Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAIS NATURALS PROTEGITS. AVALUACIÓ
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

Es presenta a Girona l'avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya. L'avaluació, liderada per la Institució Catalana d'Història Natural, és la primera d'aquesta mena a l'Estat espanyol i ha comptat amb la participació d'unes 150 persones. Els resultats obtinguts per l'avaluació són irregulars, però insten a actuar per tal de millorar l'estat i la gestió dels espais naturals protegits de Catalunya.

El 16 de març va tenir lloc a la Universitat de Girona una jornada que portava per títol: "L' avaluació dels espais naturals protegits de Catalunya: balanç i perspectives 10 anys després de l'aprovació del PEIN". L' objectiu de la jornada era discutir el grau de desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) aprovat l'any 1994, i es va aprofitar per presentar la primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits (ENP) de Catalunya.

Un estudi de grans dimensions
El projecte d'avaluació del sistema d'ENP de Catalunya va ser liderat per la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) i el seu objectiu primordial era conèixer la incidència que havia tingut la protecció dels espais a partir d'una anàlisi detallada del seu estat i la seva gestió. L' execució del projecte va tenir lloc entre els mesos d'agost i desembre de 2002, amb la participació d'unes 150 persones, expertes i bones coneixedores dels espais que havien d'avaluar. Les fonts d'informació van ser molt diverses i es va comptar amb la col·laboració dels òrgans gestors dels espais protegits i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Mitjançant un sistema de 85 indicadors es van avaluar els 148 ENP de què constava el sistema d'ENP de Catalunya en data 31 de desembre de 2001. L' avaluació va prendre com a referència la metodologia de la Comissió Mundial d'Espais Protegits de la Unió Mundial per a la Natura (UICN) Era la primera vegada que s'apli-cava aquesta metodologia a tot un sistema d'espais protegits de la Unió Europea.

Els coordinadors del projecte, Josep Germain i Josep Maria Mallarach, van remarcar que també era la primera vegada que es duia a terme una avaluació d'aquestes característiques, no només a Catalunya, sinó també a l'Estat espanyol. L' elevat interès que va suscitar la jornada va obligar a limitar l'accés a la sala de graus de la Universitat de Girona, on tenia lloc la sessió, per manca d'espai. Les conclusions del projecte van ser presentades davant de més de 120 persones i amb la presència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà.

Les conclusions de l'estudi
Els canvis ocorreguts en els diferents ENP d'ençà que van ser declarats així eren molt heterogenis: si bé en alguns casos eren positius, en molts altres eren neutres i en altres negatius, fins i tot catastròfics. Tot i que la manca de mitjans era força generalitzada, no es va observar cap relació directa entre l'assoliment de bons resultats i l'abundor de mitjans.

Entre les diverses dades que va aportar l'avaluació, se'n va destacar el fet que la majoria dels ecosistemes dels ENP de Catalunya patien amenaces importants, davant les quals les figures legals de protecció dels espais es mostraven clarament insuficients. La gran majoria d'espais protegits de Catalunya es trobaven sota la figura d'espai inclòs en el PEIN, una figura que ofereix una protecció bàsica i poc estricta. Malgrat que més d'un 21% del territori català estava protegit sota alguna figura, més d'un 90% d'aquesta extensió només comptava amb la protecció bàsica menys restrictiva, la del PEIN.

Altres dades rellevants que emanaven de l'estudi eren que només un 18% dels ENP tenia un pla de gestió que determinava quines mesures de protecció del medi natural i el paisatge s'havien d'aplicar a l'espai, i que només un 24% dels espais disposaven d'un òrgan gestor que pogués aplicar aquestes o altres mesures. L' estudi considerava que la manca d'un òrgan gestor deixava l'espai en un estat d'indefensió davant les agressions externes. Finalment, l'avaluació considerava que el disseny de més de la meitat dels espais era inadequat. Així, per exemple, la delimitació d'alguns espais protegits obeïa a criteris més administratius (els límits d'un municipi) que no pas científics (els límits d'un hàbitat), la qual cosa implicava disfuncions en aquests espais protegits.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va afirmar en la cloenda de la jornada que coincidia plenament amb les conclusions de l'avaluació realitzada per la ICHN, i es va comprometre a redreçar la situació.

Més informació
www.iecat.net/ichn
Europarc-Espanya, 2002, Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estado español, Madrid, Fundación Fernando González Bernáldez.
Mallarach, Josep Maria; Vila, Josep; Varga, Diego (ed.), 2004, El PEIN deu anys després: balanç i perspectives, Girona, Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i Institució Catalana d'Història Natural.
Pintó, Josep; Vila, Josep (ed.), 1998, El PEIN, cinc anys després: balanç i perspectives, Girona, Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona i Institució Catalana d'Història Natural
Hockings, M.; Stolton, S.; Dudley, N., 2000, Evaluating effectiveness: a framework for assessing the management of protected areas, Gland, IUCN (Best practice protected area guidelines series, 6).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame