Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

Continuen les problemàtiques ambientals derivades de la utilització de purins al camp. Entre les propostes presentades pel nou Govern de la Generalitat per donar-hi resposta destaca la gestió integral dels fertilitzants i l'ampliació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats. Aquestes mesures no convencen els ramaders, que demanen més ajuda per part de l'Administració, ni els ecologistes, que exigeixen mesures més contundents.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2008

Els purins són els residus en forma líquida que genera el bestiar i que sovint s'utilitzen per a adobar els camps de conreu perquè contenen diversos nutrients com els nitrats o el fòsfor. El desenvolupament de la ramaderia intensiva a Catalunya en les últimes dècades a causa, entre altres motius, de l'increment del consum de productes pecuaris ha generat una gran quantitat de purins que, en molts indrets, no poden ser absorbits per les terres agrícoles. La utilització en excés d'aquests purins pot generar infiltracions al subsòl que provoquen problemes de contaminació per nitrats a les reserves d'aigua, la qual cosa comporta efectes negatius per a l'ecosistema natural i la salut humana.

A Catalunya el control de les dejeccions ramaderes es regula mitjançant el Decret 61/1994 de 22 de febrer que té com a finalitat millorar la producció ramadera i fer-la compatible amb el respecte al medi ambient, mitjançant l'aplicació de normes zootècnies, d'higiene i de benestar dels animals. A més el Decret 283/1988, de 21 d'octubre, designa les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats, que afecten 203 municipis. El Decret 220/2001, d'1 d'agost, establia que les explotacions ramaderes havien d'aplicar un pla de gestió de les dejeccions dels ramats per tal de garantir-ne una correcta gestió.

El 2003 el conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, i el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau, van presentar el Pla de suport a la gestió de les dejeccions ramaderes. L' objectiu principal del Pla era fer una correcta gestió dels residus porcins a través de la creació d'un model de desenvolupament sostenible en el sector porcí, basat en la reducció d'excedents de les dejeccions, en la no-aplicació dels purins en terres agrícoles i en la inversió en infraestructures que permetessin el tractament dels residus.

Nous episodis de contaminació per nitrats
Tal com ha anat succeint els darrers anys, durant el 2004 es van anar repetint els episodis i les denúncies per contaminació d'aquífers i de fonts en diversos indrets de Catalunya, especialment a les comarques gironines, les comarques de Lleida, les Terres de l'Ebre i la comarca d'Osona.

A les comarques gironines el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) xifrava en una cinquantena els municipis amb uns nivells de nitrats a les respectives aigües subterrànies superiors als 50 mg/l, el màxim legal a partir del qual es considera que l'aigua no és potable. A més, segons l'entitat ecologista Grup de Defensa del Ter (GDT), 21 xarxes municipals del Baix i l'Alt Empordà presentaven nivells de contaminació de nitrats superiors als 50 mg/l, que proporcionaven, per tant, aigua de boca no potable. El GDT va denunciar també que a Osona la contaminació de les aigües subterrànies havia augmentat un 40% respecte a l'any 2003 i un total de 88 fonts presentaven uns nivells de nitrats superiors al límit legal. No obstant això, afegien, en aquest cas la problemàtica era menys greu que a l'Empordà ja que l'aigua de boca es captava del riu Ter.

També cal destacar els episodis de contaminació de l'aigua potable ocorreguts en dos municipis de les Terres de l'Ebre. A Santa Bàrbara, al Montsià, durant el mes de març es van detectar concentracions de nitrats de fins a 54 mg/l i a Caseres, la Terra Alta, el mes de juny es va arribar als 80 mg/l, fet que va motivar que l'Ajuntament instal·lés un camió cisterna per abastar la població. Algunes entitats ecologistes com el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) afirmaven que a les Terres de l'Ebre la problemàtica dels purins estava associada a la reconversió agrària, que havia provocat l'eliminació de centenars d'hectàrees d'oliveres i la seva transformació en plantacions citrícoles, que requereixen gran quantitat d'adobs nitrogenats. Una mala gestió d'aquests purins en provoca la filtració als aqüífers que subministren les poblacions.

La resposta de l'Administració catalana
El mes de maig el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van presentar un pla conjunt per millorar la gestió dels purins. El pla apostava per una gestió integral dels fertilitzants que permetés assegurar un més bon aprofitament dels residus ramaders com a adob orgànic. Segons els tècnics del DARP, malgrat la gran quantitat de residus orgànics que es produeixen a Catalunya, són molts els agricultors que no utilitzen els purins com a adob natural i els substitueixen per adobs i fertilitzants químics, que permeten augmentar la productivitat. El pla concedia una pròrroga de 20 mesos perquè les explotacions ramaderes duguessin a terme els plans de gestió de purins, que n'havien de garantir la correcta gestió. En aquells moments es calculava aproximadament en 10.000 el nombre de granges que no disposaven d'aquests plans, entre altres motius per l'enorme burocràcia que en generava la gestió dels expedients.

Un mes després es va fer pública la intenció del DMAH d'elaborar un nou decret que substituiria el que es va aprovar el 1998 i que ampliaria les zones vulnerables per a la contaminació per nitrats. La previsió inicial era ampliar en 101 els municipis d'aquesta llista, de tal manera que el nombre total de municipis en zones vulnerables passaria a ser de 304.

La revisió del decret es va iniciar el 2001 i va estar a punt de ser aprovada el 2002 i el 2003, però la indefinició dels criteris tècnics que s'utilitzen per a designar les zones contaminades i l'oposició de bona part del sector ramader en van frenar l'aprovació. Tal com reconeixen els tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) malgrat que el principal indicador és la presència de concentracions superiors a 50 ml de nitrats per litre d'aigua, al llarg d'un mateix any, un mateix punt de mostreig pot tenir nivells molt per sota o per sobre d'aquesta quantitat, fet que dificulta la determinació de les zones vulnerables.

Ramaders i ecologistes, reticents amb les mesures proposades
L' anunci de l'ampliació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats va aixecar fortes protestes per part dels sindicats Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). UP va demanar reduir la llista de municipis afectats en considerar que el criteri tècnic utilitzat era arbitrari i determinats municipis inclosos no superaven la concentració de 50 mg/l, el criteri bàsic per a designar una zona vulnerable. Per la seva banda, les JARC exigien al Departament de Medi Ambient i Habitatge més informació sobre el criteri seguit per fer la proposta.

En aquest mateix argument es van basar les 29 al·legacions presentades per diversos ajuntaments i associacions ramaderes durant el període d'exposició pública del projecte. Amenaçaven, a més, a presentar un recurs contenciós administratiu contra el Decret. La Generalitat de Catalunya es va comprometre a iniciar, durant els mesos següents, una roda de reunions amb els afectats per discutir els criteris utilitzats.

Paral·lelament grups ecologistes van continuar denunciant la situació de contaminació dels aqüífers. Entre aquests destacava el GDT, que ja a l'any 2000 havia presentat un expedient d'infracció contra l'Estat espanyol per vulneració de quatre directives europees per gestió inadequada dels residus ramaders que, al final de 2004, encara no s'havia resolt. El GDT va protestar per la pròrroga de 20 mesos atorgada per realitzar els plans de gestió i va acusar la Generalitat de no combatre decididament la contaminació. Pel que fa al Decret d'ampliació de les zones vulnerables consideraven, que es quedava curt, ja que, segons ells, molts municipis que havien tingut nivells alts de nitrats durant els últims anys no apareixien a la llista. El GDT apostava per canviar el model de ramaderia intensiva i reduir dràsticament la cabana porcina.

Les plantes de tractament de purins, una solució estancada
A part de millorar la gestió dels residus ramaders existents, segons els tècnics, una possible solució per a aquesta problemàtica seria construir plantes de tractament amb cogeneració que permetessin dessecar i reduir el volum del purí i convertir-lo en un adob fàcilment transportable. Durant el procés d'assecat es generaria, a més, energia elèctrica, que es podria vendre a la xarxa comercial.

No obstant això, segons els ramaders, aquestes plantes presentaven problemes que les feien difícilment viables. Malgrat que l'energia que s'obtindria es considerava neta, no rebia el mateix tractament que altres energies alternatives com la fotovoltaica o l'eòlica. En aquest sentit, l'anterior govern del Partit Popular (PP) havia aprovat l'any 1998 una reducció de les ajudes a aquesta energia, fet que, segons el sector ramader, impossibilitava la implantació de noves plantes. Després d'escoltar els arguments de les associacions ramaderes i de Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el nou Govern espanyol va acceptar el mes de setembre augmentar les ajudes, però únicament per a les 3 plantes que en aquell moment hi havia en funcionament a Catalunya i no per a les 13 restants que els ramaders afirmaven que es necessitarien a tot el país. Per a protestar per aquest fet, el 12 d'octubre uns 400 ramaders es van manifestar al davant de la Subdelegació del Govern a Lleida, convocats pels sindicats UP i JARC i per diverses agrupacions de ramaders.

Primer ingrés a la presó per abocament de purins
A mitjans novembre el Tribunal Suprem va condemnar un ramader d'Osona, Joan Solà, que gestionava una granja al terme municipal de Gurb a 4 anys de presó per abocament il·legal de purins. Segons la resolució judicial la bassa utilitzada per a emmagatzemar purins estava en mal estat i no estava prou ben impermeabilitzada, tot i que el ramader la va continuar utilitzant durant la primera meitat de l'any 1996. S'havien constatat filtracions a l'aqüífer i abocaments al torrent del Clot Fondo que, segons la sentència, suposaven un greu risc per als recursos naturals, el medi ambient i la salut pública. Es tractava del primer ingrés a la presó per abocament de purins que es produïa a l'Estat espanyol.

Aprovació del Decret d'ampliació de les zones vulnerables
El 28 de desembre la Generalitat va aprovar finalment el Decret d'ampliació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Finalment la llista es va ampliar en 109 municipis, 8 més que la proposta inicial, de tal manera que el nombre total de municipis inclosos a la llista passava a ser de 312. A més el DMAH i el DARP van fer públic que en un període breu presentarien un programa d'aplicació per a aquestes zones vulnerables, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima eficiència en l'ús del nitrogen com a fertilitzant, tot minimitzant les pèrdues en el sòl i en l'aigua.

A més la Generalitat va anunciar que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) finalitzaria durant el primer trimestre de 2005 els treballs de delimitació de les masses d'aigua subterrània de les conques internes de Catalunya, en compliment de la Directiva marc de l'aigua 2000/60/CEE. D'aquesta manera es pretenia gestionar millor les zones que calia protegir per tal de garantir la qualitat de l'aigua i calcular amb més precisió la càrrega de fertilitzant que podien suportar.

Més informació
www.gencat.es/darp
www.gdter.org
www.jarc.es
Nel·lo, Oriol (Ed.), 2003, Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati