Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DECRET D'ECOEFICIÈNCIA I NOU CODI TÈCNIC DE L'EDIFICACIÓ
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

El 14 de febrer, el Govern de la Generalitat aprova el Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis. El Decret defineix una sèrie de paràmetres d’ecoeficiència que han de complir els edificis i que són agrupats en quatre àmbits: aigua, energia, materials i sistemes constructius, i residus. D’altra banda, el 28 de març es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret 314/2006, pel qual s’aprova el Codi tècnic de l’edificació (CTE).


El 14 de febrer, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis de nova construcció, els procedents de reconversió d’antiga edificació i els resultants d’obres de gran rehabilitació. Aquesta normativa és d’aplicació als edificis d’habitatges, residencials col•lectius (hotels, pensions, residències, albergs), administratius, docents, sanitaris i esportius, i va entrar en vigor el mes d’agost, sis mesos després de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va declarar que l’aprovació del Decret solucionava un retard normatiu, ja que la transposició que havia de fer el Govern de l’Estat de la Directiva Europea 2002/91/CE, d’Eficiència Energètica en l’Edificació, hauria d’haver estat enllestida abans d’acabar el mes de gener i no havia estat així. Per tant, amb l’aprovació del Decret, Catalunya, a més de contribuir al compliment del Protocol de Kyoto, que posa límits a les emissions de CO2 per a frenar el canvi climàtic, s’havia posat per davant tant de les altres comunitats com del conjunt de l’Estat.

En la redacció del Decret van participar entitats que formen part del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya, com ara la Federació de Municipis de Catalunya (FMC); l’Associació Catalana de Municipis (ACM); l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis (APCE); la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC); el Col•legi d’Enginyers Industrials; el Consell Català del Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya; els gremis de constructors; el gremi de producció d’energia solar, i diverses associacions ambientalistes.

Paràmetres d’ecoeficiència
El Decret agrupa els paràmetres d’ecoeficiència que han de complir els edificis en quatre àmbits: aigua, energia, materials i sistemes constructius, i residus. En aquests àmbits s’apliquen una sèrie de mesures particulars que faciliten l’ecoeficiència en els edificis.

Els paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua (article 3) preveuen la instal•lació: a) d’una xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals, per evitar que les primeres es mesclin amb les aigües negres (de vàter, dutxa i aigüeres) i es puguin reutilitzar; b) d’aixetes en els lavabos, bidets i aigüeres, així com d’equips de dutxa, dissenyats per a economitzar aigua i cisternes de vàters que disposin de mecanismes de doble descàrrega o descàrrega que es pugui interrompre, i c) d'aixetes en edificis públics que funcionin per presència, o sigui, que descarreguin l’aigua només amb les mans sota l'aixeta.

Quant als paràmetres relatius a l’energia (article 4), el Decret recull una sèrie de mesures destinades a estalviar en calefacció a partir d’un més bon aïllament dels habitatges. Aquesta millora s’aconsegueix instal•lant dobles vidres a les finestres i persianes a les cases orientades al sud-oest. D’altra banda, els edificis situats en zones amb sol i amb unes demandes d’aigua calenta sanitària igual o superior a 50 litres/dia a una temperatura de referència de 60ºC, hauran de produir aquesta aigua calenta mitjançant plaques solars tèrmiques. Així mateix, el Decret obliga a implantar als edificis d’habitatges solucions constructives que comportin un aïllament mínim per a garantir la insonorització dels habitatges.

Pel que fa als paràmetres relatius als materials i sistemes constructius (article 6), en la seva construcció els edificis hauran d’obtenir una puntuació global mínima de 10 punts com a resultat de sumar les puntuacions que el Decret assigna a cadascuna de les 18 solucions constructives que presenta. Entre aquestes solucions hi ha: la construcció de cobertes ventilades o enjardinades, la instal•lació de sistemes de reaprofitament d’aigües pluvials en l’edifici o l’ús de productes obtinguts del reciclatge de residus.

Per últim, els paràmetres d’ecoeficiència relatius als residus obliguen a preveure en l’interior dels habitatges espais de 150 decímetres cúbics fàcilment accessibles que permetin la recollida selectiva i a incorporar al projecte executiu dels edificis un pla de gestió de residus de la construcció.

Les mesures adoptades per al compliment d’aquest Decret han d’estar previstes en el projecte bàsic de l’edifici. Pel que fa al projecte executiu, aquest haurà de contenir una memòria justificativa del seu compliment, condicionant-ne així la concessió de la llicència d’obres. A més, la documentació justificativa del compliment dels paràmetres ambientals i d’ecoeficiència, així com les recomanacions d’ús per als usuaris, formaran part del Llibre de l’edifici, un aspecte nou d’aquest Decret.

El Codi tècnic de l’edificació
El 17 de març, el Ministeri d’Habitatge va aprovar el nou Codi tècnic de l’edificació (CTE) a través del Reial decret 314/2006, després d’un procediment de participació ampli que va comptar amb la col•laboració de més de vuit-cents experts, organismes diversos i administracions autonòmiques i locals. D’aquesta manera, el Govern estatal complia la seva obligació de transposar la Directiva europea 2002/91/CE, d’eficiència energètica en l’edificació, tot i que amb un cert retard.

El CTE es divideix en dues parts. La primera conté les disposicions i condicions generals d’aplicació del CTE i les exigències bàsiques que han de complir els edificis, i que fan referència als aspectes següents: seguretat estructural; seguretat en cas d’incendis; seguretat d’ús; higiene, salut i protecció del medi ambient; protecció contra el soroll, i estalvi d’energia i aïllament tècnic. Aquestes exigències s’hauran de complir en el projecte, la construcció, el manteniment i la conservació dels edificis i les seves instal•lacions.

La segona part està constituïda pels “documents bàsics”, l’adequada utilització dels quals garanteix el compliment de les exigències bàsiques. Aquesta part conté procediments, regles tècniques i exemples de solucions constructives que permeten determinar si l’edifici compleix els nivells de prestació establerts. D’altra banda, es creen els “documents reconeguts”, uns documents tècnics externs i independents del CTE, la utilització dels quals facilita el compliment de determinades exigències i contribueix al foment de la qualitat de l’edificació.

El CTE va entrar en vigor parcialment després de la seva publicació al BOE i era d’obligat compliment per a tots els edificis de nova construcció en el territori de l’Estat espanyol. No obstant això, el Ministeri d’Habitatge va deixar un període d’aplicació voluntària de dotze mesos –tret del que afectava l’estalvi energètic i la seguretat contra incendis, el termini d’aplicació dels quals era de sis mesos–, per la qual cosa l’entrada en vigor definitiva no seria fins al març de 2007.

Més informació
www.codigotecnico.org
www.gencat.net/diari/4574/06033084.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame