Divendres 19 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI OBERT, TORRE NEGRA
Maria Herrero i Manuela Tomàs

Actualitzat a 31/12/2003

Una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) permet la requalificació com a no urbanitzable dels terrenys de l’espai de Torre Negra, entre Sant Cugat del Vallés i el parc de Collserola, on la constructora Nuñez i Navarro tenia previst construir habitatges.


Articles posteriors 2007, 2008, 2010

Vint anys enrere, la constructora Núñez y Navarro va adquirir, amb l’objectiu de construir habitatges, 150 ha agroforestals situades entre el nucli urbà de Sant Cugat del Vallès i el parc de Collserola, a l’àrea anomenada Torre Negra que estava qualificada al PGM (Pla general metropolità, 1976) com a sòl urbanitzable no programat.

El 1994 es va fer públic un manifest per a la defensa de Torre Negra, i des del 1995 diversos col·lectius de ciutadans, tècnics, grups ecologistes i partits polítics van treballar plegats en la Comissió de Seguiment per protegir Torre Negra i demanar la conservació d’aquest àmbit agroforestal de 300 ha.

Durant aquests deu anys, la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra va realitzar contínues accions per a demanar la protecció de l’àmbit, va recollir deu mil signatures i va rebre l’adhesió de nombroses entitats i col·lectius. La plataforma va basar la campanya en accions de difusió, mobilitzacions i estudis que van posar de manifest la importància dels valors històrics, socials i paisatgístics de l’àmbit, i la seva situació estratègica a la vora del parc de Collserola.

El TSJC impedeix l’execució del projecte d’urbanització
L’ 1 de març de 2003, una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va denegar la petició formulada per la constructora Mont SA, propietat de Nuñez y Navarro, i quaranta-dos propietaris més de la zona, per a executar, amb caràcter provisional, la sentència anterior que els reconeixia el dret de tramitar el projecte urbanístic per transformar Torre Negra. La resolució judicial coincidia amb la voluntat de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès de protegir l’àrea i els donava temps per a tramitar la requalificació. L’ alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder (Convergència i Unió), va declarar que considerava que era «una molt bona notícia per a la ciutat», i, durant el mateix mes de març, l’Ajuntament de Sant Cugat va tramitar i aprovar la qualificació dels terrenys de Torre Negra com a no urbanitzables.

Les autoritats competents ratifiquen la requalificació dels terrenys. Queda pendent l’elaboració del pla especial de protecció de l’àmbit
El mes d’abril la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar el canvi de qualificació fet per l’Ajuntament de Sant Cugat i posteriorment ho va fer la Comissió Territorial d’Urbanisme de Catalunya. El més d’octubre ho va ratificar el Consell Executiu de la Generalitat.

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, va declarar que la responsabilitat de protegir l’espai de Torre Negra supera-va l’abast local i havia de ser compartida amb altres administracions argumentant que es trobava a la falda del parc i que la conservació generaria un benefici comú. També considerava necessari implicar altres administracions en la compra dels terrenys per evitar les possibles reclamacions econòmiques que en poguessin fer els propietaris per mitjà de recursos judicials.

Les entitats i plataformes implicades en la protecció de l’àmbit van mostrar la seva satisfacció per la requalificació, que van entendre com el fruit d’un esforç col·lectiu de ciutadans, entitats i partits i com un precedent per a altres casos. Van valorar positivament també el paper que havien fet els mitjans de comunicació en tot el procés.

La Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra va declarar el mes d’abril que per completar les demandes del manifest per a la defensa de Torre Negra quedava pendent l’elaboració d’un pla especial de protecció que definís la gestió d’aquest espai i també va considerar desitjable l’adquisició pública dels terrenys per facilitar-ne la gestió i evitar la interposició de recursos judicials. En un comunicat, l’entitat es va fer ressò de la resta de projectes, que en la seva opinió continuaven significant una amenaça per a la conservació del parc de Collserola, com ara la carretera de Cornisa, el TÚNEL D’HORTA, el túnel de Sant Medir, l’ampliació del CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA i l’ampliació de la carretera entre els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola que n’accentuaria l’aïllament i la fragmentació.

Polèmica entre l’Ajuntament i l’empresa constructora
La constructora Nuñez i Navarro i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès van protagonitzar, els darrers mesos de l’any, una agra confrontació pública. El grup constructor va interposar una demanda davant el TSJC perquè l’Ajuntament havia venut en subhasta pública, per 29,7 milions d’euros, terrenys de l’àrea de Can Matas que només podien ser destinats a habitatge social. L’ empresa constructora també denunciava que l’Ajuntament de Sant Cugat havia permès urbanitzar àmbits amb la mateixa qualificació que Torre Negra, com ara Can Solà i Costa del Golf. l’Ajuntament va informar que els terrenys venuts només suposaven el 21% del sòl edificable de l’àmbit, que els diners es destinarien a finançar inversió pública i equipaments i va declarar que aquesta demanda estava relacionada amb la impossibilitat d’edificar a Torre Negra.

Més informació
www.ub.edu/palaeo/catalan/recerca.htm
www.viaverda.org
www.adenc.org
Nel·lo, Oriol (Ed.), Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati