Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE HIVERNACLE
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

El 16 de febrer entra en vigor el Protocol de Kyoto, un instrument que es considera essencial per afrontar el canvi climàtic per bé que és insuficient. A la Unió Europea, es posa en funcionament el mercat de drets d'emissió i l'Estat espanyol aprova els drets d'emissió assignats a les indústries afectades per les regulacions del Protocol de Kyoto. Al maig es constata que les emissions de CO2 a Espanya continuen augmentant i l'increment respecte de les de 1990, any de referència, ja arriba al 45%. En acabar l'any, l'onzena cimera mundial sobre canvi climàtic aconsegueix iniciar el procés de negociació de nous compromisos de reducció de gasos més enllà de 2012, quan acaba el primer termini d'aplicació del Protocol. Mentrestant, els científics continuen alertant de les greus conseqüències que pot tenir en el futur el canvi climàtic.

Antecedents 2004

El setembre de 2004 el Govern central va aprovar el Pla nacional d’assignació de drets d’emissió per al període 2005-2007. L’ objectiu del Pla era reduir un 0,2% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte de les de 2002. Per començar a aplicar el Pla, quedaven pendents dues accions principals: aprovar l’assignació definitiva de drets d’emissió (en tones equivalents de CO2) que les 834 instal·lacions industrials afectades podrien emetre gratuïtament entre 2005 i 2007, i posar en marxa el mercat d’emissions on les empreses podrien vendre i comprar drets de contaminar en funció de si superaven o no la quota anual que els havia estat assignada.

Es posa en funcionament el mercat europeu de drets d'emissió
El primer dia de 2005, i d’acord amb la Directiva 2003/87/CE, la Unió Europea (UE) va obrir de manera simbòlica el primer mercat internacional de drets d’emissió de CO2, si bé les transaccions no començaren fins al març. Per la seva part, el Consell de Ministres del 21 de gener va aprovar definitivament els drets d’emissió assignats a les indústries de l’Estat espanyol.

Els dos primers mesos de l’any van servir perquè les empreses espanyoles comencessin a inscriure les seves emissions en el Registre Nacional de Drets d’Emissió (RENADE). El 9 de març les Corts Generals van aprovar la Llei 1/2005, per la que es regula el règim del comerç d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, si bé el mercat, gestionat per l’empresa Iberclear, no va començar a funcionar fins al 20 de juny. Segons aquesta Llei, si el número de drets d’emissió d’una instal·lació és inferior a les seves emissions reals, aquella instal·lació haurà de pagar una multa de 40 € per tona.

A final de 2005, el RENADE va registrar 411 comptes actives i va expedir 124 milions de drets. D’acord amb les operacions registrades i a un preu mitjà de 22 € per tona, a l’Estat espanyol van circular pel mercat d’emissions drets de CO2 per un import de 2.200 MEUR. El preu de la tona de CO2 va oscil·lar entre els 6 € i un màxim a l’estiu de 29 €, la qual cosa demostrava la necessitat de moltes empreses per adquirir més drets d’emissió que els que tenien assignats.

Entra en vigor el Protocol de Kyoto
Set anys després de la seva signatura, el 16 de febrer va entrar en vigor el Protocol de Kyoto i per celebrar-ho autoritats japoneses i internacionals van reunir-se en un acte oficial a la ciutat nipona. El secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, va advertir que el Protocol no era suficient per salvar la humanitat dels riscos del canvi climàtic, si bé era una primera etapa important en la bona direcció. La celebració va venir marcada per la negativa dels Estats Units a ratificar el tractat, que insistia en les repercussions negatives que comportaria subscriure l’acord per a la seva economia, i per la preocupació per l’augment d’emissions a la Xina, que en només vint anys podria superar els Estats Units com a primer país emissor de gasos d’efecte hivernacle.

Per la seva part, el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va aprofitar la celebració per anunciar diverses iniciatives que permetessin concretar el compliment del Protocol de Kyoto, entre les quals hi havia la revisió del Pla energètic de l’Estat espanyol durant el 2005, l’elaboració d’un nou pla de foment de les energies renovables i la posada en marxa de plans d’eficiència energètica. Els grups ecologistes van considerar històric aquell dia i van reclamar al Govern de l’Estat més compromisos per reduir les emissions de gasos.

La UE aprova un ambiciós pla de reducció de gasos
Set anys després de la seva signatura, el 16 de febrer va entrar en vigor el Protocol de Kyoto i per celebrar-ho autoritats japoneses i internacionals van reunir-se en un acte oficial a la ciutat nipona. El secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, va advertir que el Protocol no era suficient per salvar la humanitat dels riscos del canvi climàtic, si bé era una primera etapa important en la bona direcció. La celebració va venir marcada per la negativa dels Estats Units a ratificar el tractat, que insistia en les repercussions negatives que comportaria subscriure l’acord per a la seva economia, i per la preocupació per l’augment d’emissions a la Xina, que en només vint anys podria superar els Estats Units com a primer país emissor de gasos d’efecte hivernacle. Per la seva part, el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va aprofitar la celebració per anunciar diverses iniciatives que permetessin concretar el compliment del Protocol de Kyoto, entre les quals hi havia la revisió del Pla energètic de l’Estat espanyol durant el 2005, l’elaboració d’un nou pla de foment de les energies renovables i la posada en marxa de plans d’eficiència energètica. Els grups ecologistes van considerar històric aquell dia i van reclamar al Govern de l’Estat més compromisos per reduir les emissions de gasos.

L'Estat espanyol és el país europeu que més s'allunya dels objectius fixats pel Protocol de Kyoto
A principi de maig el sindicat Comissions Obreres (CCOO) i l’edició espanyola de la revista World Watch van presentar les xifres d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’any anterior l’Estat espanyol. En relació amb les dades de 1990, les emissions de gasos d’efecte hivernacle havien augmentat a Espanya un 45,6%, molt per sobre del límit d’un creixement del 15% que tenia assignat. Aquest increment confirmava l’Estat espanyol com el membre de la UE que més s’allunyava de l’objectiu establert pel Protocol de Kyoto. El motiu del nou augment era l’increment sostingut de la demanda energètica, que a més va coincidir amb un mal any de producció hidroelèctrica a causa de l’escassetat de pluges.

Joaquín Nieto, secretari de Medi Ambient de CCOO, va criticar la política “contradictòria” que portava a terme el Govern i, en especial, va criticar la gestió “continuista i irresponsable” del Ministeri d’Indústria. Per aquest motiu, va demanar al president Rodríguez Zapatero que prengués iniciatives que anessin “més enllà de declaracions institucionals” i que promogués un gran pacte estatal amb tots els partits i institucions. Nieto va advertir que, si es mantenia la mateixa evolució, Espanya es veuria obligada a adquirir una xifra molt superior de drets d’emissions a la prevista pel Pla Nacional, i que això tindria un impacte enorme en l’economia.

La 11a. Cimera Mundial sobre el Canvi Climàtic aconsegueix obrir el camí per reduir les emissions
Les dues primeres setmanes de desembre va tenir lloc a la ciutat canadenca de Mont-real la 11a. Conferència de les parts de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. El resultat de la cimera va ser el Pla d’acció de Mont-real, un acord modest si bé qualificat d’èxit històric pels representants de quasi tots els països i per les organitzacions ecologistes. El Pla, aprovat sense l’oposició dels Estats Units, obria el procés a futurs acords per afrontar el canvi climàtic a partir de 2012, quan acabava el primer termini de reducció d’emissions del Protocol de Kyoto. Encara que els Estats Units continuaven mantenint-se al marge del Protocol, van acceptar entrar en un diàleg mundial sobre accions de cooperació a llarg termini per afrontar el canvi climàtic.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge promou diverses accions per afrontar el canvi climàtic
A Catalunya l’any va servir per promoure algunes mesures per afrontar el canvi climàtic. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va donar a conèixer un decret que estava elaborant sobre mesures d’ecoeficiència (com ara la instal·lació de sistemes de producció d’aigua calenta que utilitzessin energia solar tèrmica), que haurien d’adoptar els nous edificis i que tenia per objectiu reduir les emissions de CO2 associades a la construcció i l’ús dels edificis.

A final d’any, el DMAH va informar que les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya havien augmentat l’any 2004 un 37% respecte de les de 1990, per la qual cosa també s’incomplia amb el límit del 15% fixat pel Protocol de Kyoto, si bé l’incompliment era inferior que al conjunt de l’Estat espanyol a causa de l’aportació energètica de les centrals nuclears situades al territori català. Juntament amb aquestes dades, el DMAH va presentar un document amb unes primeres propostes en diversos àmbits per revertir la situació, especialment en aquells sectors com el transport que no estaven sotmesos al Pla nacional d’assignació de drets d’emissió.

Els científics alerten de les conseqüències del canvi climàtic
Al llarg de l’any es van anar difonent els resultats de diversos estudis científics que alertaven de les greus conseqüències de l’escalfament global. Al febrer es va celebrar una conferència internacional a Exeter (Regne Unit) on dos-cents científics van llançar cinc senyals d’alerta per advertir que el canvi climàtic ja era una realitat: nou dels darrers deu anys havien estat els més càlids des de 1861, i la temperatura continuaria pujant; la península antàrtica s’estava desgelant més de pressa que no es previa; el nivell del mar ja havia augmentat entre 1 i 2 mm en l’últim segle, i ho continuaria fent encara més; l’augment de l’absorció de CO2 al mar i la seva conseüent acidificació amenaçava els esculls de corall, i les aus d’Europa havien avançant la posta d’ous una mitjana de cinc dies al llarg dels darrers cinquanta anys.

A mitjan febrer, el Ministeri de Medi Ambient va presentar l’informe més complet sobre els efectes del canvi climàtic a l’Estat espanyol, en el qual hi havien intervingut quatre-cents científics coordinats pel catedràtic d’ecologia de la Universitat de Castella-la Manxa, José Manuel Moreno. Cristina Narbona, ministra de Medi Ambient, va remarcar que el document havia de servir per conscienciar els ciutadans que les conseqüències del canvi climàtic no eren una visió catastrofista dels moviments ecologistes, sinó una advertència de la comunitat científica.

Segons aquest estudi, les temperatures podrien arribar a ser en alguns punts de la península Ibèrica, a final del segle XXI, fins a set graus més elevades. En el mateix sentit, els autors apuntaven la possibilitat que augmentés el nombre de dies amb temperatures extremes i les onades de calor, amb la mortalitat associada. El canvi climàtic intensificaria a la Península els fenòmens extrems (pluges intenses, esllavissades, allaus, incendis) i la disminució dels recursos hídrics podria arribar al 14%; les zones més perjudicades serien les Balears, les Canàries i les conques del Segura, el Xúquer, el Guadiana i el Guadalquivir. El nivell del mar podria augmentar a les costes de la Península entre 10 i 68 cm en acabar el segle. Les zones més vulnerables serien els terrenys inundables, com els deltes de l’Ebre i el Llobregat, el mar Menor i la costa de Doñana. També hi podria haver danys importants a les zones de platges, especialment al Cantàbric. Dos dels sectors econòmics més afectats serien l’agricultura i el turisme. Amb l’escalfament global, el comportament dels turistes canviaria, ja que disminuirien la seva estada en cada destí la qual cosa implicaria a l’Estat espanyol una disminució dels ingressos per turisme. Els efectes sobre l’agricultura, eren més difícils de predir. Per a alguns conreus l’augment de temperatura podria ser positiu, però per a altres la manca d’aigua provocaria danys molt greus.

Al març, un estudi del Centre Nacional d’Investigació Atmosfèrica dels Estats Units advertia que encara que les emissions de gasos amb efecte hivernacle deixessin d’augmentar, la temperatura de la Terra i el nivell dels oceans continuarien pujant al llarg dels propers segles. També al març, la UE va donar a conèixer l’informe “Canvi climàtic i la dimensió europea de l’aigua”, on es recomanava quantificar la disponibilitat futura d’aigua a les conques més afectades pel canvi climàtic i avaluar l’eficiència de les mesures de protecció davant els fenòmens extrems. Una d’aquestes conques era la de l’Ebre, on l’estudi alertava que els efectes del canvi climàtic es veurien agreujats per l’increment de les zones de reg, la demanda creixent d’aigua per al consum humà i les indústries, i la reducció de les aportacions de sediments al Delta.

A final de setembre, el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, òrgan assessor de les Nacions Unides, va fer públic un informe sobre la viabilitat de fer servir tecnologies de captura i posterior emmagatzematge de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en dipòsits subterranis a gran profunditat, en roques molt estables i impermeables. L’estudi concloïa que l’aplicació d’aquestes tècniques permetria reduir entre el 15% i el 55% les emissions previstes i que produiria un estalvi del 30% de les despeses previstes per fer front al problema.

L’Agència Europea de Medi Ambient va presentar a final de novembre l’informe “El medi ambient europeu, estat i perspectives 2005”, en el qual s’alertava que la temperatura mitjana s’incrementaria a Europa entre 2 i 6,3 ºC aquest segle, i que Espanya seria un dels països on l'augment seria superior. L’ informe concloïa que el repte ambiental prioritari per als propers anys hauria de ser l'actuació sobre el canvi climàtic.

Més informació
www.mma.es/portal/secciones
www.renade.es
www.ipcc.ch
unfccc.int
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame