Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DIPÒSIT SUBMARÍ DE GAS I PLANTA DE TRACTAMENT A ALCANAR I VINARÒS
Diposit submari planta-gas-Alcanar Mapa: Montse Ferrés
Arnau Urgell - Mercè Mauri
Actualitzat a 31/12/2007

A final d'agost de 2007 es fa públic el projecte de dipòsit submarí i planta de tractament de gas al municipi de Vinaròs, molt proper al poble d'Alcanar. A partir d'aquell moment l'oposició al projecte la lidera la Plataforma en Defensa de les Terres de la Sénia i l'Ajuntament canareu, mentre que el consistori de Vinaròs pren una posició molt més ambigua. El Ministeri d'Indústria i l'empresa Escal UGS accepten finalment traslladar la planta terrestre a un paratge interior més allunyat dels nuclis habitats tot i que consideren innegociable el dipòsit submarí. L'any finalitza a l'espera de la concessió definitiva del projecte.

Articles posteriors: 2008, 2009

El 2 d'agost de 2007 el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicava l'inici del període d'exposició pública del denominat projecte Castor, que consistia en un dipòsit de gas natural submarí i una planta de tractament terrestre situats just al límit entre el Principat i el País Valencià. En aquest sentit l'emplaçament de la planta terrestre era al terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat) però a tant sols a 2 km del poble d'Alcanar (el Montsià). Tanmateix, fins al dia 20 ―una setmana abans de finalitzar el període per a presentar al•legacions― el projecte no va saltar a l'arena pública i mediàtica.

Els detalls del projecte Castor
La instal•lació gasista, que projectava l'empresa Escal UGS ―participada majoritàriament per la canadenca Eurogas―, constava de tres actuacions: una plataforma marina, una planta de tractament terrestre i dos gasoductes. El projecte té com a gran objectiu augmentar la seguretat del subministrament de gas ―permetria abastir una tercera part de la demanda estatal durant cinquanta dies―. Aquest combustible fòssil, procedent d'Algèria, és el que ha tingut un creixement més gran al llarg dels darrers anys tant en el sector domèstic com en l'industrial.

La instal•lació marina estaria situada a 22 km de la costa i tindria dos espais diferenciats: en un s'injectaria i extrauria el gas dels pous; mentre que en l'altre es comprimiria per a injectar-lo o s'assecaria per a distribuir-lo cap al continent a través dels gasoductes. Així mateix es planificava la perforació de dotze pous submarins ―que se sumarien a un de ja existent fruit d'una antiga extracció petrolífera― amb una capacitat total de 1300 milions de m3.

En el cas de planta terrestre la superfície prevista era de 6,7 ha amb dues xemeneies i una torxa de més de 50 m d'alçada. El procés de tractament també era doble, tant per a permetre’n l’emmagatzematge al dipòsit submarí com per distribuir-lo a través de la xarxa.

Gran mobilització a la Sénia

El 21 d'agost es va realitzar a Alcanar l'assemblea constituent de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS), col•lectiu que sorgia per oposar-se al projecte Castor. Set-centes persones, tant d'Alcanar com de municipis veïns de la comarca de la Sénia van omplir l'auditori canareu. Des de la Plataforma s'alertava de l'impacte en l'economia de la zona: “Compatibilitzar la planta amb el turisme serà molt complicat”.

La ràpida mobilització del territori va provocar les reaccions dels diversos partits polítics i institucions. En aquest sentit el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va recordar que l'única administració amb competències era el Ministeri d'Indústria i que la documentació del projecte només s'havia lliurat a la Generalitat Valenciana. Representants locals de Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Popular (PP) i Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) van coincidir a qualificar-lo de molt negatiu i van prometre estudiar-lo i demanar explicacions tant al Parlament com al Congrés.

El 24 d'agost l'Ajuntament canareu ―governat per ERC― aprovava, en un ple extraordinari, el plec d'al•legacions per tal que fos considerat part afectada. A banda, es demanava al Ministeri d'Indústria que denegués la concessió a l'empresa, una petició que l'Ajuntament de Vinaròs també havia fet a la Generalitat Valenciana, en cas que l'informe d'impacte ambiental fos desfavorable.

Així mateix, a les al•legacions es recollien els possibles efectes greus tant econòmics, com paisatgístics i ambientals de la planta de gas tant a Alcanar com a poblacions veïnes. En aquest sentit es recordava que la planta tindria xemeneies i torxes de més de 50 m, que emetrien “gran quantitat de toxines i gasos”. Així mateix, alertaven que les turbulències del vent podien afectar la combustió i dipositar àcids tant a Alcanar com a altres nuclis habitats. A banda de les al•legacions, es van presentar set mil signatures recollides per la PDTS en només un cap de setmana.

Des del consistori vinarosenc s'assenyalava que la Generalitat Valenciana era favorable al projecte d'Escal UGS. En aquest sentit consideraven que eren claus els interessos de la indústria ceràmica de Castelló que volia seguretat en el subministrament de gas per als seus forns. Altrament, Jordi Romeu (Partit Socialista del País Valencià), alcalde de la capital del Baix Maestrat, va explicar que havien emès un informe d'incompatibilitat urbanística ja que els terrenys afectats eren sòl no urbanitzable.

A nivell parlamentari, el portaveu d'ICV al Congrés dels Diputats Joan Herrera va demanar el 28 d'agost la compareixença del ministre d'Indústria Joan Clos (PSC). Herrera lamentava la “premeditació i nocturnitat” en la tramitació del projecte i considerava “incomprensible” que qualsevol infraestructura energètica es volgués instal•lar sempre al sud del Principat.

Així mateix, i segons publicava la premsa castellonenca, el projecte Castor s'hauria inclòs al Pla de xarxes de transport de gas 2006-2011. D'aquesta manera, es considerava el dipòsit i la planta terrestre com a “infraestructura de màxima prioritat”, fet que en podria accelerar la posada en funcionament l'any 2009.

La PDTS va convocar la primera mobilització popular per al dia 2 de setembre. Aquest fet va coincidir amb l'anunci d'un possible canvi d'emplaçament del projecte. Segons avançava el diari El País, el Ministeri plantejava traslladar la planta terrestre cap a l'interior en una zona deshabitada. A la manifestació hi van acudir més de cinc mil persones que van caminar des d'Alcanar fins al paratge del terme municipal de Vinaròs on es preveu construir la planta. Joan Ferrando, portaveu de la Plataforma, va explicar que aquesta primera acció de protesta havia fet visible el gran rebuig de la planta. La marxa va tenir la la presència plena del consistori canareu però també l'absència dels representants de la capital del Baix Maestrat. En aquest sentit en declaracions a Vinaròs News els portaveus del PP als ajuntaments de Vinaròs i Alcanar van acusar l'equip de govern de la capital del Baix Maestrat ―format pel PSPV i el Partit Vinaròs Independent (PVI) ― de “manca de transparència” i de “deslleialtat amb Alcanar”, ja que disposaven del projecte des del 9 de juliol.

Propostes d'emplaçament per al Castor
Teodoro Seoane, director tècnic d’Escal UGS, va explicar a començament de setembre que les obres s'iniciarien el juny de 2008 per tal que la instal•lació ja funcionés a final de 2010. Per tal que aquest calendari es pogués complir calia que el Govern espanyol aprovés la concessió d'explotació abans de finalitzar el 2007. Tanmateix, les propostes de canvi d'emplaçament es van succeir. Per exemple Vicent Rambla (PP), portaveu de la Generalitat Valenciana, apostava per traslladar el projecte a Catalunya en municipis com Ulldecona o Alcanar ja que els terrenys afectats eren “de gran transcendència per a Vinaròs”.

Així mateix, en una reunió del 5 de setembre el secretari d'Indústria, Ignasi Nieto (PSC), es va comprometre amb als portaveus dels cinc partits polítics canareus a canviar l'emplaçament de la planta terrestre. Mentre el representant del PSC destacava “la gran voluntat de diàleg del Ministeri”, Josep Maria Sancho (ERC) considerava que la reunió “no aportava cap novetat”, ja que ni el dipòsit submarí era negociable, ni l'emplaçament terrestre variaria més enllà de 10 km.

Una altra proposta va ser la de Joan Sabaté (PSC), senador de l'Entesa Catalana de Progrés (ECP), que va suggerir com a emplaçament del Castor el polígon industrial Catalunya Sud, situat als municipis de Tortosa i l'Aldea. “Es tracta d'una situació més idònia i que no afectaria els interessos turístics”, va afirmar Sabaté. Joan Clos va contestar que l'estudiaria, mentre que els alcaldes de Tortosa, Ferran Bel (CiU), i de l'Aldea, Dani Andreu (ERC), van considerar-la “unilateral i autista”. Dies després, l'Ajuntament de Tortosa aprovava una moció contra el projecte que va suposar un enfrontament entre Bel i Sabaté. Per a Sabaté, “les Terres de l'Ebre no podien renunciar a aquesta inversió estratègica”.

En canvi, el Ministeri apostava per buscar un altre emplaçament però sempre al terme de Vinaròs. Aquest fet es desprenia de la reunió que van mantenir el 13 de setembre Nieto amb Jordi Romeu (PSPV), alcalde de Vinaròs, i altres autoritats municipals i provincials. “Tenint en compte que el gasoducte marí ha d'acabar a la costa de Vinaròs, és el més lògic”, va declarar Jordi Romeu. També va afegir que tenien la garantia que la nova localització estaria a un mínim de 4 km de qualsevol població i que disposaria del consens de tots els municipis.

Per la seva banda, el conseller de Governació, Joan Puigcercós (ERC), es va reunir amb el consistori canareu i es va comprometre a actuar com a mitjancer amb el Ministeri i la Generalitat Valenciana. També afegia: “el riu Sénia és una frontera falsa i l'Ajuntament d'Alcanar ha de rebre informació del projecte”.

El dia 23 de setembre una nova mobilització va treure més de cinc-cents vehicles en una marxa lenta pels pobles afectats. Aquest acte arribava dies abans que Escal UGS es reunís per primera vegada amb l'Ajuntament d'Alcanar. En la reunió, es va oficialitzar la proposta de nou emplaçament al paratge de Mirambó (terme de Vinaròs) ―6 km cap a l'interior de l'actual i a la mateixa distància d'Ulldecona (el Montsià), Sant Jordi i Sant Rafel (Baix Maestrat) ―. Així mateix, l'empresa també proposava rebaixar l'altura de les xemeneies de 50 a 20 m.

En canvi, el ministre Clos va declinar la possibilitat de reunir-se amb l'alcalde d'Alcanar, i va emplaçar els representants municipals a fer-ho amb Ignasi Nieto, que s'havia de desplaçar a Tortosa el 16 d'octubre. En aquesta trobada amb representants del món empresarial i polític no es va permetre la presència dels membres de la PDTS que van xiular al representant del Ministeri. A la sortida, Nieto va afirmar que “es compatibilitzaria l'interès general de l'Estat amb el local” i que era molt necessari que el projecte ja estigués en funcionament entre el 2011 i el 2012. Així mateix, va declarar que el Castor no suposava cap perill: “El gas no estarà en un forat, sinó als porus d'una roca, és com una esponja impregnada i no hi ha cap perill que aquesta estructura exploti”.

Continuen les mobilitzacions populars i institucionals

Malgrat el canvi d'emplaçament per a la planta terrestre, els opositors al projecte ―especialment la Plataforma i l'Ajuntament d'Alcanar― continuaven les mobilitzacions per aturar-lo. Així mateix, les confraries de pescadors tampoc no ho veien amb bons ulls. I és que la zona afectada pel dipòsit submarí és rica en llagostins i molt concorreguda per les barques dels ports del Montsià i el Baix Maestrat. L'empresa reconeixia l'afectació al sector i ja havia iniciat contactes per a pactar indemnitzacions.

El 29 d'octubre es presentava el Pla de desenvolupament turístic d'Alcanar, que va esdevenir un nou argument en contra del Castor. En el document s'afirmava que “el projecte suposaria impedir el desenvolupament del sector ja que els mercats no enviarien turistes a la població”. En canvi, Josep Huguet (ERC), conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, va rebatre-ho en una visita a la població i va considerar ambdues activitats compatibles, tal com succeïx al Camp de Tarragona.

La PDTS va criticar durament les paraules d'Huguet. Així mateix, a final de novembre va engegar una campanya per tal que el Parlament de Catalunya aprovés una moció en la qual s'exigís que els municipis del Montsià es consideressin part afectada i se sol•licités al Govern espanyol “la renuncia al projecte Castor pels impactes en els sectors turístic, agrícola i pesquer”.

Per la seva banda, el Ministeri d'Indústria afirmava a final de novembre que la concessió del projecte a Escal UGS “era qüestió de setmanes”. Tot i així, al setembre es van viure dues noves mobilitzacions: la primera el 9 de desembre amb el lema “Fem botifarra al gas”, que va reunir quatre-centes persones a Alcanar; i la segona, convocada per totes les plataformes en defensa del territori de les Terres de l'Ebre, que en va aplegar més d'un miler a Tortosa.

L'any es tancava sense novetats respecte a l'aprovació del projecte. En aquest sentit, el diputat d'ERC i portaveu a la Comissió d'Indústria del Congrés Jordi Ramon va adreçar una bateria de preguntes al ministre Clos. Entre altres qüestions Ramon considerava que si l'Estat estava esperant a dur a terme “accions significatives” fins passades les eleccions espanyoles, aquest “estaria enganyant el territori”.

Més informació
canareus.blogspot.com
plataformapelsenia.blogspot.com
www.alcanar.cat
www.mityc.es
www.vinaros.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada