Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ I URBANITZACIÓ DEL PORT DEL COMTE
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2005

El permís de la Generalitat a la proposta d'ampliació de l'Estació d'Esquí de Port del Comte i els detalls del seu projecte, que preveu construir 400 habitatges, creen una frontal oposició per part de grups ecologistes i de veïns. Els opositors acusen a l'empresa promotora i, a l'administració del govern com a còmplice, d'una operació merament especulativa ja que argumenten que les limitacions geogràfiques de l'enclavament no permetran explotar les noves inversions.

Articles posteriors 2007

Port del Comte se situa al nord de la comarca del Solsonès, al municipi de la Coma i la Pedra. És, per tant, l’estació d’esquí més propera a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest ha estat un dels seus principals atractius, que és destacat en la seva publicitat pels baixos costos de transport que comporta juntament amb els escassos embussaments per accedir-hi. Tanmateix, la baixa latitud de l’indret fan que la neu hi duri poc. Actualment l’estació compta amb 36 pistes operatives i un total de 40,7 quilòmetres esquiables. D’aquesta superfície, 12 quilòmetres estan innivats amb 129 canons de neu artificial.

Projecte d'ampliació de l'Estació d'Esquí de Port del Comte
El projecte d’ampliació de les pistes d’esquí consisteix en incorporar 86 hectàrees de domini esquiable distribuides en cinc noves pistes d’esquí, instal·lar nou remuntadors més, reobrir l’antic camp de golf i promoure habitatge. Les normes subsidiàries de la Coma i la Pedra, però exigeixen que el domini esquiable compti amb un mínim de 5.000 clients per a poder tirar endavant una urbanització de més de 400 habitatges. Per altra banda, el Cap del Servei Territorial d’Urbanisme de Lleida, Joan Blanch Ripoll, havia explicat que també mancava una sèrie d’informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el del risc d’allaus de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). Així ho expressava el diari Segre del primer de març on es feien públics els acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida del 27 de febrer de 2005.

Oposició dels ecologistes i dels veïns
L’entitat ecologista Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura (Ipcena) de Lleida i les plataformes en defensa de la Vall de Lord i del Solsonès van anunciar el 4 d’octubre, que presentarien un contenciós administratiu contra la resolució de la comissió territorial d’urbanisme que autoritzava l’ampliació de l’estació d’esquí de Port del Comte. Assegurava Joan Vázquez Mendieta, portaveu d’Ipcena, que es tractava d’una operació purament especulativa i recriminava a l’administració del govern creure’s els arguments de l’empresa promotora Guimaru SL per a justificar l’acció. Vázquez posava en dubte que es poguessin arribar als 5.000 esquiadors al dia, ja que afirmava que Port del Comte és l’estació d’esquí catalana amb menys neu i menys esquiadors i veia difícil l’abastament d’aigua que requeriria l’ampliació.

Per la seva banda, el portaveu de la Plataforma de Defensa de la Vall de Lord, Josep Pinto, havia assegurat que el projecte era totalment insostenible i inviable. Els detractors doncs iniciaven, després de conèixer el permís de la Generalitat, una sèrie d’actes de protesta druant la primera setmana d’octubre a Sant Llorenç de Morunys. Text del paràgraf...

Molts fronts oberts pel futur de l'esquí català
S’anunciava al diari Segre del 16 de novembre que s’aprofitaria aquell hivern per a posar a prova les noves instal·lacions del camp de golf de Port del Comte, que havia de ser un dels més alts d’Europa (1.840 metres d’alçada) i que s’havia de reobrir per la setmana santa de la primavera següent. Aquestes instal·lacions havien estat construïdes dotze anys abans però no havien pràcticament estat posades en funcionament.

Tota la maquinària es posava a punt a la tardor segons informava el diari Avui del 11 de novembre, anunciant les bones perspectives d’ocupació del sector i també meteorològiques. L’allau de contractació de personal, la maquinària treballant les 24 hores era el principal motor de la indústria de la neu, “la Seat del Pirineu” declarava Isidre Gavín Valls, president de la Diputació de Lleida al diari Avui del 11 de novembre. Tanmateix, contrastava la mateixa notícia, existien dos obstacles importants en l’anomenat turisme blanc, un de caràcter financer i l’altre de caràcter medioambiental. Les estacions catalanes són majoritàriament petites, tant empresarialment com en termes del seu domini esquiable, i la major part tenen crèdits amb l’Institut Català de Finances (ICF) que no poden ser sufragats a partir de la venda de forfaits. La competència d’Aragó, Catalunya del Nord i Andorra també és molt important i la protecció ambiental limita la capacitat de creixement d’aquestes estacions, sobretot la construcció d’urbanitzacions de segones residències al seu voltant, com per exemple l’ESTACIÓ D’ESQUÍ I URBANITZACIÓ DE BAQUEIRA-BERET, ESTACIÓ D’ESQUÍ I URBANITZACIÓ DE BOÍ-TAÜLL, ESTACIÓ D’ESQUÍ I URBANITZACIÓ DERA TUCA, ESTACIÓ D’ESQUÍ D’ESPOT, LLESSUÍ I PORT AINÉ (PALLARS SOBIRÀ), ESTACIÓ D’ESQUÍ I URBANITZACIONS DE LA VALL FOSCA.

Els encara pendents d’aprovació Pla Director de l’Esquí i el Pla Territorial de l’Alt Pirineu havien de regular i donar llum a les perspectives de creixement del sector. S’havia fet saber però que els propòsits del nou govern de la Generalitat eren els d’ampliar l’oferta turística de les estacions obrint tot l’any i no dependre del sector immobiliari, prioritzant la construcció d’hotels.

A finals d’any declarava Víctor Orrit Ambrosio que el govern tampoc volia ser empresari de la neu i per aquest motiu es pretenia l’entrada de nous socis i la participació d’entitats locals, no descartant que la Molina i Vall de Núria, fins ara propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) poguessin seguir el mateix camí.

El delegat del govern a Lleida Jaume Gilabert Torruella explicava que era obligació de la Generalitat vetllar pels diners públics però que això no volia dir intervenir directament en el sector que havia de ser ja prou fort i viable per ell mateix.

Més informació
www.democraciaweb.org/cartes/carta293.htm
www.racocatala.cat/article.php?id=9088&llindar=1&mode=2&idmsg=36580
www.elsolsones.net/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=120&highlight
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada