Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ RADIOFÒNICA RADIO LIBERTY. DESMANTELLAMENT (PALS)
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2005

La finalització de les emissions el 2001 suposa el debat sobre el futur de les instal·lacions de Radio Liberty. Durant el 2005 aquest continua plantejant-ne la possible conservació, atès que se senten algunes veus nostàlgiques i que es presenten propostes alternatives al desmantellament total de les instal·lacions. Les autoritats competents no comuniquen cap decisió definitiva a desgrat de l'opinió de l'Ajuntament, dels veïns de Pals i de les entitats ecologistes.


Articles posteriors 2006

L’any 1955 els responsables de l’American Committee for Liberation from Bolchevism (AMCOMLIB) van trobar a les platges de Pals el lloc idoni (deshabitat, vegetació baixa, pocs obstacles i orientació adequada) per fer una gran instal·lació radiofònica. Des de 1959 fins a 2001 va estar emetent ininterrompudament Radio Liberty, una cadena finançada per la CIA dels Estat Units per fer arribar les notícies del món occidental i la propaganda anticomunista a l’antiga URSS. L’estació radiofònica de Pals va acabar essent un referent més del paisatge, sovint vist com un impacte negatiu, no només per la seva lletjor sinó també com a símbol d’una ocupació nord-americana imposada.

Vint anys d'emissions de Ràdio Liberty des de la platja de Pals per a la URSS
Des de 1959 fins a 2001, aquest complex radiava en ona curta (longitud d'11 a 90 m, freqüència de 3,2 a 26,1 MHz) amb dotze torres metàl·liques d'entre 25 i 140 m d'alçada i una potència total instal·lada d'1.350.000 W per arribar a una distància de 3.000 km. Va estar emetent ininterrompudament programes en les vint-i-vuit llengües de l'URSS. Els terrenys, 33 ha de superfície, havien tingut totalment limitat l'accés al públic, fet que havia dut el paratge a esdevenir un dels de més alt valor ecològic de la costa catalana.

Desmantellament o conservació
El 7 de gener 2005 el diari La Vanguardia informava que el Ministeri de Medi Ambient, a instàncies del director general de Costes, José Fernández Pérez, s’havia compromès a retirar totes les instal·lacions durant el primer semestre de 2005. La notícia havia estat llargament esperada per l’Ajuntament i els veïns de Pals i també per diverses entitats conservacionistes, però la decisió depenia del Govern de l’Estat en tant que propietaris dels terrenys i de la infraestructura.

Per a altres sectors de la societat, però, aquelles instal·lacions eren representatives d’un moment històric molt singular. Aquest era el cas del rector de la Universitat de Girona (UdG), Joan Batlle Grabulosa, que creia que les instal·lacions eren un museu únic de la historia de les telecomunicacions, segons havia declarat al diari El Punt del 20 d’abril.

Per altra banda, Joan Solé Viñas, cap de Sistemes del Servei de Meteorologia de la Generalitat, informava al diari El Periódico de Catalunya del 22 de juny que amb el seu equip havia ideat un projecte per conservar una de les torres i posar-hi sensors de la futura xarxa catalana de mesura de CO2.

Diferència d'interessos entre administracions
El delegat del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) a Girona, Biel Jover Avellà, advertia, segons va declarar al Diari del Baix Empordà el 10 de maig, sobre la necessitat de distingir clarament si s’aplicava una política de parcs temàtics o si es volia protegir la biodiversitat, ja que, en aquest cas, calia imposar limitacions a l’activitat humana pel que feia a les dunes dels terrenys que Radio Liberty havia ocupat. En relació amb les propostes alternatives al desmantellament, Jover va manifestar que depenien de la viabilitat tècnica que tinguessin.

La regidora de Medi Ambient de Pals, Maria Antònia Prats Humbert, defensava preservar només una de les antenes com a recordatori de la base. Per altra banda, Francesc Francisco-Busquets Palahí, subdelegat de Medi Ambient del Govern estatal a Girona, era partidari de l’enderrocament total de la instal·lació, ja que veia difícil trobar una administració que n’assumís la conservació, perquè, segons ell, el conjunt de l’obra ja començava a representar un perill per l’avançat estat de deteriorament en què es trobava.

El sotsdirector general per a la Sostenibilitat de la Costa, del Ministeri de Medi Ambient, Miguel Velasco Cabeza, va dir, durant la visita que va fer a la nova xarxa d’itineraris dels Aiguamolls del Baix Empordà, el 29 de març, segons informava el diari Punt de l’endemà, que no veia cap problema al fet d’aprofitar alguna de les antenes, una proposta que el DMAH tot just havia fet arribar amb la intenció d‘instal·lar-hi captadors de CO2. Velasco va afegir, també, que calia parlar amb molt deteniment sobre l’impacte de les antenes, i considerar-ne alhora l’elevat cost de manteniment.

Entre els partits polítics també hi havia diferencies d’opinió. El grup Iniciativa-els Verds (ICV) optaven per desmantellar totalment les instal·lacions en favor de la preservació del paratge natural, seguint la línia del Fluvianàutic (PLA URBANÍSTIC DE FLUVIANÀUTIC ), del cap Ras (Llançà), de la Pineda d’en Gori (Palamós), de la cala del Pi (Platja d’Aro) o del cap de Planes (Montràs), segons informava el diari El Punt del 25 de febrer. Més endavant, el 16 de novembre van ser notícia les declaracions de Jordi Xuclà Costa, diputat per Girona de Convergència i Unió (CiU), també al diari El Punt, on acusava el conseller Salvador Milà, del DMAH, de retardar l’enderrocament de les instal·lacions i d’acceptar revisar-ne les propostes de conservació i/o reaprofitament.

El cost del desmantellament com a nucli de la polèmica
Bona part de la polèmica es fonamentava també en el cost del desmantellament, uns 3,7 MEUR en total: 1 MEUR per eliminar les antenes i 2,7, MEUR, en una segona fase, per eliminar o adequar els edificis que hi havia. L’Ajuntament de Pals hi tenia destinada una partida per al pressupost de 2006 de 709.000 euros.

A final d’any, el projecte que el Ministeri de Medi Ambient havia fet arribar a la Generalitat era una proposta de desmantellament que enderrocava les torres però en conservava els ancoratges. Tanmateix, restava pendent l’acord definitiu.

Més informació
www.radioliberty.org/introcat.html
www.rferl.org
www.torroellaestartit.com/voladura_torres_radio_liberty_pals.php
www.alcoberro.info/planes/eticaecol8.htm
en.wikipedia.org/wiki/Radio_Free_Europe
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada