Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D'INTERÈS NATURAL DE L'ESTANY D'IVARS
Marta Pallarès

Actualitzat a 31/12/2004

La compra per part de la Fundació Territori i Paisatge dels terrenys de l'antic estany d'Ivars, a la comarca del Pla d'Urgell, reforça la protecció de l'espai i permet al Consorci de l'Estany iniciar els treballs de recuperació de la zona humida. La intervenció es preveu que acabi l'any 2006 i que abraci un paratge de 165 ha d'alt valor natural.

Fins a l'any 1950 el llac d'aigua dolça de 135 ha situat enmig de la comarca del Pla d'Urgell, distribuït en un 60% entre els terrenys del municipi d'Ivars d'Urgell i en un 40% en els del municipi de Vila-sana, era conegut per l'abundància d'ocells aquàtics i per ser una àrea emblemàtica per a les estones de passeig i esbarjo de la gent de la zona. L' any 1951, les terres foren assecades i aprofitades per a l'explotació agrícola.

La iniciativa de recuperar aquesta zona humida d'interior com a àrea natural protegida va ser recollida al Llibre Blanc de la Gestió i la Natura dels Països Catalans, publicat el 1986. L' 11 d'octubre de 1995 el Departament de Medi Ambient aprovà el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l'estany d'Ivars, com a instrument per a ordenar i dur a terme el procés de recuperació de l'estany.

No va ser, però, fins a principi dels anys noranta, quan l'alcalde d'Ivars d'aquell moment, Ramon Maria Guiu (Convergència i Unió, CiU) , va reclamar al Departament de Medi Ambient un impuls ferm al projecte. L' any 2001 es va constituir el Consorci de l'Estany d'Ivars. El Consorci estava format pels departaments de Medi Ambient i el d'Agricultura Ramaderia i Pesca, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell, els Ajuntaments d'Ivars d'Urgell i Vila-sana i la Universitat de Lleida, tots ells amb representants al Consell General i a la Comissió Executiva. La seu del Consorci es va fixar al mateix Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Paral·lelament, el Consorci tindria una comissió d'usos i gestió integrada per representants de diferents agents socials i econòmics com la Fundació Territori i Paisatge, els sindicats agraris, les associacions de pescadors, caçadors, ecologistes i altres agents del territori. L' 11 d'octubre de 2002 l'antic Consorci va passar a anomenar-se Consorci de l'Estany d'Ivars-Vilasana i va esdevenir l'òrgan encarregat d'adquirir les finques i d'executar els treballs necessaris per a la recuperació de l'estany i de la seva gestió futura.

Els terrenys de la zona estaven dividits entre els de l'anomenada cubeta, que era la zona inundable, de 126 ha, altres 30 ha a la zona natural perifèrica, dedicada a l'esbarjo i a l'observació de la natura i que serien condicionades amb la plantació de bosc de ribera i unes 10 ha més dedicades a la zona d'arribada per a aparcaments, punt d'informació i zona de descans.

Segons declaracions del director tècnic del Consorci, Toni Costa, la compra dels terrenys que la Fundació Territori i Paisatge va efectuar al Consorci durant el 2004 va permetre aconseguir prou recursos per a finançar les obres de recuperació de l'estany, que es volien tenir enllestides per al 2006.

Més informació
obrasocial.caixacatalunya.es
www.ipcena.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pla d'Urgell