Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE PINYA DE ROSA (BLANES)
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

La plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa denuncia el retard en l'aplicació de la Llei 25/2003 de protecció del paratge Pinya de Rosa. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) presenta una proposta de delimitació de l'àrea que dobla la superfície protegida inicialment per la Llei. Finalment, el diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puig, anuncia que Pinya de Rosa es podrà acollir a la partida de 20 milions d'euros que l'Estat destinarà el 2006 a la compra d'espais oberts amenaçats per urbanitzacions.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2006, 2008

Pinya de Rosa és un espai obert de 55 ha i 1.000 m de costa situat al municipi de Blanes. Conté una àrea forestal típica del litoral mediterrani, un jardí botànic amb una de les col·leccions de cactus més importants del món i un mas anomenat Masia del Sol.

El 1995 l’Ajuntament de Blanes va aprovar el pla parcial que permetia d’urbanitzar la finca de Pinya de Rosa. El 2002 la promotora Nova Provet 2000 va fer una oferta als actuals propietaris per dur a terme un projecte que preveia la construcció d’uns trescents trenta habitatges, un hotel de luxe que havia d’ubicar-se a la masia i un centre comercial. Després d’una mobilització ciutadana intensa, impulsada per la plataforma Salvem Pinya de Rosa, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 25/2003, de 4 de juliol, que declara paratge natural d’interès nacional (PNIN) la finca Pinya de Rosa. La Llei preveia la creació d’un òrgan rector, integrat per l’Ajuntament de Blanes, la Generalitat i la plataforma Salvem Pinya de Rosa, per gestionar el paratge i fixava un termini màxim de divuit mesos per aprovar un pla rector d’ús, gestió i protecció.

El retard en el desenvolupament de la Llei de protecció de Pinya de Rosa
El mes de març de 2005, la plataforma Salvem Pinya de Rosa denunciava que, després de dos anys d’haver-se aprovat la Llei 25/2003, la Generalitat encara no n’havia desenvolupat el pla d’usos. A més, els ecologistes exigien la preservació completa del paratge i la creació d’un corredor biològic que baixés pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i l’unís amb els espais forestals de l’interior del municipi de Blanes. El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Blanes, Argemir González (EUiA), reconeixia que no hi havia cap novetat en la definició de l’àmbit de protecció de Pinya de Rosa i que les pretensions econòmiques dels propietaris estaven lluny del preu que el municipi estava disposat a pagar per comprar els terrenys de Pinya de Rosa.

A la Generalitat, les posicions eren divergents. Mentre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) apostava per permetre la construcció d’un hotel i una zona residencial a canvi que els propietaris cedissin un 80% dels terrenys, el delegat de Medi Ambient a Girona, Gabriel Jover, declarava que calia una proposta més ambiciosa que permetés salvar tot el paratge. Tanmateix, el conseller de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Salvador Milà, recordava que els propietaris ja havien cedit a l’Ajuntament una part dels terrenys de la finca per construir-hi l’Hospital Comarcal de la Selva i el CEAB i que, per tant, els pertocava una compensació pel fet que la finca deixés de ser urbanitzable.

Per la seva banda, el portaveu de la plataforma Salvem Pinya de Rosa, Joaquim Rutllant, replicava que la proposta d’urbanitzar una part de la finca contradiria la Llei 25/2003, que declarava PNIN els 500.000 m2 que ocupava el paratge, i negava que el pla parcial aprovat fos decisori en la mesura que, segons un informe jurídic, ja havia prescrit. Segons els ecologistes calia comprar els terrenys als propietaris, però no a preu de sòl urbanitzable perquè encara no s’havia patrimonialitzat l’espai previst dins del pla parcial.

A final d’abril, tots els grups municipals de Blanes consensuaven una moció, presentada per ERC, en la qual exigien a la Generalitat el compliment de la Llei de protecció, aprovada feia dos anys, amb els compromisos econòmics i la delimitació geogràfica consegüents.

El projecte de delimitació de l'àmbit de Pinya de Rosa
El mes de maig, després d’una reunió amb els representants de la plataforma Salvem Pinya de Rosa, el delegat de Medi Ambient de la Generalitat a Girona, Gabriel Jover, es comprometia a protegir tot el paratge i a tenir-ne acabada la delimitació en un termini màxim de dos mesos. Finalment, el 27 de juny, el director general de Medi Natural, Ramon Luque, i l’alcalde de Blanes, Josep Marigó (PSC), presentaven el projecte de delimitació del paratge Pinya de Rosa. La superfície protegida total era de 101,05 ha, i comprenia les 49,29 ha de la finca declarades PNIN i la creació d’un nou espai d’interès natural (PEIN) d’unes 50 ha que circumdava la finca. La nova delimitació era, per tant, més ambiciosa que la que recollia inicialment la Llei i incloïa la cala Treumal, l’ermita de Santa Cristina, a Lloret de Mar, i la zona que els ecologistes reclamaven com a corredor biològic.

ERC anuncia que Pinya de Rosa es podria acollir a la partida de l'Estat de 2006 per adquirir espais oberts amenaçats d'urbanització
El mes de novembre, el diputat al Congrés i regidor d’Urbanisme de Blanes, Joan Puig, feia públic que ERC havia acordat amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) presentar una esmena conjunta per incorporar una partida de 20 milions d’euros al pressupost de l’Estat de 2006 destinada a comprar i protegir espais oberts, bàsicament del litoral, amb fortes pressions d’urbanització. Segons Puig, el paratge de Pinya de Rosa partia amb avantatge en l’assignació d’aquests recursos perquè ja estava protegit per llei. Mentrestant, la diputada al Congrés del PSC, Montse Palma, reconeixia l’esmena pactada, però demanava prudència perquè hi havia una petició per adquirir l’àmbit del PLA URBANISTIC MUNTANYANS II (TORREDEMBARRA), i altres espais a les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i Andalusia.

Més informació
Pinya de Rosa. “Salvem Pinya de Rosa, petita història d’una reivindicació”. Blanda, núm. 6: 58-69. Blanes: Ajuntament de Blanes, 2003.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada