Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007

L’any 2007 el Govern de la Generalitat aprova el seu primer decret llei: el de mesures urgents en matèria urbanística. Aquesta norma adequa el marc legal urbanístic vigent a Catalunya amb els nous preceptes que emanen de la Llei de sòl, aprovada pel Govern espanyol el maig del mateix any. Però a més a més, amb el nou decret es faculta el Govern per a actuar directament en la classificació de sòl residencial per habitatge social a través dels plans directors urbanístics i la seva aplicació a les noves àrees residencials estratègiques.

Articles posteriors 2009

A la dècada dels noranta, l’urbanisme va estar regulat pel Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. D’ençà de l’any 2002 a Catalunya s’han succeït un seguit de lleis per a regular l’activitat urbanística que van culminar amb el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprovava el TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME. En aquest text es van regularitzar i harmonitzar els dos textos legals anteriors, això és la LLEI 2/2002, DE 14 DE MARÇ, D’URBANISME i la LLEI 10/2004, DE 24 DE DESEMBRE, DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 2/2002.

Per altra banda, l’Administració de l’Estat tramita i aprova l’any 2007 la nova LLEI DEL SÒL que, al seu torn, substituïa la Llei del règim del sòl i valoracions de l’any 1998 i que és la que havia inspirat tota la normativa catalana fins a la data.

En el moment de l’aprovació d’aquesta llei de l’Estat, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i Farreras (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va dir en unes jornades organitzades per l’Associació de Promotors i Constructors de Barcelona (APCE) que el Govern havia d’adaptar de manera ràpida i sense tràmit parlamentari la normativa catalana sobre urbanisme amb la llei estatal del sòl, per tal d’evitar el predomini de la segona sobre la primera i per a garantir la seguretat jurídica dels ciutadans.

El primer decret llei de la Generalitat

L’harmonització del conjunt de textos normatius urbanístics aprovats pel Govern de Catalunya amb la Llei del sòl aprovada pel Govern espanyol es va fer amb l’aprovació del Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. Aquesta figura legislativa està prevista en l’article 64 de l’Estatut de Catalunya de l’any 2006 i és la primera vegada que l’empra el Govern.

El Decret s’estructura en dos títols. En el primer es concreta el significat dels nous conceptes formulats per la llei estatal del sòl en el marc de la legislació urbanística catalana, mentre que en el segon títol es detallen els canvis que afecten el Text refós de la llei d’urbanisme per tal de fer plenament coherent tot el cos normatiu.

Des d’un punt de vista conceptual, es pot destacar que l’aprovació de la Llei del sòl ha suposat la modificació del sistema de valoració del sòl, i això vol dir que el valor del sòl urbanitzable serà fixat en funció de la situació en què es trobi i no segons les expectatives de planejament, mentre que el sòl no urbanitzable es valorarà segons les rendes agràries. El Decret també determina que s’han d’augmentar les reserves obligatòries de sòl per habitatge protegit, de tal manera que els municipis de més de 10.000 habitants i les capitals comarcals hauran de reservar prop del 30% del sòl per a les tipologies d’habitatge protegit que ja estan regulades i un 10% addicional per a una noves tipologies que es puguin crear, mentre que els municipis de menys de 10.000 habitants només n’hauran de reservar el 30%. També s’estableix que un POUM haurà de ser revisat quan es vulgui impulsar una modificació de planejament que per si sola, o amb les modificacions aprovades els tres darrers anys, comporti un increment de sòl urbanitzable superior al 20% del sòl ja classificat com a urbà o urbanitzable. També demana nous documents al planejament, com l’informe de sostenibilitat econòmica.

Les àrees residencials estratègiques
El Decret llei modifica les atribucions dels plans directors urbanístics previstes en el Decret 1/2005 per tal de permetre el desenvolupament de les noves àrees residencials estratègiques. La delimitació d’aquestes àrees comportarà la qualificació immediata del sòl per a usos residencials per tal de fer front a la demanda d’habitatge social estimada en el PACTE NACIONAL DE L’HABITATGE. En aquest document s’ha detectat una demanda no satisfeta de 200.000 habitatges requerits d’ajut públic, i una formació estimada de 240.000 noves llars amb ajuda de suport públic fins al 2016.

Les àrees residencials seran actuacions d’interès supramunicipal i la seva configuració es farà amb els plans directors urbanístics, als quals se’ls faculta per a classificar sòl i, si escau, modificar la classificació urbanística del sòl prevista en el planejament municipal vigent. El Decret llei defineix a l’article 19 els requisits que haurà de complir l’ordenació de cada sector residencial, que es poden resumir en: una densitat mitjana mínima de 50 habitatges per hectàrea, una qualificació de sòl suficient per tal que, del total de la promoció, el 50% sigui destinat a habitatge de protecció pública, una dotació suficient per a sistemes d’espais lliures i equipaments, els costos dels quals aniran a càrrec de l’administració actuant, això és la Generalitat i un desenvolupament urbà inspirat en principis de sostenibilitat tant pel que fa a la integració en el medi com pel que fa als subministraments energètics.

Els ajuntaments que participin en aquest programa rebran els sectors amb l’obra d’urbanització finalitzada i els equipaments necessaris construïts. El desenvolupament d’aquests sectors serà impulsat a través de consorcis on, a més de l’administració local, hi participarà l’Institut Català del Sòl (Incasol).

Els plans directors urbanístics per a les àrees estratègiques seran elaborats, prèvia consulta del Govern als ajuntaments, en un termini de setze mesos, i la intenció és que aquest nou planejament permeti la construcció de la meitat dels habitatges socials previstos.

Més informació
www.gencat.cat/diari/4990
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame