Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DEPURADORA DE L'ALT MARESME (PINEDA DE MAR I SANTA SUSANNA)
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2005

Els municipis de Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls fa anys que reclamen la construcció d'una depuradora que eviti els abocaments d'aigües residuals al mar i a la platja, fet considerat incompatible amb la important activitat turística de la zona. El 2002 s'aprova la construcció de la reclamada infraestructura en els termes municipals de Pineda de Mar i Malgrat de Mar. Aquest projecte queda, però, anul·lat el 2005 pel DMHA, que proposa un emplaçament alternatiu a la costa de Santa Susanna, a 500 m del barri de Bellamar de Pineda. Diferents ajuntaments de la zona, veïns i altres agents es mostren en contra d'aquesta nova localització i per això proposen un emplaçament alternatiu al costat del riu Tordera, a Malgrat de Mar.

Articles posteriors 2006, 2007

Els municipis de Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls, a l’Alt Maresme, estan dotats d’una xarxa de col·lectors d’aigües de trenta anys d’antiguitat que estan en força mal estat, a més d’un decantador emplaçat a la costa de Pineda de Mar, molt a prop del límit municipal amb Santa Susanna i d’un emissari submarí. Aquesta infraestructura fa anys que és insuficient, de manera que sovint es produeixen vessaments d’aigües residuals al mar, que finalment arriben a les platges. Aquest fet és, segons els ajuntaments, veïns i hotelers de la zona, del tot incompatible amb l’activitat turística, molt important a la zona. Així, des de fa més de catorze anys diferents agents locals reclamen la construcció d’una depuradora.

Després d’un llarg procés per trobar el consens entre municipis, ecologistes i la Generalitat, a final de l’any 2002 l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va aprovar definitivament el projecte d’obra i el corresponent estudi d’impacte ambiental per construir una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) a la pedrera de Montpalau, als municipis de Pineda de Mar i de Tordera, un emplaçament situat a gairebé 2 km des de la costa en direcció a la Serralada Litoral.

Un any després, la Comissió de Govern per a Assumptes Econòmics va emetre una declaració d’ocupació urgent dels béns i drets afectats per tal de no demorar aquest projecte, tot evidenciant la urgència d’aquesta obra. Les expropiacions, però, no es van arribar a fer efectives en ser estimades les al·legacions d’un dels propietaris afectats, que va aconseguir paralitzar el procés. La nova EDAR permetia recollir i tractar fins a 54.000 m2/dia, una quantitat equivalent a la d’una població de 216.000 habitants. El cost estimat de l’obra era d’21 MEUR.

Proposta d'un nou emplaçament de l'EDAR
A principi de 2005, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va anunciar als alcaldes de la zona que estava estudiant un emplaçament alternatiu més proper a la costa. Amb aquest es volia minimitzar els costos de construcció i explotació ja que no obligava a bombar les aigües residuals cap a la muntanya des de la costa, punt on conflueixen els col·lectors de tots els municipis, el tanc decantador i l’origen de l’emissari submarí. D’aquesta manera, s’evitaria la construcció d’unes canalitzacions que haurien de travessar camps de conreu i també s’evitaria el sobrecost energètic de bombar l’aigua.

En una resposta parlamentària, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà i Solsona (ICV), va qualificar la instal·lació de prioritària i estratègica, i va anunciar que a final de 2007 estaria enllestida.

El projecte, i les noves opcions d'ubicació
Així, després que el DMAH descartés l’emplaçament a l’antiga pedrera de Montpalau, que se situava per sobre de la C-32, el conseller Milà va anunciar el mes de febrer en la inauguració de la depuradora d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar que el Departament n’estudiava noves ubicacions.

Es proposaven dues alternatives. La primera era a Santa Susanna, tocant al decantador de Pineda de Mar i molt proper al mar, en uns terrenys classificats com a no urbanitzables d’ús agrícola. La segona localització considerada era a Malgrat de Mar, en els terrenys del Pla de Grau, també d’us agrícola tot i que en desús, amb una superfície de 40.000 m2, propers al pont de la Tordera de la carretera de Blanes. En aquests darrers terrenys, hi ha els pous de captació de la dessaladora de Blanes. Per aquesta proposta caldria conduir les aigües residuals al llarg de 8 km i travessar nuclis urbans i camps agrícoles. En canvi, aquest projecte permetria reaprofitar les aigües residuals per recarregar l’aqüífer de la Tordera.

Falta de consens entre DMHA, ajuntaments i veïns
Aquesta darrera opció va rebre el suport de l’Ajuntament de Pineda. Així ho va manifestar en una moció aprovada a final de maig de 2005 pel govern municipal –Convergència i Unió (CiU), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)– i l’oposició –Partit Popular (PP). En la mateixa moció, es reconeixia també que la localització inicial a la pedrera de Montpalau no era la més adequada a causa de l’increment del cost del projecte. Dies després, els alcaldes de Calella, Josep Basart i Pinatel·li (ERC), i de Palafolls, Valentí Agustí i Bassa (PSC), tot i que el darrer preferia el primer projecte, van donar suport a la moció. Pel que fa a l’alcalde de Malgrat de Mar, Conxita Campoy Martí (PSC), aquesta va optar per no opinar fins que s’aprovés la ubicació definitiva de la depuradora, igual que l’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier (CiU), que, segons la premsa, va oferir el seu municipi per acollir la instal·lació, com també ho havia fet Campoy amb els terrenys de Pla de Grau.

Finalment, l’ACA va anunciar a principi de juny a través del seu president, Jaume Solà i Campmany, que havia escollit els terrenys de Santa Susanna per construir l’EDAR. Solà va assegurar que la nova depuradora comptaria amb un sistema de desodoració que garantiria l’absència de males olors als veïns. El cap de l’àrea tècnica de l’ACA, Guillem Peñuelas, va dir que amb aquest emplaçament s’estalviarien 6 MEUR en relació amb el projecte de Montpalau, un estalvi que seria emprat per millorar l’estat obsolets dels col·lectors, de l’emissari submarí i del decantador de Pineda que provocava els vessaments d’aigües residuals al mar.

Aquesta decisió no va ser ben rebuda, especialment per l’alcalde de Pineda, Joan Morell i Comas (CiU), defensor de l’opció del Pla de Grau. L’alcalde va manifestar que l’opció triada responia únicament a motius econòmics, en ser la més barata, i que això havia pesat més que el consens existent entre tots els municipis interessats, a excepció de Santa Susanna, en relació amb l’alternativa del Pla de Grau.

El grup comarcal d’Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Alternativa (ICV-EA), que inicialment també apostava per l’opció del Pla de Grau, va considerar que les explicacions tècniques aportades per l’ACA finalment evidenciaven que l’opció de Santa Susanna era la més idònia. El seu president comarcal, Joan Lleonart, va admetre que els avantatges que representava la ubicació de la depuradora al Pla de Grau respecte a la contribució d’aquesta en la regeneració d’aqüífers quedaven superats gràcies a les actuacions previstes. Aquestes actuacions, segons el DMAH, es basen en la funció de recàrrega de l’aqüífer que realitza la depuradora de Blanes amb la futura injecció directa a l’aqüífer profund, tal com reconeix el Pla de gestió de l’aquífer de la vall mitjana i delta de la Tordera.

Un dels col·lectius que més es va mobilitzar va ser l’associació de veïns de Bellamar (AVBM) de Pineda de Mar, que va iniciar un seguit d’accions per mostrar la seva desavinença amb la ubicació escollida per l’ACA, que situava l’EDAR a 500 m del seu barri. La postura de l’associació, expressada pel seu president Jaume Calders, no era en contra de la depuradora sinó de la localització. La postura d’aquesta associació rebia el ple suport de l’alcalde de Pineda.

Entre les accions de protesta de l’AVBM, es van realitzar un seguit de manifestacions que incloïen talls de la carretera NII durant mitja hora aproximadament i, fins i tot, una vegada, un tall de les vies de RENFE entre Pineda i Santa Susanna.

La majoria de les manifestacions eren encapçalades per l’alcalde de Pineda i per representants de tots els partits polítics del municipi sota el lema de “sí a la depuradora, no al nucli urbà de Pineda” que exhibien en samarretes i pancartes. L’associació de veïns també va iniciar una campanya de recollida de signatures en contra de la decisió de l’ACA i amb l’objectiu d’arribar a les cinc mil. Les butlletes, que es distribuïen a través de comerços i de l’Ajuntament, van ser omplertes per nou-centes persones. Les firmes es van fer arribar al conseller Milà, i se’n van fer còpies per al president del Parlament Ernest Benach i Pascual (ERC) i per al de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (PSC), també per al Síndic de Greuges Rafael Ribó i Massó (ICV) i per a l’Ajuntament mateix de Pineda.

Per la seva banda, l’Associació d’Hotelers Pineda Turística i la Federació d’Associacions de Comerciants i Empresaris de Serveis (FACES) també es van manifestar contraris a la localització proposada i van iniciar una campanya de correus electrònics adreçats al conseller Milà on manifestaven el seu desacord i la preocupació pel perjudici que la instal·lació podia tenir sobre el turisme, a causa de les olors i l’impacte visual. També es demanava que s’escoltés la veu dels ajuntaments, que defensaven majoritàriament la localització al Pla del Grau.

Pel que fa al propietari del sòl de Santa Susanna, Ernest Pujades, en un acte de l’AVBM va assegurar que mai no firmaria cap document d’expropiació. El líder d’Unió de Pagesos (UP) del Maresme, Josep Riera, va manifestar el seu suport a Pujades, i també es va mostrar contrari a l’emplaçament de Santa Susanna atès que els terrenys tenien un “alt valor agrícola”.

Mentrestant, el DMHA es comprometia per escrit, mitjançant una nota de premsa, a consensuar la ubicació definitiva de l’EDAR amb el Consell Comarcal i els ajuntaments. En la nota insistien que l‘opció escollida per l’ACA a Santa Susanna era la millor tècnicament, econòmicament i ecològicament, en estalviar energia i infraestructura. A més, el Departament i l’ACA es comprometien en primer lloc a situar la depuradora tan lluny com fos possible dels nuclis de població, en segon a crear un corredor verd de sòl agrícola protegit garantint la no-urbanització del sòl agrícola, en tercer a minimitzar l’extensió de la instal·lació (3 ha màxim), en quart lloc a fer ús de la tecnologia més avançada per evitar sorolls i pudors, i finalment, en cinquè lloc, a redactar l’estudi d’impacte ambiental però valorant les tres alternatives des de diferents punts de vista. També es comprometien a crear una comissió de seguiment integrada per ajuntaments i el Consell Comarcal i a promoure la participació pública.

Segons l’ASVB, aquest compromís es va produir gràcies a la pressió de les seves mobilitzacions, cosa que el director de l’ACA, Solà, va negar.

Perspectives
S'espera que, un cop s'arribi a un consens sobre la localització de l'EDAR, es puguin iniciar les obres ben aviat, atès que l'obra estaria cofinançada en un 80% per la Unió Europea (UE) i si no es complís el termini per al 2008 la subvenció seria retirada.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
joanlleonart.blogspot.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati