Dijous 12 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ I URBANITZACIÓ DE BOÍ-TAÜLL
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

La immobiliària Nozar SA fa les primeres obres de millora en el recent adquirit complex Boí-Taüll Resort, i comença a estudiar el creixement del domini esquiable de l'estació d'esquí, i també l'ampliació dels serveis hotelers existents. Es plantegen dos àmbits de creixement de l'estació: cap al Parc Nacional d'Aigüestortes o cap al poble de Durro, però no es concreta finalment l'opció definitiva, a l'espera de l'aprovació del Pla director de l'esquí. Una altra qüestió que resta pendent és la construcció d'un camp de golf al fons de la vall.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2008

Al cor de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) se situa el complex Boí-Taüll Resort, format per l’estació d’esquí de Boí-Taüll (550 ha de domini esquiable amb 43 km de pistes) i un conjunt residencial i hoteler amb unes mil dues-centes places d’allotjament al Pla de l’Ermita, a 1.600 m d’alçada. El grup immobiliari Nozar SA va comprar l’agost de 2004 a Agrupació Mútua i Bankpime el 80% de les accions del complex, operació que va ser ben rebuda per l’Ajuntament de la Vall de Boí.

L’aposta de Nozar se centrava en un turisme de qualitat i sostenible i en la idea d’obrir tots els dies de l’any, no només durant la temporada d’esquí, per aprofitar així els atractius naturals i culturals de la zona. Luís Nozaleda, president de Nozar, va anunciar el mes de febrer que la seva proposta era de llarg termini, i va afegir que prioritzava la construcció d’hotels i d’apartaments amb serveis, per damunt de les segones residències. Durant l’any 2005 Nozar va dur a terme una primera inversió de 6 MEUR per millorar l’estació d’esquí, la meitat de la qual per construir un nou telecadira. També es van fer millores en els edificis de les instal·lacions de l’estació d’esquí i dels hotels del complex. A més d’aquestes millores, Nozar va preparar les seves propostes de creixement futur, tant en domini esquiable com en superfície construïda, que preveien una inversió de 250 MEUR.

Segons el conseller delegat de Boí-Taüll, Jordi Sabaté, el creixement en superfície era imprescindible per fer competitiu el complex, i calia arribar a les 1.000 ha esquiables i al centenar de quilòmetres de pistes, és a dir, doblar el domini esquiable existent.

Nozar va encarregar, poc després de l’adquisició del complex, a un equip liderat per l’enginyer de camins Ramon Ganyet, l’estudi d’ampliació de l’estació. Els primers resultats indicaven dos grans àmbits d’ampliació: cap a l’oest en direcció a la zona de Durro o cap al nord-est en direcció a la zona de Moror i la vall de Rus. Qualsevol d’ambdues opcions satisfarien les necessitats de creixement expressades per Jordi Sabaté, malgrat que veia amb més bons ulls la de Moror, ja que els terrenys són propietat de l’estació i ja estan previstos als plans urbanístics vigents com a zona esquiable. En canvi, des del poble veí de Durro es va valorar molt po- sitivament l’opció que l’estació creixés vers el llogaret, perquè això alimentava l’expectativa d’inversions al nucli. En qualsevol cas, Nozar va descartar explícitament la possibilitat de connectar-se amb l’estació veïna en construcció de VALL FOSCA - Interllacs.

El Patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va advertir a començament de novembre que l’ampliació vers la vall de Rus afectaria directament la zona perifèrica de protecció del Parc, que a més està inclosa a la XARXA NATURA 2000. Altres estacions com BAQUEIRA-BERET o ESPOT ja havien proposat ampliacions del seu domini esquiable a la zona perifèrica de protecció i el Govern de la Generalitat de Catalunya les havia desestimades.

Amb tot, Jordi Sabaté va insistir que l’ampliació es trobava en estat embrionari i que la decisió final es prendria amb la participació de les autoritats locals i els veïns de la vall. A més, qualsevol operació hauria d’esperar l’aprovació del Pla director de l’esquí per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).

Paral·lelament a l’increment del domini esquiable, caldria augmentar les places d’allotjament en unes mil cinc-centes noves habitacions, en hotels de quatre i cinc estrelles. El complex del Pla de l’Ermita té un sòl edificat de 60.000 m2, i el pla urbanístic de la vall en limita el creixement fins als 92.000 m2. A final de 2005 encara no s’havia detallat com es desenvoluparien les noves edificacions en els 32.000 m2 restants.

Al llarg de 2005 també es va parlar d’instal·lar un camp de golf en uns terrenys situats entre Barruera i Erill, al fons de la Vall de Boí, sense que s’arribés a concretar res. En relació amb aquest i altres camps projectats al Pirineu de Lleida, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que des del Govern es vetllaria per tal que els nous camps de golf no servissin per crear nous sòls urbanitzables.

Més informació
www.boitaullresort.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada