Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DEL GORG DE CREIXELL
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2004

Després de dinou anys de campanyes en defensa dels aiguamolls del Gorg de Creixell, realitzades per grups cívics i ecologistes, l'Ajuntament de Creixell suspèn llicències durant un any i anuncia la revisió del planejament. Durant l'any 2004 demana, també, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que estudiï el sector dins el Pla director del sistema costaner. Finalment, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ordena l'inici de la tramitació de l'expedient administratiu per a incloure el paratge del Gorg al Pla d'Espais d'Interès Natural.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005

El Gorg de Creixell és un espai d'aiguamolls d'unes 19 ha situat a la franja marítima del municipi de Creixell, entre Roda de Barà i el municipi de Torredembarra, a la comarca del Tarragonès. El Gorg de Creixell era, el 1956, la llacuna més gran entre el delta de l'Ebre i el del Llobregat. En els darrers anys aquest espai s'havia degradat, havia acollit un càmping i la llacuna s'havia anat omplint en ser utilitzada com a abocador de runa. Tanmateix, el paratge del Gorg és contigu a les zones humides i les dunes de la platja de Torredembarra incloses al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) el 1992.

L'any 1991 l'Ajuntament de Creixell va aprovar el Pla general d'urbanisme on es classificaven els terrenys on hi ha el Gorg del Creixell catalogat com a sòl urbanitzable. El 2003, en aquest àmbit hi havia tramitats dos plans parcials: el 2002 s'havia tramitat el Pla parcial de la Gavina, que preveia construir 254 habitatges a primera línia de mar, i l'any 2000 es va realitzar la tramitació del Pla parcial de la Marinada, que ja havia rebut l'aprovació definitiva i preveia construir 221 nous habitatges.

En els darrers dinou anys, abans i després de la tramitació d'aquests plans parcials, es van repetir les protestes de diferents entitats ecologistes de la zona, com el Grup per a la Conservació dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i l'Associació per a la Conservació del Medi Natural del Gorg de Creixell, per a la protecció de l'espai. Aquestes entitats van organitzar accions de protesta durant el 2003, alhora que realitzaven campanyes de restauració de l'àmbit encaminades a recuperar la llacuna plena de runa.

Finalment, el mes de maig de 2003, l'Ajuntament de Creixell va decretar la suspensió de les llicències i de la tramitació dels dos plans parcials amb l'anunci de revisió del Planejament general del municipi. Durant el 2004 s'havia de decidir el futur de l'espai del Gorg de Creixell, ja que l'anunci de la suspensió de llicències per part de l'Ajuntament acabava a final de març.

El Consell Comarcal del Tarragonès aprova una moció en què demana la protecció del Gorg
A principi de març tots els grups polítics del Consell Comarcal del Tarragonès van aprovar una moció en què demanaven a la Generalitat la protecció de l'espai i la seva desclassificació com a zona urbanitzable. Alhora van fer arribar la resolució a l'Ajuntament de Creixell i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) perquè adoptessin les mesures necessàries per a recuperar i preservar els terrenys de la zona afectada.

La plataforma ecologista Salvem el Gorg va sol·licitar al DPTOP junt amb l'Ajuntament de Creixell que el paratge del Gorg fos estudiat amb especial atenció en el nou marc que oferia el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER, impulsat per DPTOP, per a introduir-hi mesures de protecció. Alhora els membres de la plataforma van recórrer al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i a les direccions de Medi Natural i Planificació Territorial perquè també hi intervinguessin.

Les associacions ecologistes argumentaven que el paratge del Gorg formaria part del domini públic marítim terrestre, atès que seria una àrea inundable sotmesa als temporals, i per aquesta raó argumentaven que no caldria indemnitzar els promotors dels plans parcials aprovats. D'altra banda, a final d'abril, l'Associació el Gorg de Creixell va presentar al registre de l'Ajuntament més de tres mil firmes per a la preservació de la zona dels aiguamolls com a espai natural.

S'inicien els tràmits per a incloure el Gorg al PEIN
El 29 d'abril, el DMAH va publicar la resolució DMAH/1283/2004 on s'ordenava l'inici de la tramitació de l'expedient administratiu per a incloure al PEIN el paratge del Gorg de Creixell. El DMAH va considerar oportú l'obertura d'un procés d'anàlisi de les característiques del paratge, amb la voluntat de realitzar les accions necessàries per a garantir la protecció i la recuperació del Gorg. El conseller del DMAH, Salvador Milà, va ordenar de manera preventiva la suspensió cautelar dels projectes urbanístics que hi havia a la zona (els plans parcials de la Marinada i la Gavina). En paral·lel, DPTOP va aplicar preventivament el règim de sòl no urbanitzable a la zona per tal d'evitar que es degradés més l'espai.

El dia 3 de maig l'associació el Gorg de Creixell i el GEPEC van fer pública la seva satisfacció per la decisió d'iniciar els tràmits per a protegir la zona. Van declarar que després de dinou anys de campanyes i protestes, l'associació creia que ara els tocava "esperar i descansar".

A la fi de 2004 s'esperava la inclusió definitiva del paratge del Gorg de Creixell al PEIN i quedava pendent de resoldre si els promotors dels plans parcials aprovats a l'àmbit tindrien dret a percebre indemnitzacions o no.

Més informació
www.gepec.org
www.gencat.net
mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati