Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ DEL RIU FRANCOLÍ
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

La mort d'uns dos mil peixos al tram final del riu Francolí provocada per una elevada concentració de sulfat d'amoni delata que els aqüífers vinculats al tram final del riu estan contaminats per aquest compost. La recerca que s'ha dut a terme indica que la font d'aquesta contaminació és la factoria de l'empresa Repsol-YPF a la Pobla de Mafumet. El Departament de Medi Ambient i Habitatge duu el cas als tribunals per tal de determinar la responsabilitat de l'empresa, a la qual obliga a restaurar el medi i a evitar nous abocaments.

El riu Francolí neix a les muntanyes de Prades i travessa el Camp de Tarragona. Just abans d’arribar al mar, creua una zona de polígons industrials de la comarca del Tarragonès que es dediquen principalment al refinament dels derivats del petroli.

Durant bona part de 2004, el riu va registrar puntes alarmants de presència de sulfat d'amoni a les aigües, de les quals inicialment se’n desconeixien les causes i la procedència. L’ 1 d’octubre, una punta extraordinàriament elevada, de 53 mil·ligrams per litre, va matar fins a dos mil peixos –majoritàriament carpes i anguiles– al tram final del riu Francolí, a Tarragona. El sulfat d’amoni és un subproducte del procés de fabricació del metacrilat, que es produeix a la factoria que l’empresa Repsol-YPF té a la Pobla de Mafumet (el Tarragonès), a uns 600 m del riu. El sulfat d’amoni es comercialitza com a fertilitzant agrícola i es considera tòxic en concentracions elevades, les quals provoquen símptomes de toxicitat com ara irritació ocular, nàusea, diarrea i reaccions al·lèrgiques respiratòries. Per a l’aigua d’ús domèstic, la legislació considera que el límit desitjable és de 0,5 mil·ligrams de sulfat d’amoni per litre.

Dies després de la mort dels peixos, es va saber que el sulfat d’amoni havia arribat al Francolí des dels aqüífers situats prop del riu. Tota apuntava a pensar que el contaminant havia arribat a l’aqüífer per una filtració des de l’àrea de la factoria de Repsol i que el vessament es podria haver produït de manera continuada durant els mesos anteriors a la mort dels peixos. Aquesta hipòtesi es va confirmar dies després, quan es va comprovar que els nivells d’amoni encara eren molt elevats. El fet que la contaminació provingués dels aqüífers i no d’un vessament superficial complicava encara més les tasques de neteja.

Un mes després, l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va enviar als jutjats de Tarragona i a la Fiscalia de l'Audiència la informació dels abocaments, per a determinar la responsabilitat de la contaminació. A més, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va requerir a Repsol que iniciés la restauració del medi i que evités nous abocaments. Fonts de Repsol van assegurar que s’havien pres mesures des del primer moment, entre les quals destacaven unes barreres hidràuliques per a protegir l’aqüífer. Entitats ecologistes com l’Escurçó o el Centre d'Iniciatives Ecològiques (CIE) Mediterrània es van sumar a la denúncia de l’ACA, a la vegada que alertaven sobre la reincidència de casos de contaminació al riu Francolí.

Enmig del debat sobre els episodis de contaminació al riu Francolí, a mitjan novembre, el CIE Mediterrània va presentar el Projecte Life Vida-Francolí, que consistiria en un pla de restauració integral de tota la conca del riu Francolí, que implicaria actuacions com ara la construcció de depuradores verdes, la reintroducció de la llúdriga al riu Brugent, la reforestació d’espais riberencs i la creació d’itineraris naturals. Aquesta proposta va comptar amb el suport de les administracions locals i s’esperava que la Unió Europea aprovés el projecte a mitjan 2005.

A la darreria d’any, la contaminació del tram baix del Francolí s’havia reduït fins a situar-se dins dels límits permesos per la llei, malgrat que encara no es trobava al nivell que el DMAH considera òptim per a la salubritat de l’aigua. Amb tot, s’esperava que poc a poc els nivells de sulfat d’amoni s’anessin reduint, fins a assolir el nivell de salubritat al llarg de l’any 2005.

Més informació
geo.ya.com/valldelfrancoli
www.mediterrania-cie.org/cat_old/vida-francoli/index.html
chemdat.merck.de/documents/sds/emd/esp/es/1012/101209.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès