Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DEBAT COSTA BRAVA
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

El II Debat Costa Brava, organitzat per la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, reuneix nombrosos professionals i agents de les comarques gironines amb l'objectiu d'aconseguir un pacte social per a una Costa Brava sostenible. Les conclusions finals aposten per la contenció del fenomen urbanístic i un nou model turístic basat en la qualitat i el paisatge.

Antecedents 2003

El I Debat Costa Brava es va celebrar el 1976 i va suposar la primera reflexió pública sobre la problemàtica de l'expansió urbanística a les comarques gironines. 28 anys després, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya considerava que un cop feta aquesta primera reflexió, ben poca cosa s'havia dut a terme per a esmenar els errors comesos i que, per tant, calia realitzar un nou debat.

El II Debat
El II Debat es proposava reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la planificació territorial, el desenvolupament urbanístic i el model turístic de la Costa Brava. Per fer-ho possible preveia reunir els mesos de març i abril economistes, geògrafs, enginyers, ambientòlegs, arquitectes i ecologistes entre altres, per estudiar la situació actual i presentar propostes de futur.

Les ponències marc, prèvies al Debat
Al llarg del mes de gener es van fer públiques 6 ponències marc prèvies al Debat, en les quals s'alertava de la insostenibilitat de l'actual model turístic i dels perills d'un creixement urbanístic excessiu i s'apostava per potenciar els valors ambientals i paisatgístics com a reclam turístic.

En una d'aquestes ponències el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, assegurava que el ritme de creixement del turisme era insostenible i acabaria destruint les bases sobre les quals s'havia basat, el territori i el paisatge. Per la seva banda el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona (UdG), Joan Nogué, proposava a la seva ponència una nova cultura del territori basada en la cohesió social, la gestió prudent i sostenible dels recursos naturals i la consideració del paisatge com a recurs patrimonial excepcional. Robert Vergés, enginyer de Camins, Canals i Ports, pronosticava que la transformació de segones residències en primeres residències augmentaria les necessitats de mobilitat i proposava una autovia paral·lela a la costa entre Palafolls i Figueres.

El geògraf i expert en turisme, Martí Sabrià, apostava per reconvertir el model turístic de la Costa Brava per tal que mantingués el seu potencial econòmic sense trencar la sostenibilitat del territori, ampliant l'oferta hotelera i aturant la construcció de segones residències. L' arquitecte Ricard Pié proposava donar una nova dimensió social, econòmica i cultural al "gran magma construït que constitueix el teixit urbanístic". Finalment el director de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal, es mostrava partidari d'evitar el creixement urbanístic mentre no s'acabessin de consolidar les urbanitzacions començades i d'ampliar els espais protegits de les comarques gironines (PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE PALS, EL MASSÍS DEL MONTGRÍ I LES ILLES MEDES).

Estructura i continguts del Debat
El Debat pròpiament dit es va articular en tres grans blocs temàtics, que corresponien a les tres primeres jornades, i una jornada final de conclusions. Les tres primeres jornades es van estructurar mitjançant un primer bloc de presentacions on s'exposava la situació de la Costa Brava, un segon bloc de comunicacions referides a temes concrets, un tercer bloc de ponències tècniques exposades per tècnics experts en diferents àmbits i una taula rodona final on participaven diversos agents de la Costa Brava. La jornada final va començar amb un resum exhaustiu de les tres primeres jornades i va finalitzar amb dues taules rodones on es van discutir les conclusions del Debat.

Primera jornada. Territori escàs o paisatge fràgil
La primera jornada, celebrada a Roses el 5 de març, portava el títol de "Territori escàs o paisatge fràgil" i partia de la constatació que el futur de la demanda turística depenia de la qualitat del territori i el paisatge. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va inaugurar el Debat Costa Brava qualificant de desastrós l'actual model territorial del litoral i assegurant que "no el podríem suportar 25 anys més".

Després de les diverses presentacions, comunicacions i ponències la taula rodona va evidenciar les dificultats per consensuar la diagnosi i les propostes de futur per la Costa Brava. El vicepresident del Gremi de Constructors i Promotors d'Edificis de Girona, Josep Ribera, va afirmar que un creixement urbanístic zero tindria greus conseqüències econòmiques i socials. Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, partidari d'aturar el creixement urbanístic, va aclarir que aquest fet no significava la inactivitat del sector de la construcció sinó que caldria apostar per consolidar els nuclis existents. Finalment l'expert en turisme, Domènec Biosca, va lamentar la poca autoestima del territori i l'arquitecte Josep Fuses va fer autocrítica del seu ram en criticar el desgavell urbanístic existent a la zona.

Segona jornada. Mobilitat i infraestructures
La segona jornada es va celebrar a Palafrugell el 19 de març sota el títol "Mobilitat i infraestructures: dèficit o risc". Partint de la premissa que a la Costa Brava s'arriba, durant els mesos d'estiu, a una població trenta vegades superior a la de l'hivern, l'objectiu de la jornada era definir criteris per resoldre les necessitats de mobilitat i infraestructures en equilibri amb les característiques del medi i les seves capacitats.

Després de les diverses intervencions, la taula rodona va començar amb la participació de l'exdirector general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, que va reivindicar la necessitat de fer una reserva de sòl per a la via de tren entre Lloret de Mar i Blanes. El coordinador de l'àrea d'Ordenació del Territori de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va remarcar la importància del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) i L'AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA per desestacionalitzar el turisme. En canvi, l'alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, va qüestionar la necessitat del FAV i es va preguntar "si és raonable l'estalvi de temps per a una inversió tan gran". Seguidament el director general de Política Ambiental i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Jordi Cañas, es va centrar en la necessitat de recuperar els aqüífers contaminats per excés de nitrats. Per últim, el director del Departament d'Infraestructures del Transport i Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Manuel Herce, va advertir del risc que la pressió urbanística a la Costa Brava es traslladés als petits pobles de l'interior.

Tercera jornada. Model turístic: final d'etapa?
La tercera jornada, celebrada a Blanes el 2 d'abril, portava per títol "Model turístic: final d'etapa?". L' objectiu era debatre els interrogants generats per l'actual model turístic basat en el sol i la platja i reflexionar sobre la possibilitat de potenciar altres ofertes complementàries en les quals s'oferís el paisatge com a valor cultural afegit. La inauguració de la jornada va anar a càrrec del conseller de Turisme, Comerç i Consum, Pere Esteve, que va subratllar la voluntat del seu Departament de potenciar un nou model turístic que apostés per la desestacionalització, la qualitat i la sostenibilitat.

A la taula rodona el director general d'Urbanisme, Joan Llort, va anunciar la imminent aprovació inicial del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER que havia comptat amb la implicació de 75 municipis del litoral català. Per la seva banda, Isabel Galobardes, directora general de Turisme, va reclamar la necessitat que el sector competís "en qualitat, no en preu", una idea que va compartir Josep Maria de Vehí, president de la Comissió de Turisme de la Cambra de Comerç de Palamós. Per a aconseguir aquest objectiu el seu homònim a la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, Jordi Comas, va reclamar un nivell més alt de formació en el sector, amb la creació de més centres de Formació Professional. El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona, Joan Nogué, va qualificar de caduc el model implantat al litoral gironí i va reclamar que el paisatge fos el principal atractiu de la zona.

Jornada final i conclusions
L' última jornada del Debat, celebrada a Sant Feliu de Guíxols el 16 d'abril, pretenia arribar a conclusions concretes i definir alternatives de futur per a un desenvolupament sostenible de la Costa Brava.

Després de diverses intervencions i un debat-col·loqui, es va realitzar una taula rodona amb representants de tots els sectors implicats en el futur de la Costa Brava. Tant el secretari del Gremi de Constructors i Promotors d'Edificis de Girona, Josep Donés, com la portaveu de Salvem l'Empordà, Marta Ball-llosera van coincidir, malgrat defensar-hi interessos oposats, a exigir urgentment un pla d'ordenació territorial de la Costa Brava. L' alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, va insistir en la necessitat de millorar el sistema de finançament dels municipis turístics i va afirmar que les infraestructures viàries són el major dèficit de Lloret i la Costa Brava. Antoni Hostench, president de la Cambra de Comerç de Girona, es va mostrar d'acord a canviar el model turístic però va advertir que calia tenir molt present la rendibilitat econòmica de qualsevol proposta que es fes.

Després de la taula rodona, on també van intervenir Ricard Pié i Josep Oliver, el catedràtic d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona , Joan Cals, va presentar les conclusions del II Debat Costa Brava. Malgrat lamentar que en les últimes dècades s'havia perdut bona part de la imatge del litoral gironí i la possibilitat de competir en determinats productes, subratllava que "tenim nuclis històrics de gran qualitat, un sistema d'espais naturals únic, un patrimoni cultural molt valuós i les nostres platges i costa, malgrat els nyaps, són d'una bellesa molt remarcable". Una altra idea que van destacar molts dels participants fou la necessitat d'impulsar un sistema turístic que abandonés la cultura de masses per passar a oferir un producte de qualitat.

En el document es proposava fer del paisatge i el territori "el nostre petroli" i per això apostava per un urbanisme de contenció basat en el principi de "fer ciutat", reformant i renovant nuclis urbans, protegint els nuclis rurals i convertint sectors de segona residència en primera residència. També es reclamaven altres actuacions com la mi-llora de la xarxa viària de carreteres (rebutjant noves autovies), la modernització de la planta hotelera, la millora del finançament dels municipis o l'ampliació d'espais protegits i la declaració de nous parcs naturals.

Finalment el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va cloure el Debat Costa Brava anunciant que el Govern assumia les conclusions del Debat i que es complirien els compromisos adquirits pels representants de la Generalitat que hi havien participat. A més va anunciar que en un any i mig estarien enllestits el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ, així com la nova LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE i l'avançament del Pla territorial de les comarques gironines.

Un cop finalitzada aquesta nova edició del Debat Costa Brava la majoria d'agents polítics, econòmics i socials en feien una lectura positiva i esperaven que servís per a avançar cap a un model territorial més sostenible. No obstant això, les crítiques al Debat també van arribar, com ara les que va fer l'Associació Turística d'Apartaments, que assegurava que s'havia donat poca veu al món del turisme, i de diverses entitats ecologistes (entre les quals Salvem l'Empordà) que, per contra, opinaven que el Debat havia estat massa centrat en el sector turístic.

Alguns dels participants al Debat van coincidir a afirmar que per tal de saber la repercussió real que el Debat Costa Brava tindria en les actuacions que es realitzessin sobre el territori caldria estar atents al desenvolupament dels diferents plans territorials previstos a l'àrea i a la reacció que provoquessin entre els ajuntaments, les entitats ecologistes i el sector turístic i de la construcció.

Més informació
www.debatcostabrava.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame