Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE LA TORRE NEGRA (SANT CUGAT DEL VALLÈS)
EIN Torre Negra Mapa: Montse Ferrés
Helena Cruz
Actualitzat a 31/12/2007

L’Ajuntament de Sant Cugat i la constructora Núñez i Navarro tenen oberts diferents contenciosos administratius sobre la tramitació d’un programa d’actuació urbanística (PAU) a la finca de la Torre Negra. L’Ajuntament atura la proposta del PAU perquè la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona dictamina la proposta inviable perquè el sòl dels terrenys compresos a l’àmbit del PAU són qualificats com a sòl no urbanitzable al Pla general metropolità. A final d’any, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya insta l’Ajuntament a tramitar el PAU que la constructora va presentar el 1998 segons la legislació del moment.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2008, 2010

La finca de la Torre Negra és un espai agroforestal d’un alt valor ecològic, paisatgístic i natural situat entre el nucli urbà de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i el parc de Collserola. Està delimitat pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès a l’est, la carretera de la Rabassada a l’oest, el Parc de Collserola al sud i la carretera de Cerdanyola al nord.

El Pla general metropolità (PGM) de 1976 qualificava gran part de la finca com a sòl urbanitzable no programat. Deu anys més tard, la constructora Núñez i Navarro va adquirir 165 ha de la finca.

El 1994 alguns sectors de la ciutadania iniciaren una mobilització, constituïren la Plataforma Cívica per la Defensa de la Torre Negra i Rodalies per reclamar-ne la preservació integral i van redactar el manifest Defensem Torre Negra. L’any següent, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va iniciar un procés per a estudiar la preservació i gestió dels rodals de la Torre Negra i l’abril de 1998 el ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació del PGM per a preservar integralment el sector de la Torre Negra.

Tres mesos més tard, el 31 de juliol de 1998, l’empresa Mont SA -propietat de Núñez i Navarro- va presentar un programa d’actuació urbanística (PAU) per tal d’urbanitzar al sector i construir-hi 2.800 habitatges. L’Ajuntament va desestimar la proposta perquè era contradictòria amb l’aprovació inicial de la modificació del PGM que pretenia qualificar com a no urbanitzable la zona de Torre Negra. L’empresa Mont SA i va interposar un recurs contenciós administratiu. El 2002, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs interposat i va anul•lar l’acte municipal per vulnerar el dret al tràmit del particular. L’Ajuntament va presentar-hi un recurs de cassació.

L’any 2003, la Generalitat va aprovar definitivament la modificació puntual del PGM amb la requalificació de gran part de la finca com a sòl no urbanitzable i deixava una franja a definir en un futur pla especial, on es detallaria el pas del vial sud. La plataforma ciutadana va seguir manifestant la necessitat d’elaborar i aprovar un pla especial per tal de definir la gestió de l’espai i reclamava la necessitat que els terrenys fossin adquirits per les administracions públiques.

L’Ajuntament promou la protecció de la Torre Negra
Tres anys més tard, el juliol de 2006, es va aprovar inicialment el Pla especial de protecció i millora rural del parc rural de la Torre Negra, que n’especifica l’ús públic del parc, els propietaris i els seus drets, el sistema d’equipaments i la xarxa viària. Mentrestant, la Plataforma denunciava la construcció d’una nova escullera a la riera de Sant Cugat i la construcció d’un pitch-and-putt.

El mes de novembre, el ple municipal va acordar admetre la petició de Mont SA i procedir a tramitar el PAU presentat ja que és el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament va ser desestimat.

Al mateix temps, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) incloïa en la nova proposta de delimitació del PARC DE COLLSEROLA la finca de la Torre Negra i s’incloïa, a més, en la proposta de la XARXA NATURA 2000.

El mes de març de 2007, el ple municipal va acordar elevar la tramitació del PAU a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB), ja que amb l’aprovació l’any 2005 del Text refós de la LLEI D’URBANISME la figura urbanística del PAU ja no era existent a l’ordenament jurídic vigent. Així, l’Ajuntament consultava a la Generalitat a través de quina figura urbanística calia tramitar el projecte.

Al mateix temps, l’Ajuntament va encarregar al Grup d’Estudis Locals la redacció del Pla de gestió del patrimoni històric i cultural de la Torre Negra. El Pla recollia i classificava 34 elements pel seu valor arquitectònic, arqueològic i industrial. L’objectiu de Pla responia a la voluntat de l’Ajuntament de fer accessible i visitable per la ciutadania el patrimoni existent dins el Parc Rural de la Torre Negra. Amb aquest propòsit, l’Ajuntament volia impulsar el pacte de diferents convenis amb els propietaris dels elements per a organitzar les visites als edificis, així com dissenyar itineraris dins el parc. Entre altres, alguns dels elements que recollia el Pla eren el pi d’en Xandri (arbre bicentenari declarat d’interès comarcal que va patir l’intent de ser abatut el 1997), la bòbila Guàrdia, el forn de calç i la cova i la Masia de la Torre Negra. Un dels reptes del pla de gestió era aconseguir la declaració de la masia com a monument nacional.

El mes de setembre del mateix any, l’Ajuntament denegava l’aprovació del PAU perquè la CTUB considerava la proposta inviable ja que els terrenys compresos en l’àmbit del PAU eren classificats com a sòl no urbanitzable en el PGM.

El TSJC insta l’Ajuntament a tramitar el PAU

El mes de novembre, el TSJC instava l’Ajuntament a tornar a tramitar el PAU presentat pel promotor el 1998, seguint la legislació vigent en el moment de la presentació de la sol•licitud, i donava un termini de cinc dies a l’Ajuntament per a executar la seva decisió. El 3 de desembre, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va anul•lar la decisió presa per la CTUB d’informar desfavorablement sobre la tramitació del PAU en considerar-la inviable perquè els terrenys eren qualificats com a sòl no urbanitzable.

L’Ajuntament va incomplir el termini concedit pel TSJC i l’alcalde Lluís Recoder, de Convergència i Unió (CiU), va reiterar davant els mitjans de comunicació “el nostre compromís de continuar treballant conjuntament per a garantir la total preservació de la zona”.

Altres plans urbanístics a Sant Cugat
El mes de gener de 2007, el ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar provisionalment la modificació del PGM als àmbits de la Floresta, Valldoreix i Can Monmany (PLA URBANÍSTIC DE CAN BUSQUETS). Aquesta requalificació urbanística permetia regularitzar els habitatges que el PGM de 1976 va deixar fora d’ordenació en traslladar el sòl forestal que ocupen les cases a la finca de Can Monmany, adquirida per l’Ajuntament de Sant Cugat i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix.

D’altra banda, el mes de juny, el TSJC va anul•lar un projecte d’urbanització al centre de la Floresta perquè l’Ajuntament de Sant Cugat, quan el va aprovar el 2002, no havia fet prèviament un pla especial o un estudi de detall per a definir el sistema viari de la zona. El TSJC també obligava l’Ajuntament a tornar als veïns les contribucions especials fins que el consistori no aprovés els instruments de planejament sol•licitats.

Més informació
Busquets, J. i Cortina, A. (2003). “La Torre Negra. Planejament metropolità, paisatge i pressió immobiliària”, a Nel•lo, Oriol (ed.), Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Ed. Empúries, pàg. 433- 453.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada