Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
EQUIPAMENTS COMERCIALS A LA DRETA DE L'EIXAMPLE (BARCELONA)

Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2007

L’Ajuntament de Barcelona congela durant un any la concessió de llicències per a instal.lar basars i punts de venda a l’engròs al sud del barri de la Dreta de l’Eixample de Barcelona. En aquesta zona es concentren uns 200 establiments regentats per empresaris d’origen xinès. La Plataforma per un Eixample Sostenible convoca una protesta per la pèrdua de comerç de proximitat al barri. Seguidament, diferents entitats i partits polítics es posicionen en contra de la concentració. Durant els últims mesos de l’any alguns establiments tanquen, tant per la forta competència com per traslladar-se a localitats veïnes.

La zona sud del barri de la Dreta de l’Eixample de la ciutat de Barcelona, i més especialment als voltants de la ronda Sant Pere i del carrer Trafalgar, s’hi concentraven el 2007 uns 200 comerços regentats per empresaris d’origen xinès, amb uns 170 basars i botigues de venda a l’engròs. De fet, la zona, que es coneix popularment amb el nom de Chinatown, l'any 1999 tenia uns 40 establiments amb propietaris xinesos i el 2006 uns 160.

La concentració d’aquests comerços originava queixes veïnals des de feia uns quatre anys, amb mobilitzacions incloses el febrer i l’octubre del 2006. Els veïns reclamaven un pla d’usos per al barri però l’Ajuntament de Barcelona s’hi negava ja que trobava que ni era la millor solució, ni estava fonamentat per raons de diversitat comercial.

L’octubre del 2006 es va fer públic un informe que revelava un alt grau d’incompliment de les normes municipals d’aquests establiments. Dels 159 comerços revisats pels inspectors, 96 incomplien alguna normativa, com la dels mecanismes antiicendis o la irregular acumulació de material dins de les botigues.

L’Ajuntament de Barcelona congela les llicències

Al final del març del 2007 l’Ajuntament de Barcelona va congelar durant un any la concessió de llicències per instal•lar basars, magatzems i centres de venda a l’engròs de tot tipus de productes, des de roba fins a marroquineria i calçat. La prohibició afectava la zona sud del barri de la Dreta de l’Eixample, concretament entre els carrers Aragó, Trafalgar, Roger de Llúria i Marina. L’Ajuntament pretenia mantenir la qualitat de vida de l’Eixample, revitalitzar la zona, diversificar el comerç i protegir els valors patrimonials, culturals i de paisatge urbà.

En aquest context els empresaris d’origen xinès van diversificar els seus negocis amb perruqueries o algunes autoescoles amb classes en xinès. De fet, el que no impedia la moratòria era el traspàs dels negocis, ni tampoc la conversió de, per exemple, una carnisseria en una autoescola d’un local situat al bell mig de la zona afectada per la moratòria.

Protestes de la Plataforma per un Eixample Sostenible
El 10 de maig la Plataforma per un Eixample Sostenible, integrada per veïns d'aquest districte, va concentrar unes 150 persones davant la carnisseria Mor del carrer Roger de Flor per protestar, sense incidents, contra l'acumulació de la mateixa tipologia de comerços al barri. El tancament de la carnisseria Mor, present a la zona des de feia uns cinquanta anys i una de les poques carnisseries que quedaven al barri, va motivar la protesta. La carnisseria va tancar perquè no podia pagar el lloguer proposat pel propietari. L’entitat veïnal organitzava una manifestació amb cassolada però es va desconvocar el mateix dia per manca de permís. No obstant això, la concentració es va celebrar. Els veïns van insistir a desmarcar-se totalment d’actituds xenòfobes i de les pintades a la porta de la carnisseria en què es podia llegir «no gueto chino, comerç pel barri».

La Plataforma per un Eixample Sostenible considerava que s'estava perdent el comerç de proximitat al barri, protestaven per l’excés de comerços regentats per xinesos i per les pressions que asseguraven patir per part d'aquest col.lectiu, atès que es quedaven tots els locals comercials de la zona. L’associació s’oposava a convertir el carrer Trafalgar i la ronda Sant Pere en un espai de magatzems com si fos un polígon industrial.

L’entitat veïnal es va posicionar en contra del procés de creació d’un gueto al barri i creien que els ciutadans d'origen xinès no s'integraven. També opinaven que aquests establiments no oferien productes variats, ni de qualitat, ni s’adaptaven a les necessitats del barri.

Crítiques per la concentració veïnal
SOS Racisme i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) es van posicionar en contra de la mobilització dels veïns de l’Eixample, els acusaven de xenofòbia contra els comerços xinesos i van demanar als ciutadans que no participessin en la concentració. L’entitat SOS Racisme creia que el problema no eren els comerços xinesos sinó qualsevol presència pública d'una comunitat d'origen estranger.

La sectorial de comerç de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), que tenia empresaris xinesos entre els seus associats, i la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) també es van manifestar en contra de la concentració. Per altra banda, la Unió d'Associacions Xineses de Catalunya va recomanar als comerciants d’origen xinès que tanquessin les botigues durant la protesta, i per aquest motiu en el moment de la concentració hi havia botigues amb les persianes abaixades.

L’acte, realitzat pocs dies abans de les eleccions municipals, va provocar el posicionament i el debat públic de tots els partits polítics, immersos a la precampanya. A excepció del Partit Popular (PP), tots els partits es van manifestar públicament en contra de la concentració. El PP va denunciar que alguns comerços regentats per immigrats cometien competència deslleial perquè no respectaven ni els horaris ni la legislació laboral i reclamaven un increment de les inspeccions a aquests comerços.

Pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) l'acte era oportunista i allunyat del que necessitava Barcelona. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) opinava que calia prudència, responsabilitat i analitzar les mesures que s'estaven aplicant, com la moratòria de noves llicències. Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) va manifestar que els veïns s'equivocaven amb la manifestació i que hi havia altres instruments, legals i de convivència, per a defensar i afavorir la pluralitat comercial del barri. Convergència i Unió (CiU) es va desmarcar dels veïns, però va demanar un pla d'usos per a l'Eixample i va retreure a l'Ajuntament de Barcelona que no feia el que calia en aquests casos: mediar.

Tanquen alguns establiments
Durant els darrers mesos del 2007 alguns comerços regentats per xinesos al sud del barri de la Dreta de l’Eixample van tancar. Per una banda, els comerciants marxaven per traslladar-se a ciutats amb lloguers més barats que a l’Eixample, com per exemple a les ciutats de Badalona i Santa Coloma de Gramanet. També hi va infliur el fet que alguns negociants comencaven a sentir-se perjudicats per la forta competència derivada de l’alta concentració del mateix tipus de comerços.

Pel que fa als efectes de la moratòria, durant els mesos d’aplicació de la congelació de l’otorgament de llicències a nous basars i botigues de venda a l’engròs, l’Ajuntament de Barcelona va rebre molt poques peticions per obtenir-ne.

De cara al 2008 l’Ajuntament de Barcelona havia de dicidir si allargava la moratòria, que acabava al març, i havia de concretar el Pla especial d’ordenació del comerç majorista de la zona, segons va prometre l’Ajuntament als veïns del sud del barri de la Dreta de l’Eixample. El consistori barceloní pretenia afavorir la diversificació comercial i convertir els magatzems buits en generadors d’altres activitats com per exemple outlets.

Més informació
www.bcn.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada