Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ DE VAQUÈIRA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

Comencen les obres d’ampliació de l’estació d’esquí de Vaquèira cap a la vall d’Àneu. Grups ecologistes i excursionistes s’oposen des d’un bon principi a l’execució del projecte de l’empresa Baqueira-Beret, S. A.


L’ estació d’esquí de Vaquèira està situada a l’extrem més oriental de la Vall d’Aran, al Pirineu de Lleida. L’ empresa Baqueira-Beret S.A. explota des de l’any 1964 un dels dominis d'esquí més grans de la Península Ibèrica actualment amb gairebé 2.000 ha d’àrea per a esquiar, 93 km de recorregut de pistes, cinquanta-set pistes d’esquí, trenta remuntadors, cinc-cents tres canons de producció de neu artificial i 7 km d’esquí nòrdic. L’altitud de l’emplaçament va des dels 2.510 m (cota màxima) fins als 1.500 m (cota mínima), amb un desnivell de 1.010 m.

Els projectes d’ampliació
L’ any 1998 es va presentar el projecte d’ampliació de les pistes d’esquí de Vaquèira cap a la vall d’Àneu (Pallars Sobirà). Dins de la vall d’Àneu, la major part de les actuacions estaven previstes a la vall d’Àrreu. La vall d’Àrreu, amb una orientació est-oest, és un corredor biològic que connecta el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb els sectors nord del Massís de Beret i el Pirineu francès. La presentació del projecte, de gairebé 1.400 ha d’àrea d'esquí, més d’una desena de telecabines i pistes d’esquí amb una capacitat per a uns set mil esquiadors, estava precedida per actuacions anteriors. En primer lloc l’Ajuntament d’Alt Àneu va aprovar les normes subsidiàries de planejament, les quals permetien ocupar una part del sòl no urbanitzable de la zona i posar en pràctica esports d’hivern, amb la prèvia redacció d’un pla especial. Un any després, l’empresa Baqueira-Beret S.A. va realitzar una sol·licitud per redactar el Pla especial de desenvolupament cap a la Bonaigua/Muntanyó-Rialba i l’Ajuntament li va donar el suport necessari. El projecte va sortir a informació pública l’any 1999.

Durant aquest període hi va haver una forta pressió per part de grups ecologistes que defensaven l’espai i que van presentar centenars d’al·legacions. El juny del 2001 es va aconseguir la Declaració d’impacte ambiental desfavorable per part del Govern català.

En paral·lel es va crear la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret, que agrupava les principals associacions de grups excursionistes (Centre Excursionista de Lleida, Federació Excursionista de Catalunya i Unió Excursionista de Catalunya) i reconeguts grups ecologistes de Catalunya i de la resta de l’Estat (com Associació d’Entitats Ecologistes de Catalunya, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de la Natura, World Wildlife Foundation-Asociación para la Defensa de la Naturaleza).

A mitjan any 2001 es va presentar el segon projecte d’ampliació de l’estació. Inicialment el projecte preveia una nova àrea d'esquí de 1.370 ha que va acabar en unes 700 ha després de la pressió que van exercir els grups ecologistes. Finalment, el projecte d’ampliació de l’empresa Baqueira-Beret S.A. preveia un nou complex amb disset pistes d’esquí, deu remuntadors i una capacitat de més de cinc mil esquiadors. A la darreria d’any es va obtenir la Declaració d’impacte ambiental favorable, emesa pel Departament de Medi Ambient del Govern català. El 2002 es a aprovar el projecte.

La vall d’Àrreu està inclosa dins del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) de Catalunya del 1992, i a partir del 8 d’agost de 2003 va entrar a formar part del PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU. A més la vall era candidata a entrar a la Xarxa Natura 2000, que és la futura xarxa d’espais protegits de la Unió Europea. Més endavant, la Generalitat la va excloure de la Xarxa Natura 2000 per la incompatibilitat d’un espai protegit amb la pràctica de l’esquí.

Des d’un primer moment, diverses associacions ecologistes es van oposar al projecte. Temien que l’augment dels accessos i la freqüentació de visitants i esquiadors que comportaria l’ampliació de l’estació poguessin afectar la flora i la fauna de la zona (ós bru, gall fer, perdiu blanca, llúdriga…), que fins al moment es mantenia gairebé verge.

L’ octubre del 2002 la Plataforma Salvem la Vall d’Àrreu va convocar una caminada popular per rebutjar el projecte d’ampliació de l’estació d’esquí, que segons l'associació amenaçava una de les darreres valls verges dels Pirineus. La Plataforma per al Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret va presentar una alternativa diferent a les presentades per part de l’empresa Baqueira Beret S.A. Plantejaven l’aprofitament del corredor de la vall de la Bonaigua, que és per on passa bona part de les infraestructures (carretera i dues línies elèctriques, telecadires i remuntadors de Vaquèira), per connectar el Pallars Sobirà amb Vaquèira. Malgrat les protestes, el traçat del projecte no es va modificar.

També es va realitzar una consulta popular que va donar com a resultat el suport majoritari dels veïns dels diferents pobles de la vall al projecte. Els veïns veien en l’ampliació una oportunitat per donar una embranzida econòmica a la vall. Els alcaldes de la zona també n’estaven a favor, sempre que es tractés d’una ampliació respectuosa amb l’entorn.

A partir del 2003, el domini esquiable de l’estació d’esquí de Vaquèira es va ampliar cap a la zona de la Bonaigua (en direcció al Pallars Sobirà), amb tres telecabines i tres pistes noves, a més dels 5 km esquiables entre les cotes 1.500 i 2.510. També es preveia l’edificació d’un aparcament subterrani a la cota 1.500 de Vaquèira per a la temporada vinent. L’ execució total del projecte estava prevista que trigués entre quinze i vint anys.

Tanmateix el 2003 es va redactar un pla d’ordenació turística que comptava amb els Ajuntaments de la Guingueta d’Àneu, Espot i també amb organitzacions empresarials i socials, per crear empreses a Esterri d’Àneu i per preservar les valls ocupades en gran part pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i pel Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Més informació
http://www.baqueira.es
http://www.baqueiraberet.net
http://www.depana.org
http://www.ipcena.org
Nel·lo, Oriol (Ed.), 2003, Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame