Dijous 27 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D'ESQUÍ DE BAQUEIRA-BERET I PLANS URBANÍSTICS ALS ENTORNS
Estació d'esquí i urbanització de Baqueira-Beret Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2007

L’entitat ecologista IPCENA denuncia Baqueira-Beret per extreure aigua d’un llac per sobre de la quantitat autoritzada, extrem que l’estació nega rotundament. D’altra banda, la Comissió d’Urbanisme de Lleida deixa pendent d’aprovació, per segona vegada, una nova zona residencial prevista al nucli d’Isil i vinculada al creixement de l’estació cap al Pallars Sobirà. El risc d’inundabilitat de la zona on es preveuen els apartaments n’és el motiu. El conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, es veu envoltat per una polèmica associada a la reconversió en apartaments d’un hotel propietat de la seva família. Per últim, se signa un conveni per reobrir l’estació d’esquí de la Tuca.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2015

L’estació d’esquí de Baqueira-Beret està situada a l’extrem més oriental de la Vall d’Aran. En els últims anys havia iniciat diversos projectes d’ampliació, tant cap a la comarca del Pallars Sobirà com cap a l’interior de la Vall d’Aran. Així mateix, impulsava nous desenvolupaments urbanístics com el del complex residencial i hoteler Baqueira 1.500, a la vall de Ruda, que al 2007 seguia en construcció.

IPCENA denuncia Baqueira-Beret per extreure aigua d’un llac
A mitjan gener, l’entitat ecologista IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de la Natura) va denunciar l’estació d’esquí Baqueira-Beret davant la Fiscalia de Lleida per una suposada extracció abusiva d’aigua del llac Clot de l’Os. Segons IPCENA, la captació d’aigua, destinada a produir neu artificial, havia fet disminuir quatre metres el nivell del llac (un 80% de la seva capacitat) i havia deixat sec el barranc de Molins, cosa que posava en risc la supervivència d’algunes espècies animals i vegetals. Per això la denúncia demanava obrir una investigació penal per un presumpte delicte contra els recursos naturals.

D’altra banda, l’entitat ecologista denunciava que Baqueira-Beret estava extraient del llac més aigua de l’autoritzada, sense deixar el cabal ecològic obligatori. Per aquest motiu demanava a la Conferència Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) que revoqués la concessió que disposava l’estació.

Robert Buil, director comercial de l’estació aranesa, va negar les acusacions d’IPCENA i va senyalar que les denúncies responien a una campanya de descrèdit contra el sector de l’esquí. Buil va explicar que l’estació no utilitzava més aigua de la que tenia concedida legalment.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per la seva part, va dur a terme inspeccions a totes les estacions d'esquí dels Pirineus per controlar que les empreses complien les autoritzacions concedides. Aquesta actuació s’emmarcava en la situació de sequera que afectava els Pirineus i que obligava les estacions a fabricar neu artificial per poder mantenir-se obertes.

Les noves promocions de Sorpe i Isil avancen a ritmes desiguals
A més de la construcció de nous remuntadors i pistes a la vall d’Àrreu, el projecte d’ampliació de Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà comportava noves zones residencials als nuclis de Sorpe i d’Isil, tots dos dins el municipi de l’Alt Àneu.

Al setembre de 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va aprovar, pendent d’un darrer tràmit que es va resoldre a mitjan febrer de 2007, el pla parcial urbanístic destinat a construir 379 nous habitatges de segona residència a Sorpe, un nucli que comptava amb 45 veïns censats, tot i que n’hi vivien menys. Els promotors, dels quals el principal era Baqueira-Beret SA, preveien edificar els nous habitatges en un termini de dos anys. IPCENA i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret van demanar la paralització del projecte perquè consideraven que no estava garantit el subministrament d’aigua ni el sanejament de les aigües residuals.

En canvi, en la mateixa data, la Comissió va deixar pendent d’aprovar la construcció de 67 noves vivendes a Isil –on hi vivien 50 veïns– perquè en el projecte mancava un estudi d’inundabilitat; a més a més, el director general d’Urbanisme, Joan Llort, va instar l’empresa Baqueira Beret SA a no cobrir el barranc de Sarredo, tal com tenia previst.

A començament d’abril de 2007 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va tornar a deixar pendent d’aprovació la nova promoció d’Isil. En aquesta ocasió, la Comissió va demanar als promotors que aportessin la documentació necessària per demostrar que el pont sobre el barranc de Sarredo no s'obstruiria en cas que es produïssin avingudes d'aigua. Aquesta demanda era fruit d’un informe desfavorable al projecte de l’ACA segons el qual els terrenys on es projectaven els nous habitatges tenien risc de patir inundacions ja que estaven travessats pel barranc esmentat.

El conseller d’Agricultura, envoltat per una polèmica urbanística
A mitjan de març, Joaquim Llena (PSC), conseller d’Agricultura i alcalde durant onze anys de l’Alt Àneu, es va veure envoltat per una polèmica associada a la construcció de 48 apartaments al nucli de València d’Àneu, en uns terrenys propietat dels pares de Llena on abans hi havia un hotel que va tancar l’any 2001. L’estudi de detall del projecte el va realitzar l’empresa Invertrade Active, l’administrador de la qual també ho era de l’empresa Àneu Desarrollos Urbanos, que promovia les 379 vivendes a Sorpe.

La polèmica va sorgir per dos motius principals. D’una banda, perquè Llena, quan era alcalde de l’Alt Àneu, havia donat sempre tot el seu suport a l’ampliació de Baqueira-Beret cap al Pallars Sobirà, sense que se sabessin els seus possibles interessos particulars. D’altra banda, perquè, essent ja conseller d’Agricultura, havia mantingut el càrrec de regidor de l’Ajuntament de l’Alt Àneu, malgrat que la Llei 13/2005 del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat sembla apuntar –tot i que no queda del tot clar– que això no és possible.

Llena va comparèixer al Parlament de Catalunya per defensar la legalitat de la seva actuació, tot i que va acabar dimitint de regidor a petició del president de la Generalitat, José Montilla. Segons el conseller d’Agricultura, el projecte complia escrupolosament amb els requisits legals i el procediment urbanístic. A més, va afegir que el solar no s’havia requalificat i mantenia el volum d'edificabilitat i els usos previstos, que eren tant l’hoteler com el d'habitatge. Malgrat això, Convergència i Unió (CiU) va demanar la dimissió del conseller per la il•legalitat que comportava, segons CiU, els dos càrrecs polítics que mantenia Llena i la contradicció entre els projectes urbanístics promoguts a la comarca i les directrius propugnades per la Generalitat a través dels plans territorials. El Partit Popular de Catalunya (PPC) es va afegir a les crítiques al conseller.

La reobertura de l’estació d’esquí de la Tuca, més a prop
L’estació d’esquí de la Tuca, situada al municipi de Vielha e Mijaran, va estar oberta entre els anys 1974 i 1989. Els errors de gestió i de disseny no van permetre mai que fos rentable, malgrat que l’estació va pertànyer a diferents empreses. La inexistència d’un complex immobiliari associat a l’estació va contribuir també a fer créixer les pèrdues i els deutes dels gestors de l’estació.

A partir del 2004 diverses empreses es van començar a interessar per reobrir l’estació atretes per les compensacions urbanístiques que comportaria el projecte. Després de diverses negociacions, l'Ajuntament de Viella i la societat Tucarán Resort, del grup immobiliari Hoque, van signar un conveni de col•laboració a mitjan abril de 2007 per garantir la viabilitat tècnica, urbanística i econòmica del projecte de reobertura de l'estació d'esquí. A començament de juliol va ser l’Entitat Municipal Descentralitzada de Betren, propietària de les muntanyes on se situaria la nova estació, qui va signar un altre conveni amb l’empresa promotora per cedir-li el dret d’explotació del terrenys. A final d’agost, les juntes veïnals de Betren i d’Escunhau-Casarilh van donar també la seva conformitat al projecte.

Tucarán Resort ja portava temps analitzant les possibilitats del nou centre d'esquí, que tindria la seva base a 1.015 metres d'alçada, al poble de Betren, molt a prop de Viella. Des d’aquest poble sortiria un telecabina de 8 places fins a la zona intermèdia de l’estació, situada a 1.710 metres. La nova estació tindria un domini esquiable d’entre 30 i 40 quilòmetres i disposaria de 10 remuntadors per transportar unes 18.700 persones per hora.

El PLA DIRECTOR DE LES ESTACIONS DE MUNTANYA 2006-2011, aprovat el maig de 2006, considerava "interessant" la reobertura de La Tuca i n'ampliava el domini esquiable cap a l'oest i cap al nord. Tanmateix, posava tres condicions al nou projecte: garantir un nombre suficient d'aparcaments, transportar els esquiadors a peu de pistes a través d'un telecabina amb sortida als aparcaments, i prioritzar la construcció d'hotels enfront de les segones residències.

La inversió inicial prevista era de 45,5 milions d'euros, una quantitat que la societat garantiria amb un aval. Com a contrapartida, l’empresa esperava que l’Ajuntament ampliés la superfície residencial prevista a Betren per poder-hi construir 562 vivendes, diversos hotels i equipaments comercials. L'empresa calculava que les obres no començarien abans de dos anys per poder complir amb els requeriments ambientals.

Més informació
www.baqueiraberet.net
www.baqueira.es
www.hoque.es/docs/dossier_Informativo_tucaran.pdf
www.tucaran.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada