Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
EXPOSICIÓ HIPERCATALUNYA-TERRITORIS DE RECERCA
Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

S’inaugura a Barcelona l’exposició HiperCatalunya: territoris de recerca, un treball multidisciplinar de prospecció i anàlisi del territori català. El projecte, dirigit per l’associació Metàpolis a través de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i el Metàpolis Research Program, va romandre al MACBA durant gairebé quatre mesos.

El dijous 17 de juliol es va inaugurar l’exposició HiperCatalunya: territoris de recerca que va estar instal·lada al vestíbul del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) fins el 23 d’octubre. Els comissaris de la mostra van ser els arquitectes Manuel Gausa, Vicente Guallart i Willy Muller. El projecte el dirigia l’associació civil Metàpolis a través de l’INSTITUT D’ARQUITECTURA AVANÇADA DE CATALUNYA (IAAC) i el Metàpolis Research Program. De la producció, en va ser responsable l’Institut Català del Sòl (INCASOL) de la Generalitat de Catalunya dins el Pla CAT21. Al projecte hi van participar diversos equips d’arquitectes com ara Iñaki Ábalos & Juan Herreros, Actar Arquitectura, ADP arquitectes associats, Eduardo Arroyo, Cloud 9, Roldán & Berengué, Federico Soriano, Vicente Guallart, Willy Muller, Duncan Lewis, FOA, MVRDV, Roche & DVS i West 8. També hi van col·laborar experts del món de l’economia, la biologia, l’antropologia i el dret. L’exposició presentava documents gràfics, textos, maquetes, animacions i infografies interactives.

L’exposició va ser presentada com un projecte d’anàlisi i prospecció del territori català per reconèixer les possibles interrelacions entre la realitat existent i la imaginable, impulsant allò que els responsables de l’exposició anomenaven «lògiques i interpretacions obertes». Els autors explicaven que la mostra partia d’una nova dimensió de la cultura contemporània que permetria afavorir nous espais per als nous modes de vida i noves estètiques per als nous escenaris.

En la presentació de l’exposició, els responsables van explicar que les noves condicions culturals, socials i econòmiques produïdes per les transformacions a escala local i global havien de generar, en entorns socioculturals avançats, una necessitat de reflexió i una capacitat d’anticipació sobre el desenvolupament futur dels territoris que ells anomenaven «escenaris». Van destacar la dimensió estratègica creixent dels sistemes territorials i els efectes territorials que havien de produir les noves realitats com els fluxes poblacionals, la instauració de la moneda única europea i el desenvolupament de futurs nodes de comunicació lligats a les tecnologies de la informació.

El projecte presentava cinc grans àmbits de reflexió i d’acció que volien anticipar i fer visibles les possibles claus per a un futur desenvolupament del territori. El primer àmbit s’anomenava «Fronteres i relacions» i feia referència a les escales on se situava el territori de Catalunya. L’espai temàtic següent es va anomenar «Geografies i logístiques», i proposava una lectura estructurada del territori a partir dels elements urbans i les xarxes. El tercer bloc, anomenat «Xarxes i sistemes», posava en relació les infaestructures i els recursos i el quart, anomenat «Creixements i reciclatges», parlava de créixer, «reinformar allò que existeix, (...) cap a una nova èpica sostenible». El darrer àmbit comprenia el lleure i el coneixement com a principals escenaris de la societat de futur que els autors formulaven.

El 17 de setembre es va realitzar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) una taula rodona sobre l’exposició en què van participar Oriol Bohigas, arquitecte, Salvador Rueda, ecòleg urbà, Francesc Muñoz, geògraf, i els comissaris de l’exposició Manuel Gausa, Vicente Guallart i Willy Muller que van sintetitzar i debatre les seves pro-postes. Oriol Bohigas els va felicitar per interessar l’administració autonòmica en l’urbanisme, però va fer notar que difícilment es podia fer prospectiva sense fer prèviament una anàlisi crítica de l’urbanisme dels darrers vint anys a Catalunya. Francesc Muñoz, tot i que va declarar que compartia els punts de partida, va trobar a faltar una diagnosi del territori. Salvador Rueda va afegir que no s’analitzava el fet que l’explotació desmesurada dels recursos és el que anomenem «creixement» i que aquest és el factor que està reduint la capacitat de reacció davant de les contingències del futur.

Més informació
www.hipercatalunya.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame