Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ I URBANITZACIÓ DE PORT DEL COMTE

Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

Després que el juny de 2005 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida aprovés definitivament el Pla especial per a ampliar i modernitzar l’estació de Port del Comte, i el Pla parcial per a desenvolupar una zona residencial amb 400 habitatges, l’entitat ecologista Ipcena, juntament amb les plataformes per la defensa de la vall de Lord i per la defensa del Solsonès, presenten l’octubre de 2006 un recurs contra aquests dos projectes. Malgrat això, els tràmits avancen i el desembre de 2007 l’Ajuntament de la Coma i la Pedra aprova inicialment el projecte de reparcel•lació i urbanització de la nova zona residencial.

Antecedents 2005

L’estació d’esquí de Port del Comte està situada al nord del Solsonès, al municipi de la Coma i la Pedra. El complex disposa de 36 pistes, 40,7 quilòmetres esquiables i 15 remuntadors. Any rere any l’estació anava augmentant la superfície innivada artificialment i la temporada 2007-2008 ja disposava de 215 canons de neu i 16 pistes amb neu artificial (17,5 km). L’estació té un caràcter familiar i és una de les més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El Pla especial d’ampliació de l’estació

El juny de 2005 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar definitivament el Pla especial de l’estació hivernal de Port del Comte, promogut per Guimaru SL, l’empresa propietària del complex. Aquest pla, previst a les normes subsidiàries del municipi (1996), pretenia resoldre diversos problemes de l’estació, especialment la poca estabilitat de la neu i els dèficits d’equipaments (aparcaments, remuntadors) i de serveis.

En concret, el Pla proposava la construcció de set telecadires (cinc dels quals comportarien noves pistes) i tres nous punts d’accés per als esquiadors, noves instal•lacions per a la fabricació de neu artificial (canons, basses d’emmagatzematge d’aigua, estacions de bombeig, etc.), dotze edificis de serveis i quatre nous aparcaments. El desenvolupament d’aquestes actuacions es preveia en tres etapes que durarien uns 1deu anys. El Pla incorporava un camp de golf de nou forats construït anys enrere i que havia entrat en desús. El mateix estiu de 2005 el camp es va posar al dia i es va reobrir sense que calgués construir cap nova edificació.

El Pla especial incorporava les esmenes que la CTUL havia acordat el febrer de 2005 relacionades amb sengles informes de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i la introducció d’una previsió per tal que els remuntadors donessin servei a un mínim de 5.000 esquiadors simultàniament.

Una nova zona residencial

El juny de 2005 la CTUL va aprovar també de manera definitiva el Pla parcial del Sector EH1 (anomenat per les normes subsidiàries “Estació Hivernal del Centre d’Interès Turístic Port del Comte”), el qual preveia construir un màxim de 405 habitatges a la zona del prat Berlà, en una àrea delimitada per la carretera de la Coma i la d’accés al camp de golf. El sostre màxim previst era de 47.250 m2 distribuït en zona residencial (75%), serveis i comerços (15%) i hotels (20%).

Aquest Pla parcial pretenia impulsar el desenvolupament socioeconòmic del municipi i, segons l’informe ambiental que l’acompanyava, era compatible amb el medi ja que la nova zona urbanitzada estaria adjacent a altres nuclis urbans existents, no afectaria espais naturals protegits ni corredors biològics, i s’integraria en l’entorn. D’altra banda, les zones inundables dels dos barrancs que creuaven la zona s’havien inclòs en àmbits de protecció del Pla parcial.

Oposició ecologista

L’entitat ecologista Ipcena (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura) i les plataformes per la defensa de la vall de Lord i per la defensa del Solsonès van canalitzar l’oposició a l’ampliació de l’estació i a la construcció de la nova zona residencial. L’octubre de 2006 Ipcena, conjuntament amb les dues plataformes, van presentar un recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del Pla parcial i del Pla especial.

Segons aquestes entitats, els dos projectes comportaven la destrucció d’espais naturals de gran valor (boscos de pi negre on hi viu el gall fer, una espècie protegida i amenaçada) i només responien a una iniciativa d’especulació urbanística. Joan Vázquez, secretari d’Ipcena, va destacar que l’únic interès de l’ampliació de l’estació eren les places hoteleres i els més de 400 apartaments i va afegir que la inversió seria un fracàs per la decadència que estava patint el sector de l’esquí i pels efectes del canvi climàtic. En aquest últim sentit, Vázquez va advertir que Port del Comte seria la primera estació catalana que es quedaria sense neu per l’escalfament global, atesa la seva orientació i ubicació.

Per la seva part, Gerard Torrent, portaveu de la Plataforma per la Defensa del Solsonès, es va mostrar preocupat pel model turístic de masses que s’impulsava al Solsonès i va apostar per un model centrat en el turisme de natura. Josep Pintó, portaveu de la Plataforma per la Defensa de la Vall de Lord i propietari d’un hotel, va alertar que la construcció abusiva d’habitatges destruiria les essències i l’atractiu del poble.

Port del Comte i el Pla director de les estacions d’esquí
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar el juny de 2006 el PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS DE MUNTANYA 2006-2011. Segons aquest Pla, la situació geogràfica de Port del Comte i l'orientació de gran part de les seves pistes impedien garantir de manera continuada una qualitat d'innivació mínima per a la pràctica de l'esquí. En aquest sentit, les propostes de futur, en la línia del Pla especial aprovat el juny de 2005, anaven orientades a millorar la qualitat de la neu i l'oferta d'esquí, a partir de la reordenació i renovació de les infraestructures existents. Així mateix, el Pla apostava per condicionar i renovar les àrees d’aparcament i serveis i descartava l’àrea de la Font de la Roca com a futur domini esquiable.

Més passos per construir la nova zona residencial
A final de desembre de 2007, l’Ajuntament de la Coma i la Pedra va aprovar inicialment el projecte de reparcel•lació i urbanització de la nova zona residencial. El document, que va sortir a exposició pública, era la concreció del pla parcial aprovat el juny de 2005. S’hi preveien construir 38 xalets i 367 apartaments distribuïts en diversos blocs (d’entre 14 a 24 habitatges).

Segons va assenyalar l’alcalde del municipi, Marc Escarré (Convergència i Unió ―CiU―), la tipologia d'urbanització pretenia minimitzar al màxim l'impacte sobre l'entorn. Escarré va destacar també que el projecte es desenvoluparia progressivament seguint un pla d'etapes que evités un creixement sobtat i immotivat. La finalitat última era, segons l'alcalde, donar feina al llarg dels anys i ajudar a estabilitzar el municipi.

En acabar el 2007, restava per resoldre el recurs interposat per Ipcena i les plataformes per la defensa de la vall de Lord i del Solsonès. Les previsions eren que la urbanització comencés a construir-se durant el 2008.

Més informació
ptop.gencat.net/rpucportal
www.racocatala.cat/noticia/presentacio-plataforma-salvem-vall-lord
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Solsonès