Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI A LA BISBAL D'EMPORDÀ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

El Departament de Salut quantifica en cent trenta les xarxes municipals d'abastament d'aigua contaminades per nitrats, de les quals la que afecta més consumidors és la de la Bisbal d'Empordà i Forallac (el Baix Empordà). L' ACA cerca solucions basades en la construcció de potabilitzadores i la connexió amb xarxes no contaminades. Mentrestant, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemna la Generalitat de Catalunya per la contaminació de purins al Baix Ter l'any 2000.

Antecedents 2004

Els purins són els residus en forma líquida que genera el bestiar i que s’utilitzen per adobar els camps de conreu perquè contenen diversos nutrients com els nitrats o el fòsfor. El desenvolupament de la ramaderia intensiva a Catalunya durant les últimes dècades ha generat una gran quantitat de purins que, en molts indrets, no poden ser absorbits per les terres agrícoles i això genera infiltracions al subsòl que provoquen problemes de contaminació en les reserves d’aigua. Aquest fet comporta efectes negatius per a l’ecosistema natural i per a la salut humana, ja que el consum habitual de quantitats elevades de nitrats pot produir una alteració de la capacitat de transport d’oxigen de la sang, fenomen que es coneix amb el nom de cianosi, i, segons alguns experts, també podria estar relacionat amb el càncer gàstric.

A Catalunya el control de les dejeccions ramaderes es regula mitjançant el Decret 61/1994, de 22 de febrer, que té com a objectiu millorar la producció ramadera i ferla compatible amb el medi ambient; el Decret 283/1998, de 21 d’octubre, que designa les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que afectaven dos-cents tres municipis, i el Decret 220/2001, d’1 d’agost, que establia que les explotacions ramaderes havien d’aplicar un pla de gestió de les dejeccions ramaderes per garantir-ne una bona gestió. A final de 2004 la Generalitat va aprovar el Decret d’ampliació de zones vulnerables en cent divuit municipis més de tal manera que la llista passava a ser de tres-cents vint-i-un, situats bàsicament al nord-est de Catalunya, al camp de Tarragona i a la plana de Lleida.

Contaminació de l'aigua d'abastament, el cas de la Bisbal d'Empordà
Durant l’any 2005 bona part del debat públic sobre la contaminació per purins es va centrar en els problemes de qualitat de l’aigua de consum. El mes d’abril el Departament de Salut de la Generalitat va quantificar en cent trenta les xarxes municipals d’aigua d’abastament contaminades per nitrat, és a dir, les aigües que presentaven una quantitat d’aquesta substància superior als 50 mg/l, el màxim legal a partir del qual es considera que l’aigua no és potable. Aquest fet afectava 38.352 persones. Les comarques amb més municipis amb les xarxes d’abastament contaminades eren el Baix Empordà, el Maresme, l’Alt Empordà i el Vallès Oriental. A banda, hi havia setvantanou xarxes (39.528 consumidors) que esporàdicament superaven els 50 mg/l.

La xarxa d’abastament amb més afectats era la de la Bisbal d’Empordà i Forallac (Baix Empordà), amb prop de deu mil consumidors. El desembre de 2004 el Departament de Salut va declarar no potable l’aigua subministrada a aquests dos municipis, ja que els nivells de nitrats se situaven als 53 mg/l. Anteriorment, les concentracions de nitrats ja havien estat relativament altes (a l’entorn dels 40 mg/l) però mai no havien superat els 50 mg/l. D’aquesta manera, i tot i que es considerava que els nivells no eren excessivament alts, es recomanava a la població no beure ni cuinar amb aquesta aigua, especialment les persones amb acidesa gàstrica, els nadons lactants i les dones embarassades.

Per protestar per la mala qualitat de l’aigua, el mes de març es va constituir la Plataforma de Veïnes i Veïns per la Qualitat de l’Aigua de la Bisbal d’Empordà i Forallac. Aquesta entitat va organitzar, el 2 d’abril, una manifestació en què van participar unes cinc-centes persones que duien garrafes i ampolles d’aigua buida com a símbol de la protesta i que va recollir dues mil signatures. Demanaven que s’emprenguessin mesures urgents per garantir el subministrament d’aigua potable i que, mentrestant, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no els cobrés el cànon de l’aigua.

El mes de juny, la Plataforma va organitzar, a la Bisbal d’Empordà, un debat amb el lema “Volem l’aigua clara” on van participar responsables de diversos departaments de la Generalitat, dels ajuntaments i d’Unió de Pagesos (UP). Hi van assistir unes duescentes quaranta persones. En el debat l’alcalde de la Bisbal, Ramon Romaguera, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va acusar la Plataforma d’alarmista i els va recordar que, dels cinquanta-tres paràmetres que definien la potabilitat de l’aigua, només un se situava lleugerament per sobre. El delegat del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) a Girona, Gabriel Jover, va explicar que, si bé la major part de la contaminació de la xarxa d’abastament era d’origen agropecuari, una part també es devia a les pèrdues de la xarxa de clavegueram.

Al llarg de 2005 la concentració de nitrats va anar disminuint a poc a poc fins a quedar una mica per sota dels 50 mg/l. El mes de novembre, l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va emetre un ban informatiu on enunciava el retorn a la normalitat pel que fa a l’aigua d’abastament, si bé reconeixia que caldria estar alerta davant d’un possible nou augment de la concentració.

L'ACA cerca solucions a la problemàtica
Per la solucionar la problemàtica de la contaminació de les xarxes d’abastament, l’ACA va presentar el mes d’abril un programa d’actuació que formava part de les mesures adreçades a les zones vulnerables a la contaminació per nitrats. Es preveia la construcció de setanta-una potabilitzadores amb tractament de desnitrificació de les aigües subterrànies en municipis on aquesta era l’única alternativa vàlida per assegurarne el subministrament. Altres mesures proposades eren la connexió amb altres pous d’aigua potable o amb embassaments, la barreja d’aigües en els municipis amb dues xarxes alternatives o la recàrrega d’aqüífers amb aigua en bon estat.

A la Bisbal d’Empordà i Forallac, i després de fer un estudi hidrogeològic, l’ACA va dotar l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) d’un procés terciari de depuració amb sistema de desnitrificació per tal de permetre la recàrrega de l’aqüífer del Daró amb aigua de qualitat i exempta de nitrats. També s’estudiava la possibilitat de connectar la xarxa amb el sistema d’abastament del Baix Ter (que s’alimenta del pantà del Pasteral) o la construcció d’una planta potabilitzadora conjunta entre els municipis de la Bisbal d’Empordà, Forallac, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura, Corçà i Madremanya que seria finançada la meitat per l’ACA i l’altra meitat pels ajuntaments.

Continua el debat sobre els purins
A part de la situació de contaminació de les xarxes d’abastament municipal, durant el 2005 va continuar el debat sobre la problemàtica general dels purins i la recerca de solucions.

A principis d’any, UP va criticar el Decret d’ampliació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats en considerar que s’havia aprovat sense “criteris tècnics fonamentals” i augurava greus conseqüències econòmiques perquè això dificultaria l’activitat agrícola i ramadera. Per la seva part, el Grup de Defensa del Ter (GDT) va assegurar que el Decret d’ampliació es quedava curt i va reclamar mesures concretes per als municipis afectats.

El mes de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar la constitució del Consorci de Gestió de la Fertilització a Catalunya (GESFER) format per diversos departaments de la Generalitat i per organitzacions ramaderes i agràries. El seu objectiu era coordinar els esforços públics i privats per assolir una bona gestió de les dejeccions ramaderes com a adob per als camps de conreu i planificar les instal·lacions de tractament per als excedents generats. En aquells moments a Catalunya només hi havia tres plantes de tractament de purins, una quantitat considerada insuficient pel sector ramader.

D’altra banda, el mes de setembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) va resoldre la denúncia presentada l’any 2000 pel GDT sobre la contaminació per nitrats al Baix Ter. El Tribunal condemnava el Govern català, que en aquells moments estava en mans de Convergència i Unió (CiU), per l’incompliment de la directiva d’aigües per a consum humà i per no haver fet declaracions d’impacte ambiental a les instal·lacions ramaderes, si bé encara no es concretava la sanció a imposar.

El 2006 havia d’acabar el termini perquè les explotacions ramaderes presentessin els plans de gestió de les dejeccions, que havien de garantir una correcta gestió dels purins, i es preveia que es concretessin les solucions proposades als municipis afectats per la contaminació de la xarxa d’abastament. A la Bisbal d’Empordà i Forallac s’hauria de decidir si s’optava per una planta potabilitzadora o bé per la connexió amb el sistema d’abastament del Baix Ter.

Més informació
www.gencat.net/darp
www.gdter.org
www.jarc.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà