Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. ALT PENEDÈS
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. ALT PENEDÈS Mapa: Montse Ferrés
Anna Borrell
Actualitzat a 31/12/2005

Continuen les obres de construcció del traçat del Ferrocarril d'Alta Velocitat (FAV) al seu pas per l'Alt Penedès. L'impacte social i mediambiental que se'n deriva manté encara vives les negociacions dels municipis afectats, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia, amb el Ministeri de Foment, amb noves reivindicacions i acords.

Antecedents 2003, 2004, 2006

Articles posteriors 2006

El traçat de la línia d’alta velocitat ferroviària que connecta Madrid amb el sud de França passant per Barcelona travessa la comarca de l’Alt Penedès, situada al sud-oest de Barcelona, i afecta entre altres els municipis de Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.

L’anunci del traçat, que des de bon començament va provocar controvèrsies i rebuig entre els municipis afectats, va donar lloc a mobilitzacions socials i a negociacions polítiques al llarg dels anys 2003 i 2004.

Vilafranca del Penedès. El soterrament de les vies i l'estació de muntatge
S’iniciava l’any avançant a bon ritme les obres de soterrament i cobriment de les vies del FAV i dels ferrocarrils regionals al seu pas per la ciutat de Vilafranca del Penedès. Durant el transcurs de l’any 2005 estava previst realitzar les actuacions de l’obra que afectarien les principals vies de comunicació de la ciutat.

El mes de març el grup municipal de Convergència i Unió (CiU) donava l’alerta que el cost de la llosa de cobriment de les vies podria passar dels 22 MEUR previstos als 40. Segons l’empresa Euroestudios, encarregada de redactar el projecte, l’increment del pressupost es devia a les noves normes de seguretat europees que calia incorporar a les obres de grans infraestructures i als desviaments produïts, atès que s’havia aprovat com a document de conveni l’Avantprojecte redactat l’octubre de 2003. Aquesta notícia va generar una certa alarma entre els grups municipals de l’oposició (Partit Popular –PP–, CiU i Candidatura d’Unitat Popular –CUP–). Un parell de setmanes més tard, l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve (Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–), acordava amb el Ministeri de Foment que aquest es faria càrrec íntegrament de l’increment econòmic derivat del compliment de les normes de seguretat. Per altra banda, a l’abril, tècnics de l’Ajuntament, l’organisme autònom Flor de Maig i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) iniciaven un procés participatiu per definir els 80.000 m2 d’espai públic que deixarien lliures les lloses que cobririen les vies fèrries. El resultat concloïa que aquest espai hauria d’incorporar zones verdes, espais de lleure i d’esports i un pàrquing de gestió pública. La previsió, tant de l’Ajuntament com de Foment, era de tenir les vies cobertes a final de 2006.

Paral·lelament a les obres de soterrament, a principi d’any s’iniciaven les obres de la base de muntatge de rails del FAV, emplaçada al límit del municipi, tot i el desacord dels grups municipals de l’oposició i de la Plataforma Salvem el Penedès.

A final de febrer, el Ministeri de Foment donava llum verd a la construcció de l’estació de ferrocarrils regionals de Vilafranca als terrenys que aleshores ocupava la base de muntatge. El govern municipal (PSC, Iniciativa per Catalunya Verds –ICV–, Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–) en defensava la ubicació als afores de la ciutat per necessitats estratègiques. Tanmateix, els grups de l’oposició apostaven per l’emplaçament de l’estació al centre de la ciutat al·legant que oferia una bona comunicació. Cinc mesos més tard, el govern municipal encarregava a un equip d’arquitectes i d’enginyers un estudi sobre l’emplaçament de la futura estació de ferrocarrils regionals perquè recomanés una de les opcions i en justifiqués la tria. El resultat de l’estudi avalava la construcció de l’estació als afores de la ciutat. A final d’octubre, CiU criticava públicament la manca d’argumentacions de l’estudi presentat i manifestava que hi havia poques garanties que la futura estació mantingués els serveis existents i no es convertís en un baixador.

Sant Sadurní d'Anoia retira la denúncia per la via contenciosa administrativa contra el Ministeri de Foment
A començament d’any el portaveu del PSC de Sant Sadurní d’Anoia, Salvador Domènech, feia públic que el 19 d’octubre de l’any anterior l’alcalde del municipi Joan Amat (CiU) havia signar un conveni de compensacions pel pas del FAV amb el Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GiF), que incloïa la creació d’un fals túnel de 250 m, l’enjardinament de la zona afectada i la cessió dels terrenys i el sanejament de la zona que ocupava l’empresa compactadora de ferralla Fragsa, amb la intenció de convertir-la en un aparcament de camions. A canvi, segons hi constava, l’Ajuntament estava obligat a retirar el contenciós administratiu que va obrir al contra el Ministeri de Foment.

Pocs dies més tard, Foment acceptava totes les compensacions reclamades per l’Ajuntament i finalment aquest retirava el contenciós després de quasi tres anys de negociacions. L’únic entrebanc era l’expropiació dels terrenys de Fragsa, que encara no s’havia dut a terme.

Segons declaracions de l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Joan Amat (CiU), les diferències entre el Ministeri de Foment i Fragsa eren tan sols econòmiques, i afirmava que, si Foment no complia el conveni signat, posarien un nou contenciós per incompliment de contracte.

L'impacte del FAV a Martorell crea controvèrsies entre els veïns
Al municipi de Martorell, a la comarca del Baix Llobregat, hi està previst el pas del FAV pel nucli urbà. També es van generar controvèrsies per reduir-ne l’impacte urbà i mediambiental.

A començament d’any, els veïns del barri de Can Cases es mostraven preocupats per l’afectació que podia provocar el pas del FAV al torrent de Llops. Jaume Estrada, president de l’Associació de Veïns de Can Cases, explicava la gran afecció mediambiental i l’angoixa que provocava el fet de col·locar una infraestructura d’aquelles dimensions en un torrent. Per altra banda, Teresa Ordóñez (ICV), regidora de Medi Ambient, assegurava que la solució era tècnicament correcta.

D’altra banda, el mes d’abril, els veïns del carrer Francesc Carmona continuaven negociant amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) les indemnitzacions econòmiques per les esquerdes produïdes als seus habitatges causades arran de les obres del FAV. Les expropiacions d’unes finques de titularitat municipal motivades pel pas del FAV provocava el mes de juliol un nou enfrontament entre l’equip de govern municipal (PSC, ICV i ERC), que qualificava el preu pactat amb l’ADIF de beneficiós perquè en cobrava una part en metàl·lic i l’altre en espècies (un nou camp de futbol, dues rotondes i les reposicions d’allò que l’ADIF fes malbé), i l’oposició (CiU, PP i Partit Martorell), que valorava l’actuació com una negligència.

Es preveia que les obres del FAV en aquest tram estiguessin enllestides per al març de 2006.

Més informació
www.regio7.cat
www.vilaweb.cat/www/elpunt
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada