Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DEBAT COSTA BRAVA
Maria Herrero i Alfons Olmo

Actualitzat a 31/12/2003

La demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes presenta el programa del II Debat Costa Brava previst per a la primavera del 2004. L’objectiu del Debat serà posar al dia l’anàlisi crítica que es va fer l’any 1976, durant el I Debat Costa Brava, i realitzar l’anàlisi, la diagnosi i les propostes necessàries per garantir un futur sostenible per al litoral gironí.

Articles posteriors 2004

L’ anunci i presentació del Debat Costa Brava va anar acompanyat d’un seguit d’actes, presentacions d’estudis i exposicions que tenien per objectiu obrir un període de reflexió sobre el futur de la Costa Brava.

Així, el Col·legi d’Aparelladors de Girona va posar de manifest que, només l’any 2001, s’havien construït 1.543 nous habitatges entre Blanes, Lloret i Tossa de Mar. Un estudi del Laboratori d’Investigació en Turisme de la Universitat de Girona (UdG) va assenyalar que «el 1999 els municipis de la Costa Brava van experimentar el creixement d’habitatges més alt de la història i, en contra de l’opinió d’alguns ajuntaments, la construcció d’habitatge és perjudicial per al sector turístic». «Si perd la qualitat paisatgística, la Costa Brava ja no podrà oferir cap valor diferenciador respecte a d’altres destins turístics», opina-va el professor de la UdG Josep Maria Espinet. «Les llicències d’obres s’han convertit en una font de finançament per als ajuntaments», va recordar el geògraf i director del Laboratori José Antonio Donaire.

També es va presentar el documental Els límits de la Costa Brava del cineasta empordanès Antoni Martí, que partia del treball de la geògrafa francesa Ivette Barbaza que als anys setanta havia presentat una tesi doctoral sobre les transformacions de la Costa Brava. Ivette Barbaza, ja nonagenària, apareixia al documental criticant la construcció desmesurada i demanant que no s’afegís «ni un gram de ciment més».

Les reflexions dels impulsors del Debat Costa Brava del 1976
En la presentació del programa del II Debat Costa Brava, que s’havia de celebrar a la primavera del 2004, hi van intervenir, entre d’altres, alguns dels impulsors de la primera edició del Debat el 1976.

El periodista Narcís Jordi Aragó va explicar que «al cap de vint-i-set anys, la majoria de les denúncies d'aquell congrés popular encara són vigents, i moltes de les seves pro-postes romanen inèdites». Tanmateix, es va mostrar satisfet de la presa de consciència col·lectiva i de les mobilitzacions populars, «que han aconseguit èxits molt considerables». Un altre dels impulsors d’aquell primer debat, Joan Cals, actualment catedràtic d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va destacar que la Costa Brava seguia rebent fortes agressions i que es feia necessària una planificació amb visió general que moderés el creixement a la zona.

La presentació del Debat Costa Brava 2004
En la presentació del Debat que es va fer el mes d’octubre del 2003, es va anunciar el calendari previst, els temes que centrarien el programa i les fórmules de participació que es definirien.

El Debat tractaria el model de creixement del litoral gironí, l’ordenació del territori, la planificació supramunicipal i la moderació del creixement urbanístic. El desembre del 2003 es va presentar la pàgina web del Debat Costa Brava en què s’havien penjat les sis ponències inicials, a partir de les quals es va encetar el període de participació perquè tant ciutadans a tall particular, com institucions i associacions poguessin fer aportacions per a les sessions de debat que es farien entre el març i l’abril de l’any següent. Era voluntat dels organitzadors realitzar una reflexió territorial on tinguessin cabuda tant les aportacions dels especialistes com les dels ciutadans.

El debat pròpiament dit s’articularia entorn de tres grans blocs, que es correspondrien amb les tres primeres jornades. La primera hauria d’encetar el tema un territori escàs i un paisatge fràgil, partint de l’acceptació que, de la qualitat del territori i del paisatge, en dependria la demanda turística. En la presentació es va acceptar que quedaven pocs espais que conservessin els valors que el turisme havia apreciat inicialment i que l’actual saturació forçava la necessitat de preservació. En aquesta presentació inicial del Debat també es va demanar la protecció definitiva del paisatge com a referent històric, valor cultural i element de competitivitat de la Costa Brava. Aquesta jornada hauria de permetre formular «propostes encaminades a establir mesures correctores cap a la sostenibilitat» i definir àmbits supramunicipals de planejament.

El tema central de la segona jornada seria Mobilitat i infraestructures: dèficit o risc i l’objectiu seria definir criteris per a dissenyar xarxes de mobilitat i infraestructures adaptades a les característiques del medi i a les seves capacitats, partint de la premissa que la Costa Brava arriba-va a suportar, en temporada alta, una població trenta vegades superior a la permanent.

Per a la tercera jornada el tema proposat va ser Model turístic: final d’etapa?. L’ objectiu era establir els reptes que s’ha vien d’afrontar els anys vinents per assegurar un desenvolupament responsable i sostenible. L’ organització va declarar que entenia que la sensibilitat del territori i l’activitat que suportava «aconsellava evolucionar cap a un model que potenciés el paisatge com a valor cultural afegit».

La presentació del Debat Costa Brava 2004 va afavorir la presència dels temes proposats en els mitjans de comunicació
El diari El Punt va recollir les reflexions de tot un seguit d’alcaldes del litoral gironí que coincidien en la necessitat de transformar el model de creixement i d’ocupació del territori. L’alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, afirmava que l’entorn natural havia de ser un avantatge competitiu. Per a Josep Marigó alcalde de Blanes, els valors paisatgístics i del medi serien elements de dinamització. Jordi Soler, alcalde de Calonge proposava «parar màquines i planificar, aprendre dels errors, fer prevaler la qualitat per damunt de la quantitat, tornar als orígens de qualitat del paisatge» i Carles Negre, alcalde de Torroella de Montgrí, demanava «una nova estratègia de respecte envers els recursos naturals i culturals». També Xavier M. Sanllehí, alcalde de Castelló d’Empúries, constatava que «els nous reptes per resoldre serien posar límits al creixement, la correcta valoració dels espais agrícoles», i Carles Pàramo, alcalde de Roses afegia que «hem anat perdent qualitat paisatgística i identitat». Pilar Mundet, alcaldessa de Tossa de Mar, va afegir que «l’èxode del jovent és conseqüència de l’impacte econòmic del turisme, amb les precàries condicions laborals, l’estacionalitat i l’encariment de l’habitatge». Tanmateix, Josep Maria Guinart, alcalde de l’Escala afirmava que «encara que hi ha hagut molts canvis, des del cel, encara és un paisatge amable» i Pere Vila, alcalde de Llançà, va declarar que el 1976, després del I Debat Costa Brava, es van revisar els plans generals i s'hi va recollir parcialment l’esperit del Debat, el qual es va traduir en l'eliminació dels creixements en altura a primera línia de mar, en la proposta d'urbanitzar els volts dels nuclis urbans i en la preservació d'alguns espais naturals.

Les quaranta plataformes ecologistes de Catalunya i la Catalunya Nord, que s’havien reunit a Llagostera al mes de novembre a l'Assemblea en Defensa de les Terres Nord-Orientals, van voler participar en el debat públic presentant un document consensuat en què demanaven estendre la proposta de moratòria urbanística més enllà de la franja estrictament litoral, ja que la segona línia de costa estava registrant elevats índexs de construcció.

Des de la cooperativa agrícola Progrés Garbí, també es va manifestar la necessitat de fer evident que, més enllà de les àrees protegides, l’activitat agrícola contribueix a preservar el territori del litoral gironí.

El programa del Debat Costa Brava preveia celebrar la primera jornada a Roses el 5 de març de 2004, la segona a Palafrugell el 19 de març, la tercera a Blanes el 2 d’abril i finalitzar amb un debat últim, resum dels blocs temàtics, a Sant Feliu de Guíxols el 16 d’abril.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati