Dijous 27 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ I URBANITZACIÓ DE BAQUEIRA-BERET
ESTACIÓ D'ESQUÍ I URBANITZACIÓ DE BAQUEIRA-BERET Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2005

La construcció del complex hoteler i residencial Baqueira 1.500 avança. A final d'any s'inaugura un telecabina que ha de comunicar el complex amb la cota 1.800 de Baqueira-Beret, si bé una denúncia dels veïns afectats obliga a canviar provisionalment el punt de sortida del remuntador. D'altra banda, i a instàncies de la Comissió Europea, el Departament de Medi Ambient i Habitatge decideix incloure la totalitat de la vall d'Àrreu en la proposta d'espais de la Xarxa Natura 2000. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, assegura que, malgrat això, l'expansió de les pistes es durà a terme perquè el Pla especial que ho preveia estava aprovat des del 2002. En aquest context, ressorgeix la proposta de fer créixer Baqueira-Beret cap a l'interior de la vall d'Aran.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006, 2009, 2015

L’estiu de 2004 havien començat les obres de construcció de Baqueira 1.500, un gran complex hoteler i residencial que l’empresa Neu 1.500 SL estava promovent a la vall de Ruda, al municipi de Naut Aran (Vall d’Aran). Aquesta pleta residencial havia de tenir cinc-cents apartaments, quaranta-sis cases unifamiliars i tres hotels.

Avança la urbanització Baqueira 1.500 i s'inaugura la telecabina que enllaçarà el complex residencial amb la cota 1.800
Al llarg de l’any, es van anar coneixent nous detalls de la urbanització. Els tres hotels de luxe previstos, un de cinc estrelles i dos de quatre, tindrien una capacitat conjunta de quatre-centes habitacions dobles. Dels cinc-cents apartaments, a començament d’any s’havien venut els dos-cents sis de la primera fase, que es preveia que estigués finalitzada per a la temporada de neu 2006-2007.

El nou aparcament subterrani amb tres plantes i una capacitat per a mil cinc-cents vehicles era un altre dels principals equipaments del nou complex amb què l’estació d’esquí esperava resoldre els col·lapses de trànsit que es produïen en dies de màxima afluència d’esquiadors. Segons l’empresa promotora, la instal·lació entraria en funcionament l’any 2006.

Per comunicar la nova urbanització amb la cota 1.800 de l’estació d’esquí, estava prevista la construcció d’un nou remuntador. A principi de gener, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va rebutjar el projecte per considerar que l’Ajuntament de Naut Aran l’havia de tramitar com un pla especial. Aquest remuntador es preveia, inicialment, com un telecadira de quatre places per cadira, tot i que no es descartava un telecabina. Després d’obtenir els permisos pertinents, les obres del nou remuntador van començar el mes de juny.

En acabar l’any es va inaugurar el nou remuntador, que finalment era un telecabina amb setanta-vuit cabines de nou places cadascuna, una capacitat per traslladar tres mil persones cada hora, i un recorregut de poc més d’1 km. A diferència del que estava previst, el punt d’inici del remuntador no es va situar al costat d’on s’estava construint l’aparcament subterrani, sinó a tocar del telecadira anomenat Bosque, on hi ha el pàrquing petit i les oficines de l’estació, a la cota 1.500.

L’empresa va modificar el punt de sortida del telecabina a última hora, perquè un jutge va suspendre de forma cautelar (a l’espera d’una sentència) el tram del remuntador que havia de comunicar el complex residencial Baqueira 1.500 amb el pàrquing petit de l’estació. Els propietaris d’uns apartaments situats al nucli de Baqueira i molt propers del lloc per on havia de passar el remuntador van presentar una demanda al·legant que les noves cabines els restarien intimitat. Els responsables de l’estació preveien resoldre el problema de cara a la temporada 2006-2007.

Durant la presentació de la nova temporada, es van donar a conèixer les millores que la Direcció General de Carreteres havia dut a terme en els accessos a l’estació: instal·lació de barreres per aturar allaus en els accessos al pla de Beret i al port de la Bonaigua, i millores a la carretera C-28 que connecta Vielha amb l’estació de Baqueira

Es reobre la polèmica sobre l'ampliació de Baqueira Beret cap a la vall d'Àrreu
L’any 2001 la Generalitat de Catalunya va excloure 335 ha de la vall d’Àrreu de la proposta d’espais a incloure a la XARXA NATURA 2000, fet que va permetre l’aprovació, l’any 2002, del Pla especial per a l’ampliació de Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà. Dos anys després es va inaugurar la primera fase de l’ampliació, corresponent al sector de la Peülla, on es van construir cinc pistes i dos telecadires. Els vuit remuntadors previstos a la part alta de la vall d’Àrreu van quedar pendents d’execució.

A començament de 2005, el grup ecologista IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural) va lliurar a la Comissió Europea (CE) dos estudis per sol·licitar la inclusió de tota la vall d’Àrreu a la Xarxa Natura 2000. El primer estudi, elaborat pel catedràtic de zoologia Francisco Purroy, destacava que els ossos bruns necessiten un mínim de 10.000 ha lliures de presència humana al Pallars Sobirà i a la Vall d’Aran per assegurar-ne la supervivència. L’altre estudi, dirigit Ramon Maria Masalles, cap del grup de recerca de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona, concloïa que els Clots de la Rialba, situats al bell mig de la vall d’Àrreu, són molt singulars perquè en pocs llocs es troben torberes altes actives i alcalines que ocupin tant espai.

A mitjan febrer el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que incloïa nous sectors de la vall d’Àrreu. L’ampliació proposada, anomenada Alt Pallars-Sorpe, tenia una superfície de 1.286 ha i incorporava parcialment el sector central i inferior de la vall d’Àrreu. L’espai Alt Pallars, que ja havia estat proposat anteriorment, incloïa la part mitjana i baixa de la vall d’Àrreu, però n’excloïa la part superior, on es preveia l’ampliació de Baqueira-Beret.

A començament de juliol, la Generalitat de Catalunya va rebre a través del Ministeri d’Assumptes Exteriors una carta d’emplaçament de la CE en relació amb el procediment d’infracció que l’autoritat europea havia obert l’any 2002 per la descatalogació de la vall d’Àrreu com a espai de la Xarxa Natura 2000. Segons la carta, la indefensió d’aquest paratge no havia tingut en compte consideracions científiques, mentre que el projecte d’ampliació de les pistes de Baqueira-Beret vulnerava les directives europees d’impacte ambiental, d’hàbitats i d’aus. L’avaluació d’impacte ambiental del projecte, deia l’escrit de la CE, no havia estat completa perquè no s’havien tingut en compte tots els valors naturals existents, i la destrucció d’una zona de reproducció i descans de l’ós bru podia vulnerar la directiva hàbitats. Per tot plegat, la CE demanava a l’Estat espanyol que donés resposta al seu requeriment en un termini de dos mesos.

A mitjan novembre, es va donar a conèixer la resposta que el DMAH, a través del govern de l’estat, havia donat a final de setembre al requeriment de la CE. La totalitat de la vall d’Àrreu tornaria a ser inclosa a la Xarxa Natura 2000. Segons Ramon Luque, director general de Medi Natural del DMAH, la nova figura de protecció podria impedir construir-hi pistes d’esquí. Amb aquesta decisió, la Generalitat de Catalunya intentava eludir la possible sanció de la Unió Europea per violació de tres directives comunitàries.

La resposta a la decisió del DMAH no va trigar a arribar. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va afirmar que el pla especial urbanístic sobre l’ampliació de Baqueira-Beret ja estava aprovat definitivament i que per tant l’expansió de les pistes tiraria endavant en benefici de la seguretat jurídica. Nadal va matisar, però, que futures ampliacions de l’estació sí que es veurien condicionades pels límits de la Xarxa Natura 2000 i per l’aplicació del Pla director de l’esquí que estava elaborant el seu departament. Uns dies després, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va manifestar- se en la mateixa línia.

Joaquim Llena, alcalde d’Alt Àneu i diputat del PSC, va afirmar que la decisió del DMAH, si fos certa, seria un autèntic disbarat. Llena va recordar que la proposta estava pendent d’aprovació per part del Govern i va afegir que les declaracions de Ramon Luque provocaven malestar en un territori que estava a l’espera que s’executés un pla que havia costat més de deu anys de negociacions.

Ipcena i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret van manifestar, per la seva part, que la Unió Europea no permetria que s’executés el Pla especial per ampliar Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà. Els ecologistes van acusar Nadal de defensar els interessos socialistes per sobre dels de la població, ja que l’alcalde d’Alt Àneu era el cap del PSC a Lleida. Els ecologistes van demanar a l’executiu català que fos responsable i acatés el que deia la Unió Europea.

El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va criticar els grups ecologistes que estaven en contra del desenvolupament de les estacions d’esquí, una activitat que va qualificar com “la gran indústria neta del país des del punt de vista ambiental”. Gavín es va mostrar partidari de l’ampliació dels dominis esquiables, ja que es tractava d’un factor de competitivitat i va instar el Govern a ajudar el sector en tot allò que estigués al seu abast.

En començar desembre, el conseller Nadal va reafirmar la seva posició i va confirmar que la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que estava tramitant el DMAH no inclouria l’àmbit del pla especial urbanístic ja aprovat per dur a terme l’ampliació de Baqueira-Beret. Per la seva part, Ramon Espadaler, diputat al Parlament per Convergència i Unió (CiU) i exconseller de Medi Ambient, va fer notar les contradiccions entre el DMAH i el conseller Nadal. Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de CiU, va demanar al president de la Generalitat que es pronunciés a favor d’un o altre departament.

L’entitat ecologista DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) va recalcar que la protecció de la vall d’Àrreu per part del DMAH obeïa a una decisió objectiva, justificada i exigida per la Unió Europea, la qual tenia el suport de la comunitat científica. A més, l’entitat recordava que incomplir el requeriment de la CE posava en risc els fons estructurals europeus.

Aureli Bisbe, director general de Baqueira-Beret S.A., va explicar que ningú no els havia informat de la decisió del DMAH i que tot plegat semblava una campanya contra el sector i contra Baqueira Beret. Bisbe va afegir que l’empresa faria el que legalment estigués permès i que si les normes canviaven i no podien fer res més, no farien res. L’empresa també va manifestar que a França hi havia espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 amb remuntadors a l’interior.

Es proposa l'ampliació de Baqueira Beret cap a l'interior de la Vall d'Aran
Un altre dels fronts de debat que es va obrir durant l’any va ser una possible ampliació de Baqueira-Beret cap al municipi de Vielha- Mijaran, és a dir, cap a l’interior de la vall d’Aran. A final d’agost, l’alcalde de Vielha, Joan Riu, va demanar, a través de les al·legacions al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, que es classifiqués el domini esquiable de Pincela i Barradós- Salient com a sòl no urbanitzable de protecció territorial, perquè així es permetria una hipotètica expansió de Baqueira-Beret cap a la zona del Mig i Baish Aran. De fet, aquesta possibilitat ja havia estat llargament reivindicada pel Conselh Generau d’Aran i altres poblacions de la vall. Segons alguns experts, aquesta ampliació duplicaria la superfície esquiable de l’estació.

A mitjan novembre, el conseller Nadal va apuntar que la solució més fàcil de creixement de l’estació era cap a l’interior de la Vall d’Aran, des de Bagergue (Naut Aran) fins a la vall de Barradós (Vielha). Aquesta decisió, però, quedava condicionada al Pla director de l’esquí. El diputat d’Unitat d’Aran al Parlament, Paco Boya, va destacar que aquesta alternativa de creixement era una possible solució als col·lapses de trànsit que cada any patia la carretera C-28, des de Vielha fins a Baqueira.

A final de novembre, DEPANA va criticar que el Pla director de l’esquí només s’estigués consensuant amb les empreses del sector, fet que podria provocar un model de creixement insostenible. Segons l’entitat ecologista, caldria veure quines limitacions posaria el Pla al creixement de l’estació cap a la vall d’Aran.

L’any acabava sense tancar la polèmica en relació amb l’expansió de Baqueira-Beret cap a la vall d’Àrreu i amb el Pla director de l’esquí pendent de presentació. En qualsevol cas, el conseller Nadal va afirmar que aquest Pla no limitaria el creixement previst de Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà.

Més informació
www.baqueira.es
www.baqueiraberet.net
www.baqueiraberet.net/catala/comunicats/2005.12.15_Àrreu.protegit.php
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati