Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. ALT EMPORDÀ
Ferrocarril d'Alta Velocitat. Alt Empordà. Mapa: Montse Ferrés
Juli Valdunciel
Actualitzat a 31/12/2007

Els ajuntaments de Figueres i Vilafant presenten al•legacions a l’estudi informatiu de la variant de Figueres de la línia Barcelona-Portbou amb què demanen una ampliació de l’estació intermodal de Figueres i mesures per a reduir la fragmentació del territori. El MIFO ajorna la finalització de les obres del FAV Barcelona-frontera francesa fins al 2012, però anuncia una solució provisional per a activar el servei el 2009. El CILMA aconsegueix millores en el tram Llers-la Jonquera però continua demanant canvis en el tram Vilademuls-Borrassà. La plataforma Defensem el Territori, de Bàscara, eleva les queixes a la Comissió Europea i denuncia el MIFO per negligència en les obres.

Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2010

L’eix ferroviari transfronterer del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) Madrid-Saragossa-Barcelona-Montpeller travessa l’Alt Empordà abans d’arribar a la frontera francesa. El traçat a la comarca es divideix en tres parts: el tram Vilademuls-Borrassà, al sud; el pas per l’àrea urbana de Figueres, que inclou una nova estació intermodal, i el tram entre Llers i la Jonquera, que travessa la frontera a través del túnel del Pertús i continua fins a Perpinyà, a l’Estat francès.

El mes de juliol de 2005, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i el ministre francès de Transports, Equipaments, Turisme i Mar, Dominique Perben, van inaugurar oficialment les obres del túnel transpirinenc del FAV, que desenvolupa la societat TP Ferro. El mateix any, es van iniciar les expropiacions del tram entre Llers i la Jonquera i van començar les obres, però el projecte de fer un talús al pas pel nucli urbà de Pont de Molins va aixecar les protestes de l’Ajuntament i els veïns del municipi. El 2006, el Ministeri de Foment (MIFO) va resoldre substituir el talús previst inicialment per un viaducte de 510 m.

Mentrestant, al centre i al sud de la comarca, el projecte avançava a un ritme més lent. Des de 2003, hi havia un pacte inicial entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Figueres per fer passar el traçat del FAV i del tren convencional per l’oest del municipi, però el projecte restà en fase d’estudi. Finalment, a final de 2006, es va aprovar inicialment l’estudi informatiu de la variant de Figueres de la línia Barcelona-Portbou del tren convencional, fet que confirmava la construcció d’una nova estació intermodal de Figueres. D’altra banda, des del 2004 l’Ajuntament de Figueres havia impulsat la redacció d’un pla urbanístic per a ordenar la zona de la futura estació, però a final de 2006 va haver de retirar-lo a causa de la mobilització dels veïns i la manca de suport polític.

Al sud de l’àrea urbana de Figueres, la negativa de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) a acceptar la proposta del Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA) de fer un corredor únic FAV-autopista AP-7 (AUTOPISTA AP-7) en el tram Vilademuls-Borrassà per problemes de calendari va aixecar la protesta dels ajuntaments afectats i de la plataforma Defensem el Territori, de Bàscara.

El tram al pas per Figueres i la nova estació intermodal
L’aprovació inicial de l’estudi informatiu de la variant de Figueres de la línia Barcelona-Portbou del tren convencional a final de 2006 va generar reaccions positives per part dels principals ajuntaments afectats. D’una banda, l’alcalde de Figueres, Joan Armengué (PSC, Partit dels Socialistes de Catalunya), va qualificar el projecte de fita històrica i va destacar que la nova estació intermodal, que compartiran el FAV i el ferrocarril convencional, seria la més important de Catalunya entre les ciutats que no són capital de província. D’altra banda, l’alcalde de Vilafant —municipi en el terme del qual es construirà la nova estació—, Paulí Fernández (CiU), va afirmar que el nou equipament seria molt beneficiós però va reclamar millores en l’estudi ambiental per a reduir l’impacte del traçat.

El febrer de 2007, els ajuntaments de Figueres i Vilafant van presentar conjuntament un informe d’al•legacions a l’estudi informatiu del MIFO de la variant de Figueres de la línia Barcelona-Portbou. Les al•legacions feien referència a tres aspectes bàsics. En primer lloc, es sol•licitava una ampliació de l’edifici de 480 m² previst inicialment a un de dos cossos amb una superfície total de 6.600 m², que inclouria una part destinada als viatgers, un pàrquing amb capacitat per a mil vehicles i una nova estació internacional d’autobusos. La proposta de redimensionament de la futura estació es feia en previsió que el 2010 hi passessin uns 7.500 passatgers diaris. En segon lloc, es demanava el desplaçament cap al sud de l’edifici de l’estació i que els projectes en estudi i execució de les autovies A-2 (AUTOVIA A-2 A LES COMARQUES GIRONINES) i A-26 hi tinguessin un enllaç directe. Per últim, es proposava la introducció de mesures per a evitar la fragmentació del territori, com allargar el tram en què les vies del FAV i del tren convencional avancen paral•lelament per reduir l’ocupació de sòl i substituir diversos terraplens per viaductes. D’altra banda, la plataforma Salvem l’Empordà va presentar 2.150 al•legacions corresponents a les persones que havien signat un document genèric d’al•legació que demanava el soterrament del traçat actual de la linia de FERROCARRIL FIGUERES-PORTBOU i el manteniment de l’estació a l’emplaçament actual, al centre de Figueres.

Al març, l’Associació d’Afectats Avinguda Nova Estació de Figueres (ASAFANE) va presentar una instància a l’Ajuntament de Figueres i al de Vilafant en la qual sol•licitava informació sobre la demanda, recollida en l’escrit d’al•legacions presentat al MIFO, d’ubicació de l’edifici de la nova estació en un espai siutat al final d’una gran avinguda (PLANS URBANÍSTICS DE FIGUERES). L’entitat va reiterar que el projecte de l’avinguda Nova Estació estava arxivat des del 2006, després que el portaveu del grup municipal de CiU (Convergència i Unió), Santi Vila, deixés de donar suport a l’alcalde de Figueres, Joan Armangué (PSC).

A final de juliol, la plataforma Defensem el Tren de l’Empordà, que demana el manteniment de l’estació del tren convencional al centre de Figueres, va denunciar que el projecte de variant de Figueres de la línia Barcelona-Portbou del MIFO incloïa la construcció d’una instal•lació d’intercanvis d’eixos per poder fer circular el FAV per les vies del tren convencional. El portaveu de la Plataforma, Pep Gou, va denunciar que l’objectiu d’aquesta solució era evitar haver d’indemnitzar —per valor d’uns 60 MEUR anuals— TP Ferro per l’incompliment del contracte d’explotació del túnel del Portús el 2009, i va argumentar que la comarca no tenia per què pagar els retards de les obres del FAV amb la construcció d’una variant provisional. Unes setmanes abans, el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, havia anunciat un nou ajornament del termini de finalització de les obres de connexió entre Barcelona i la frontera francesa fins al 2012 i va afegir que el MIFO estava estudiant la possibilitat de fer passar el FAV de manera provisional per un tercer rail que es posaria a la via convencional, en el tram Riudellots de la Selva-Vilamalla. Al novembre, el director general d’Eiffage, Benoit Heix, l’empresa que compon la societat TP Ferro juntament amb ACS, va anunciar que les obres del tram transfronterer finalitzarien a principi de 2009, tal com estava previst, i que la societat acceptaria un allargament de la concessió en cas que no pogués iniciar el servei en la data prevista.


L’enllaç transfronterer i el túnel del Pertús

A principi de febrer, es coneixia la notícia que, en un tram de muntanya a les Alberes, al terme de les Cluses —a la Catalunya Nord—, havia aparegut un forat de 10 m de diàmetre causat pel pas de les tuneladores de les obres del FAV. L’alcalde del municipi, Alexandre Puignau, va informar que l’incident havia obligat a tallar un camí que donava accés a dos masos i va criticar que s’havia tardat dies a informar-lo. Per altra banda, la companyia concessionària de les obres, TP Ferro, va informar que l’incident s’havia produït per un esfondrament en un punt amb un terreny poc estable, que un cop conegut el problema havia informat immediatament les autoritats franceses i que aquest fet no es tornaria a repetir perquè les obres ja avançaven per terrenys granítics, més consistents.

Al setembre es coneixia la notícia que la base de manteniment de combois del tram del FAV comprès entre Barcelona i Perpinyà s’estava construint al terme municipal de Llers i que estaria acabada a principi del 2008. Les instal•lacions estarien compostes per quatre mòduls diferenciats quant als usos: un primer edifici destinat a l’alimentació elèctrica i les telecomunicacions, un segon edifici destinat a les oficines del personal, un tercer edifici destinat a taller de reparacions i a laboratori per fer tests de resistència de materials, i un darrer espai destinat al manteniment de locomotores i trens. Segons el cap de comunicació de TP Ferro, Ramon Conde, les instal•lacions donarien feina a uns quaranta treballadors.

Paral•lelament, el CILMA va presentar un escrit a la Subdelegació del Govern a Girona, en representació dels municipis d’Agullana, Llers, Biure, Capmany i Pont de Molins, en el qual reclamava nou accions per a reduir l’impacte ambiental del FAV en el tram Figueres-frontera francesa, amb un cost de 3,5 MEUR. L’objectiu del document era minimitzar l’impacte del traçat sobre la flora, per mitjà de la restauració de les franges de bosc de ribera properes als rius Muga i Llobregat, i sobre la fauna —principalment les poblacions de llúdriga, tortuga mediterrània i d’àliga―, amb la instal•lació de passos de fauna, falsos túnels i pantalles opaques.

El conflicte en el tram Vilademuls-Borrassà
Al febrer, el CILMA va enviar una carta al MIFO sol•licitant una reunió amb el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, per a negociar el canvi de traçat del FAV en el tram Vilademuls-Borrassà. Paral•lelament, la plataforma Defensem el Territori, de Bàscara, que dóna suport al canvi de traçat proposat pel CILMA, enviava una carta als caps de les principals institucions implicades en el projecte (Magdalena Álvarez, del MIFO, Víctor Morlán, secretari d’Estat d’Infraestructures, Cristina Narbona, Ministeri de Medi Ambient, Joaquim Nadal, conseller de PTOP, i Francesc Francisco-Busquets, subdelegat del Govern a Girona) per a demanar la paralització cautelar de les expropiacions en aquest tram. Unes setmanes més tard se suspenien les expropiacions. L’alcalde de Bàscara i president del CILMA, Lluís Lloret (CiU), va negar que s’hagués impedit l’entrada a l’Ajuntament als tècnics de l’ADIF, tal com reflectien les actes d’expropiació, i va afirmar que la suspensió havia estat ordenada per una funcionària de l’Estat.

Al maig la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va confirmar al Senat l’inici imminent de les obres del FAV en el tram Vilademuls-Borrassà. La plataforma Defensem el Territori va replicar que amb l’ajornament de la finalització de les obres fins al 2012, anunciada per Víctor Morlán uns dies abans, quedava anul•lat l’argument esgrimit fins aleshores pel MIFO de no variar el traçat per manca de temps, i demanava l’inici immediat de negociacions.

El 25 de setembre el Congrés dels Diputats va aprovar una moció, proposada per ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) i recolzada pels grups de CiU, ICV (Iniciativa per Catalunya-Verds), PP (Partit Popular) i Grup Mixt, de suport a la proposta del CILMA per a canviar el traçat del tram del FAV Vilademuls-Borrassà. Paral•lelament, la plataforma Defensem el Territori va anunciar que s’havia enviat al comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, la documentació que demostrava que el projecte del MIFO incomplia de les directives 94/43/CEE, 79/409/CEE i 85/337/CEE, d’hàbitats, conservació de les aus i d’avaluació de l’impacte dels projectes en el medi ambient, respectivament, i que confiava que aquest organisme fes modificar el projecte. A final setembre, la fiscalia de l’Audiència de Girona obria una investigació per possible delicte contra el medi ambient per l’afectació de les obres del FAV a la riera de Cassinyola (Bàscara), el veïnat medieval de Monells (Vilademuls) i la plana agrícola de Pontós, arran d’un escrit presentat per la plataforma unes setmanes abans.

A principi de novembre, la plataforma Defensem el Territori va instal•lar diverses pancartes a la carretera N-II on demanava la dimissió del conseller de PTOP, Joaquim Nadal (PSC), per no impulsar el canvi de traçat del FAV en el tram Vilademuls-Borrassà. Una setmana més tard, l’entitat va denunciar que el personal de la unitat de carreteres de Girona del MIFO havia retirat les pancartes i va qualificar l’acció d’acte contra la llibertat d’expressió. Paral•lelament, la Plataforma va presentar una denúncia contra el MIFO a la Subdelegació del Govern a Girona per incompliment de la declaració d’impacte ambiental del projecte del FAV i va sol•licitar la paralització immediata de les obres. L’entitat adduïa que malgrat que la declaració d’impacte ambiental efectuada pel MMA el 2001 exigia l’aproximació del traçat al de l’autopista AP-7, aquest organisme no havia avaluat aquesta alternativa ni tampoc l’impacte ambiental de les línies elèctriques que han de subministrar energia al FAV i els magatzems de terres que afecten els terrenys per on ha de passar la infraestructura.

A principi de desembre, l’aparició de restes arqueològiques d’unes antigues sitges en uns camps expropiats temporalment per l’ADIF a la zona de la riera de Cassinyola (Bàscara), va obligar a aturar part de les obres. Uns dies més tard, la plataforma Defensem el Territori denunciava que els arqueòlegs de l’empresa Janus SL, encarregada de realitzar les excavacions, s’havien negat a investigar la presència d’una altra possible sitja en uns terrenys adjacents, afectats també pel pas del FAV, a petició del seu propietari. L’arqueòleg Joan Llinàs, de l’empresa Janus SL, va replicar que si l’empresa no havia investigat les possibles restes era per manca de permís del Departament de Cultura.

A mitjan desembre, el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, va confirmar en una conferència pronunciada al Cercle d’Infraestructures de Girona que el MIFO mantindria el traçat aprovat del FAV a l’Alt Empordà adduint que el calendari no permetia elaborar-ne un nou projecte. Com a contrapartida, Morlán va anunciar que s’hi podrien introduir millores per afavorir la preservació ambiental i va recordar que les partides per aquest concepte introduïdes a petició del CILMA a les comarques de Girona ja ascendien a 373 MEUR. Uns dies més tard, unes 300 persones van tallar per segona vegada en un mes i durant 20 minuts el trànsit de l’N-II a l’alçada de Bàscara. Entre els assistents hi havia alcaldes dels ajuntaments afectats, Salvador Milà (ICV), el diputat d’ERC al Congrés, Joan Puig i representants de la plataforma Defensem el Territori. L’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, va criticar el fet que Víctor Morlán hagués anunciat la posició definitiva del MIFO en un acte públic i sense reunió prèvia amb els alcaldes de la zona afectada, però va assenyalar, com a màxim responsable del bloqueig de les negociacions pel canvi de traçat, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal.

Al novembre,TP Ferro va anunciar que les obres del túnel del Pertús s’acabarien a final del mateix mes i que ja s’havien començat a col•locar les vies en el tram entre el túnel i Perpinyà. A final d’any, el MIFO va anunciar que el 15 de gener de 2008 s’iniciarien els tràmits d’expropiació de les obres del tram Borrassà-Llers, el darrer pendent a la comarca de l’Alt Empordà.

Més informació
asafane.blocat.com
defensemeltren.bloc.cat
www.altavelocidad.org
www.figueresciutat.com
www.fomento.es
www.iaeden.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada