Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU LLOBREGAT A SALLENT

Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

L'explotació de potassa a Sallent provoca l'acumulació dels residus de l'activitat al runam del Cogulló. El seu creixement genera controvèrsies entre la població del Bages. El mes de novembre l'empresa Iberpotash sol•licita el trasllat d'una línia elèctrica per tal de poder augmentar l'alçada del runam. Aquest tràmit té el suport del comitè d'empresa de la mina i l'oposició del col•lectiu Prou Sal! que lliura a l'Ajuntament i a la Comissió Territorial d'Urbanisme 1.400 al•legacions. Des d'aquest col•lectiu s'assenyala com a principals impactes la salinització dels recursos hídrics de la població i l'afectació en el paisatge.

Articles posteriors 2009

L'explotació minera de la potassa a Balsareny, Cardona, Súria i Sallent (el Bages) es va iniciar a la dècada dels trenta del segle passat. Cinquanta anys més tard, la intensificació de l'activitat va provocar el creixement dels runams ―acumulació de clorur sòdic, la ganga de l'explotació― especialment els del Cogulló (Sallent) i el Fusteret (Súria). En el conjunt de les explotacions s'aboquen diàriament 10.000 tones de residu fet que suposa una acumulació d'un volum de 75 milions de tones. Les mines van ser fins a l'any 1998 propietat de Potasas del Llobregat i Súria K, any en què les va adquirir Iberpotash, empresa de la multinacional israeliana Dead Sea Works i que controla el monopoli mundial de potassa per a fertilitzants. Actualment a Sallent hi treballen uns 500 miners.

El runam del Cogulló és el que té major volum (20 milions de tones) i que creix de manera més intensa (1,4 milions de tones anuals). Està situat sobre la falla del Guix i aquest fet agreuja les filtracions de sal. Des de la seva creació s'han salinitzat diversos torrents, aqüífers i fonts i fins i tot el mateix riu Llobregat. D'aquesta manera va ser necessari construir una potabilitzadora per a garantir l'abastament de la població i l'any 1998 aixecar un col•lector de salmorres, que recull aigua salinitzada i l'envia fins al mar.

Per altra banda, el desembre de 2003 el fiscal de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va demanar al jutjat d'instrucció de Manresa l'obertura de diligències contra Iberpotash per un presumpte delicte “contra els recursos naturals i el medi ambient”. La decisió de la fiscalia es basava amb la “manca d'impermeabilització que impedeixi l'escolament dels lixiviats o la seva filtració al subsòl”. Arribava després d'una denúncia de la plataforma Montsalat l'any 1997 per la salinització dels recursos hídrics de la comarca. Més de quatre anys després, el jutjat de Manresa no l'ha tramitat.

L'octubre de 2006 l'enginyeria Grup Solucions conjuntament amb la plataforma Montsalat van presentar un projecte per a impermeabilitzar els runams. Es proposava cobrir amb un coberta impermeable ―de geotèxtil i polietilè― que evités que l'aigua de pluja dissolgués la sal i en canvi es pogués recollir en dipòsits i usar per reg o abastament domèstic. Per altra banda, el sòl cobert s'aprofitaria energèticament amb la instal•lació de plaques solars fotovoltaiques. També proposaven efectuar una prova pilot al runam de Vilafrunys a Balsareny. Dies després Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) reclamava al Ministeri de Medi Ambient (MMA) una inversió de 46 MEUR per a “resoldre la salinització al Bages, un problema ambiental i sanitari greu”.

La plataforma Prou Sal! Impulsa de nou el debat

El juny de 2007 es va constituir a Sallent el col•lectiu Prou Sal! amb l'objectiu de denunciar “el crim ecològic comès per Iberpotash”. A banda de les conseqüències al medi ambient criticaven que el “runam havia esdevingut un tabú” i que “l'empresa practicava un xantatge, utilitzant els treballadors per continuar tapant les seves irregularitats ambientals, laborals i de salut”. Així mateix, recordaven la gran despesa pública que havia calgut per a mitigar els impactes de l'activitat minera. La primera acció del col•lectiu va ser la penjada d'una gran pancarta de 125 m2 al runam del Cogulló.

El 17 d'agost es va produir el trencament del col•lector de salmorra a l'alçada d'Olesa de Montserrat. L'incident va obligar a emmagatzemar durant dos dies l'aigua salinitzada a les basses de les mines, així mateix va provocar l'enfonsament d'un tram de la carretera C-55 que va restar tancada al trànsit una setmana. El mateix dia el col•lectiu Prou Sal! denunciava un altre incident en aquest cas a Sallent. Afirmaven que el dia 7 d'agost la rasa impermeable que envolta el runam del Cogulló sobreeixia ―la bomba que condueix l'aigua cap a un col•lector estava aturada― i l'aigua salinitzada baixava en forma de torrent muntanya avall “destruint la vegetació que trobava al seu pas”.

El mes de setembre l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va licitar el projecte de “Reducció de l'impacte ambiental del runam inactiu de Vilafrunys de Balsareny” per un import total de 9 MEUR. Es tractava de la prova pilot del projecte presentat l'octubre de 2006 per part de Grup Solucions i la plataforma Montsalat. Aquesta decisió va ser molt criticada per part de Prou Sal! que considerava de nou que les despeses corrien a càrrec de l'erari públic mentre que els guanys eren per a l'empresa. En aquest sentit assenyalaven que els beneficis declarats d'Iberpotash eren superiors al cost del projecte. Per altra banda, recordaven que si la prova pilot tenia èxit, implementar aquesta solució al conjunt dels runams podia suposar 90 MEUR, nou vegades el pressupost anual de l'Ajuntament de Sallent.

El 22 d'octubre la regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sallent va anunciar que l'empresa Sorea ―encarregada de l'abastament d’aigua a la població― estudiava les causes de l'alt índex de salinització a la planta potabilitzadora. El regidor Xavier Serramalera (Convergència i Unió, CiU) explicava que s'havia demanat la col•laboració a Iberpotash ja que els indicis assenyalaven com a possible focus el clavegueram del barri de la Butjosa, situat sota els runams de potassa (runam de 2,3 milions de metres cúbics i actualment sense activitat). Finalment, des de l'Ajuntament i Sorea es va descartar aquesta possibilitat.

Polèmica per l'ampliació del runam

El col•lectiu Prou Sal! va convocar el 9 de novembre una concentració davant de l'Ajuntament de Sallent per a expressar la seva negativa al trasllat d'una línia elèctrica situada en el límit del runam del Cogulló. Els ambientalistes sospitaven que Iberpotash volia tornar a demanar-ne el trasllat per tal d'augmentar l'alçada dels abocaments. Segons el seu portaveu Eloi Escudé, el trasllat seria el primer pas per a l'ampliació del runam, un tràmit que requereix una requalificació dels terrenys i que suposaria un mínim d'un any i mig. “El trasllat de la línia elèctrica resoldria, per a Iberpotash, el problema de manera temporal mentre es fan els tràmits urbanístics” explica Escudé. Cinc dies després, l'empresa sol•licitava de manera oficial a l'Ajuntament el permís per a traslladar les línies elèctriques. Paral•lelament, Prou Sal! iniciava una recollida de signatures per tal de demanar al consistori sallentí que denegués el trasllat. En aquest sentit, el 19 de desembre el col•lectiu va presentar 1.400 al•legacions a l'Ajuntament en les quals s'incidia en l'impacte paisatgístic, la contaminació de les aigües i la qualificació com a sòl forestal de la zona afectada pel trasllat de la línia. El paquet d'al•legacions es va lliurar posteriorment a la Comissió Territorial d'Urbanisme, òrgan encarregat de donar el vistiplau definitiu del projecte. Des del comitè d'empresa d'Iberpotash ―format per la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT) i la Confederació General del Treball (CGT) ― es demanava el “trasllat immediat de les torres d'alta tensió del Cogulló”, ja que es tractava d'una actuació “absolutament necessària” per a garantir l'activitat minera. En aquest sentit reclamaven a l'Ajuntament de Sallent i a la Generalitat un acord per a agilitar el procés.

Per la seva banda, Iberpotash va anunciar dies abans una inversió de 40 MEUR en les instal•lacions mineres de Sallent, Súria i Balsareny. Segons fonts dels sindicats era la primera vegada des de la compra de les mines l'any 1998 que l'empresa hi destinava una quantitat important de diners, fet que “podria garantir la continuïtat de l'activitat”. Des dels consistoris també se celebrava la decisió i es recordava que bona part d'aquesta inversió “serviria per a reduir l'impacte ambiental dels runams”.

Més informació
sallent.cat
www.iberpotash.com
www.prousal.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages
Fotogaleria relacionada