de cara a la realització de l'estudi informatiu.

El 2003 es va ajornar fins al 2008 la data prevista per a l'arribada del FAV a la ciutat de Girona, tres anys més tard del que estava previst inicialment. A la fi del 2004 el projecte del FAV a la ciutat continua-va pendent de la resolució de les al·legacions que es van presentar després que es fes públic l'avantprojecte l'any 2002 i també continuava pendent que el Ministeri de Medi Ambient formulés la declaració d'impacte ambiental, que podria comportar modificacions del traçat.

Més informació
www.cambra.gi
www.mfom.es
www.gencat.net
www.ajuntament.gi
www.trenscat.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame